Mòdul 3 - Pràctica 2

Conscients de la rellevància que té el sistema educatiu en la conformació d’unes relacions de gènere més equilibrades entre l’alumnat, des de fa uns quants anys són moltes les iniciatives i línies de treball que s’han llançat en aquest terreny.

En els centres d’ensenyament es treballa en el desenvolupament de nous mètodes educatius basats en el concepte de coeducació.

El mètode coeducatiu consisteix a integrar d’una manera transversal el principi d’igualtat en l’activitat, la gestió i l’organització dels centres educatius, implicant-hi no només el professorat, sinó la totalitat de membres de la comunitat educativa.

• Reflexiona: què entens pel concepte de currículum ocult? Quins valors transmetem implícitament en la pràctica educativa en relació amb els nois i les noies? Intercanvia les teves reflexions en el fòrum de debat.

En l’enfocament coeducatiu tenen una rellevància especial els coneixements, les normes i els valors implícits en l’anomenat currículum ocult.

En contraposició al currículum explícit o formal, el currículum ocult transmet d’una manera inconscient tots aquests components de la cultura, entre ells, i en gran part, prejudicis, idees preconcebudes i estereotips de gènere. Aquests són assumits d’una manera natural i acrítica, per això és difícil identificar-los i treballar-los. I els aprenentatges que es deriven d’aquest mecanisme peculiar afecten no només l’alumnat sinó també, i d’una manera especial, el professorat.

L’enfocament coeducatiu en els centres d’ensenyament comprèn el conjunt d’àmbits que conformen la tasca educativa.

Font: Elaboració pròpia basada en Roset, Pagès, Lojo i Cortado, 2008.

L’orientació també forma part de la coeducació, però és important considerar la resta d’àmbits per tal d’assolir objectius més estructurals en educació igualitària.

• Analitza quin llenguatge escrit i gràfic s’utilitza en el teu centre educatiu: a quin nom s’adrecen els escrits (pares, mares, famílies, professors…)? Com és la retolació dels diferents espais del centre?
• Analitza el llenguatge escrit i gràfic del llibre de text de la matèria que imparteixes, quins llibres de literatura o contes utilitzes per a la teva matèria? Saps quins llibres i quines revistes llegeix l’alumnat en el seu temps lliure?

Intercanvia les teves reflexions en el fòrum de debat.

La comunicació i el llenguatge reflecteixen la realitat, però també la creen. En l’entorn educatiu, tot i que s’està avançant molt en aquesta àrea, encara avui a través del llenguatge es tendeixen a transmetre molts estereotips sexistes i, el que és més important, a invisibilitzar les dones amb l’ús del masculí com a genèric.

Font: Puño y Letra.

Més enllà del llenguatge verbal

«No podem oblidar que el llenguatge és el principal vehicle de comunicació a l’escola i, per tant, cal tenir cura de totes les manifestacions comunicatives: en el llenguatge oral (espontani, immediat, informal, directe); en el llenguatge escrit (formal, més elaborat, en queda constància i se’n pot fer difusió); en el llenguatge icònic (les imatges que acompanyen els textos i que representen accions de persones); en altres elements ambientals (cartells, distribució d’espais comuns, etc.), i vetllar perquè no s’exclogui la presència femenina, no s’atribueixin estereotips sexistes i es mantingui la presència equilibrada de dones i homes» (Roset, Pagès, Lojo i Cortado, 2008).

L’ús del llenguatge sexista està més relacionat amb la cultura que amb aspectes de caràcter lingüístic. De fet, la llengua ens ofereix multitud de recursos per utilitzar un llenguatge inclusiu.

• Reflexiona: quantes dones se citen en els llibres de text de la matèria que imparteixes? Quines activitats van fer o fan?

Pots fer reflexionar a l’alumnat també sobre aquest assumpte fent a l’aula l’activitat ‘Qui és qui? Dones científiques’ dels materials ‘Ni més, ni menys, iguals’ o l’activitat ‘A qui recorda la història?’ dels materials ‘Rompiendo Esquemas: Programa de orientación académica y profesional’ (pàgs. 114-125).

Qui és qui? Dones científiques. Experiència 2 Noies i nois en la societat: Existeix la igualtat?. Ni més, ni menys, iguals: Cap a una orientació laboral en igualtat

---

¿A quiénes recuerda la historia? Rompiendo Esquemas: Programa de orientación académica y profesional

Un altre àmbit essencial del treball per a la construcció d’identitats i pràctiques més igualitàries entre l’alumnat el conforma el currículum educatiu o escolar.

Des de l’enfocament coeducatiu es persegueix, a través del currículum, transmetre l’àmplia diversitat d’opcions de ser dona i home en el món.

