Pràctica 1. La socialització diferencial i els seus agents

Font: Maitena. "Mujeres Alteradas 2". Rosa de los Vientos. Barcelona.

Reflexió…

Consideres que alguns dels rols següents són propis de dones i altres propis d’homes?
Creus que aquests rols són innats a cada sexe o són adquirits?


En els processos de socialització —a través dels quals interioritzem les normes, els valors i les formes de percebre la realitat i aprenem a interaccionar en societat— també transmetem i assimilem allò que se suposa que és propi de cada sexe. És el que s’anomena socialització diferencial de gènere.

En aquests processos està involucrat el conjunt de la societat. En les societats contemporànies, no obstant això, els especialistes i les especialistes destaquen quatre tipus d’agents de socialització: la família, els grups de parells, els mitjans de comunicació i, per descomptat, el sistema educatiu.

Activitat 1. Famílies

Para’t a pensar:

  • Quins models de famílies són els que predominen entre l’alumnat de la teva classe?
  • Quina professió tenen els pares i les mares de l’alumnat de la teva classe?
  • Quin progenitor o quina progenitora assisteix a les reunions de pares i mares i a les xerrades de formació?

Per comprovar algunes de les teves valoracions pots fer a l’aula amb els teus alumnes i les teves alumnes l’activitat ‘L’arbre laboral de la meva família’ dels materials ‘Ni més, ni menys, iguals’.

La família constitueix l’agent de socialització més important en la vida de l’individu. Hi ha autors i autores que plantegen que els canvis socials que han tingut lloc durant les últimes dècades han comportat una pèrdua relativa de la seva rellevància davant de la irrupció d’altres agents de socialització. No obstant això, la seva importància continua sent capital.

Així, la família conforma un dels principals escenaris en els quals s’aprèn a ser nens o nenes, dones o homes. I això, bàsicament, per dos motius:

  • Els models de referència que es transmeten, és a dir, els comportaments, les actituds, els rols i les tasques associades que desenvolupa cada membre de la família —sobretot el pare i la mare— i que els nens i les nenes van associant a un sexe determinat.
  • Les expectatives que els progenitors generen al voltant dels seus fills i les seves filles.

Per això, qualsevol objectiu adreçat a fomentar una educació més igualitària ha de prestar atenció al context familiar i requereix la col·laboració de mares i pares.

Per saber-ne més:

ESPINOSA, M. A. Roles de género y modelos en la familia. SARE 2005: Niñas son, mujeres serán. Emakunde. 2005.

SUBIRATS, M. i BRULLET, C. Rosa y azul: la transmisión de los géneros en la escuela mixta. Instituto de la Mujer, 1988.



Activitat 2. Grup de parells

Observa com s’agrupen els alumnes i les alumnes de la teva classe quan són a l’aula, al pati, a l’hora de fer treballs en grup, etc.:

  • Com ho fan, en grups de parells mixtos o en grups de parells del mateix sexe?
  • Depèn de les activitats?
  • A què penses que és degut?
  • Quins temes de conversa tenen els uns i els altres?

Per comprovar algunes de les teves valoracions, pots fer a l’aula amb els teus alumnes i les teves alumnes l’activitat ‘Organitzem la societat’ dels materials ‘Ni més, ni menys, iguals’.

El grup de parells el conforma l’entorn d’iguals (amistats, companys i companyes, persones conegudes) amb les quals ens relacionem quotidianament.

Amb el grup de parells la joventut no només posa en pràctica allò après amb la resta d’agents socialitzadors, sinó que també comparteix altres normes, valors i codis de conducta.

En la socialització els grups de parells adquireixen una rellevància singular en l’etapa de l’adolescència, en la mesura que és quan es manté una relació més estreta amb ells que amb els altres. Es tracta d’un dels agents que, a més, sembla que guanya pes.

«Entre els joves i adolescents de l’anomenada postmodernitat, en l’àmbit occidental, la socialització es fa més aviat des de l’experimentació grupal (compartir i assajar conductes i valors) amb altres adolescents i joves i no tant des de la reproducció d’allò transmès per altres instàncies històriques de socialització com la família, l’escola, les esglésies, els partits polítics i, fins i tot, els mitjans de comunicació social. Aquests factors clàssics de socialització sembla que han perdut la capacitat de socialització, amb l’excepció de la família» (Elzo, 2003)

Tot i que aquests grups de parells produeixen les seves normes i els seus esquemes de comportament, independentment de la resta d’agents de socialització —fins i tot en ocasions oposant-se als esquemes tradicionals que els marquen les persones adultes i/o l’entorn educatiu— també entre ells es produeixen desigualtats de gènere fruit de les concepcions sobre la feminitat i la masculinitat en la joventut.