Per aconseguir-ho s’està treballant, sobretot, per tal de superar algunes de les debilitats més comunes dels continguts curriculars des del punt de vista de la igualtat:

• La invisibilització del saber de les dones, atès que durant segles l’experiència de les dones, el seu treball i les seves aportacions a la cultura i el coneixement no han estat recollits en els continguts educatius. Aquesta invisibilització de les dones ha estat particularment notòria en matèries com la ciència i la tecnologia, situant-les com a coneixements «masculins».
• L’escassa importància donada a les tasques de la vida quotidiana, de la cura, del manteniment de la vida, tot i que constitueix una dimensió essencial de la societat.

Una peça clau aquí la constitueixen els materials didàctics. Actualment la majoria ja estan elaborats des d’una perspectiva que té en compte tant els homes com les dones a nivell de continguts, imatges, il·lustracions i llenguatge utilitzat. No obstant això, encara s’hi continuen identificant alguns biaixos de gènere.

Reflexiona:

• Qui treu millors notes segons les diferents matèries, els nois o les noies?
• En cas que hagis detectat diferències, per què creus que es produeix aquesta situació?
• Quines assignatures o activitats escullen els teus alumnes i les teves alumnes?

Intercanvia les teves reflexions en el fòrum de debat.

La metodologia i pràctica docent també s’estan adaptant a l’enfocament coeducatiu. Cada vegada és més comú entre el personal docent trobar persones sensibilitzades al voltant dels objectius d’igualtat que, des de les aules i la seva tasca quotidiana, persegueixen superar creences i estereotips que limiten les potencialitats de l’alumnat.

No obstant això, la majoria de les vegades d’una manera inconscient, aquesta pràctica continua estant impregnada de creences i models que condicionen els nois i les noies des del punt de vista de gènere, moltes vegades vinculades a l’anomenat currículum ocult.

Pràctiques complicades de superar, en la mesura que s’interpreten com a «neutres» amb relació al gènere o inclouen aquest component «inconscient», que s’expressen en aspectes com:

• L’organització jeràrquica en els centres. Ja hem vist que, malgrat que la majoria del personal docent són dones, els qui ocupen els càrrecs directius acostumen a ser homes. I això, lògicament, opera com a model de referència en l’alumnat.

Lliçons d’igualtat

«L’educació intenta ensenyar valors no sexistes, però els homes ocupen encara els llocs directius».

• La transmissió del coneixement. En aquest paper de referent també el sexe del docent o de la docent, i la manera d’abordar determinades matèries, pot operar com a model de rol en l’aprenentatge de nois i noies.

Les mestres de primària transmeten a les noies la seva por a les matemàtiques

«Les mestres d’educació primària que senten por per les matemàtiques transmeten a les alumnes l’estereotip que només els nois són bons en matemàtiques, segons un estudi fet per investigadors de la Universitat de Chicago (EUA)».

• Les proves i els exàmens. Una altra pràctica aparentment neutra són les proves i els exàmens que ha de superar l’alumnat. Però algunes investigacions han arribat a provar que els resultats obtinguts segons el tipus de proves que es facin no són alienes al gènere.

• El tracte amb l’alumnat. També en la manera d’aproximar-se el docent o la docent a l’alumnat hi ha pràctiques inconscients que poden arribar a condicionar des del punt de vista de gènere. Afirmacions al voltant del fet que els nois acostumen a ser més llestos, mentre que les noies són més responsables, per exemple, porten implícit un tracte diferencial basat en falses creences, que s’introdueixen en la percepció de l’alumnat. O fins i tot el temps dedicat als uns i a les altres.

• Observa a quins jocs juguen els nens i les nenes al pati.
• Observa a quin tipus d’activitats extraescolars s’apunten.
• Observa com estan delimitats els espais de joc al pati.

Finalment, un altre àmbit de treball essencial en qualsevol projecte coeducatiu a l’escola és el de la convivència, entenent aquest àmbit com aquell en el qual l’alumnat aprèn a interaccionar amb la resta i construeix els seus propis processos personals.

En aquesta àrea, des del punt de vista coeducatiu, l’objectiu perseguit és el d’incidir en la construcció d’identitats i relacions de gènere més igualitàries entre nois i noies, incloent en la tasca docent continguts i eines per a l’educació emocional i afectivosexual, cap a la configuració de noves formes d’interpretar i expressar la masculinitat i la feminitat i de propiciar relacions de gènere més equilibrades.

S’està treballant així en qüestions clau com la superació de creences o pràctiques que incentivin la violència de gènere, en l’apoderament de les noies o en la construcció de noves masculinitats més en línia amb el nou rol assumit per les dones.

Cobren una rellevància especial, en aquest àmbit, les relacions de convivència que s’estableixen en els espais informals o no regulats, on fins i tot s’arriba a identificar un ús diferenciat de l’espai físic dominat pels nois.