Es tracta, per tant, d’un altre dels agents de socialització que també requereix atenció a l’hora d’incidir en una educació més igualitària per raó de sexe.

Activitat 3. Mitjans de comunicació

  • Observa i escolta atentament el Telenotícies vespre de TV3 i pren nota de les vegades que s’utilitza llenguatge sexista, el masculí genèric i/o expressions discriminatòries per denominar persones, professions, càrrecs i quines imatges acompanyen el relat. Mira amb especial atenció la secció d’esports. Marca en quin tipus de notícies apareixen les dones (política, economia, esports, internacional, societat, successos, cultura, temes relacionats amb la llar, medecina, investigació, agricultura, serveis, sindicats). Quines conclusions en pots treure?

Els mitjans de comunicació tenen un paper cabdal en els processos de socialització. En bona mesura la nostra aproximació al món es basa en la informació que ens ofereixen els mitjans audiovisuals, especialment la televisió i, cada vegada més, Internet. La joventut és, en aquest sentit, la principal consumidora d’aquests mitjans, d’acord amb el temps que dediquen a aquesta activitat de lleure.

En el seu paper d’agent de socialització, la televisió, la premsa, la publicitat, etc., en no poques ocasions reprodueixen i fomenten models molt estereotipats sobre la «feminitat» i la «masculinitat». Treballar per la consolidació de valors i creences més igualitaris entre la joventut comporta, per tant, dotar també de rellevància especial aquest agent.

«Per què els mitjans de comunicació són una ”tecnologia de gènere” tan important en l’enfortiment dels estereotips tradicionals i en la creació dels nous estereotips? Perquè necessiten audiències massives per aconseguir beneficis. La televisió pretén arribar al màxim nombre d’espectadors i, per fer-ho, utilitza codis que estableixin un mínim denominador comú vàlid i adaptable per a tot tipus de públics, idiosincràsies, procedències i interessos. Així sorgeixen els elements estereotipats que serveixen per definir els personatges que, indefectiblement, es comportaran tal com l’audiència espera (en funció dels significats culturals tradicionals ja interioritzats)» (Martínez, Ortiz i Román, 2005).

Tendències de la representació de les dones en els mitjans de comunicació

  1. Invisibilitat. Les dones representen el 15% de les persones citades amb nom propi en els informatius de ràdio, el 18% en els de televisió, el 12% en mitjans impresos.
  2. Escassa diversitat a dels rols representats per dones. Les dones apareixen infrarepresentades en totes les professions amb excepció de la de mestressa de casa i la d’estudiant. A més, les dones apareixen més representades en les anomenades informacions «toves», considerades tradicionalment de menys prestigi en els mitjans (societat, cultura).
  3. Ús de representacions estereotipades. Les dones apareixen sovint com a víctimes, dones, mares, filles o una altra relació de parentiu (en la majoria dels casos, respecte d’un home); o sota altres estereotips com el de marujas, el d’ambicioses, el de superwoman, el de belles o el d’objectes sexuals, de desig o simples elements ornamentals.
  4. Diferent tractament informatiu segons el sexe. Per exemple, quan es fan entrevistes, normalment es fan diferents preguntes en funció de si l’entrevistat és home o dona; als homes se’ls anomena pel nom i els cognoms, i a les dones pel nom de pila; s’acostuma a posar un èmfasi especial a la vida personal i a l’aspecte físic quan la protagonista de la informació és una dona; etc.

Font: Berganza, 2002.

Exemples de la imatge de dones i homes en programari infantil i juvenil

Font: M. Angustias Bertomeu.

Exemples de la imatge de dones i homes en publicitat



Activitat 4. Sistema educatiu

Fes una radiografia de l’organització de les persones del teu centre educatiu observant la composició per sexes de:

  • La direcció del centre.
  • Altres càrrecs de responsabilitat.
  • Professorat per assignatures.
  • Consell Escolar.
  • AMPA.

Observes alguna tendència per sexe? Si és així, a què creus que és deguda?

Pots fer reflexionar l’alumnat també sobre aquest assumpte fent a l’aula l’activitat ‘Qui treballa a l’Insti?’ dels materials ‘Rompiendo Esquemas: Programa de orientación acadèmica y profesional’ (pàgs. 106-108).

Juntament amb els agents anteriors, el sistema educatiu compleix una funció essencial en la socialització de les persones —fins i tot molts especialistes la qualifiquen com «el complement del procés socialitzador de la família»— però que va més enllà en virtut de la seva tasca educativa.

«Socialitzar és tractar d’incorporar les persones a la cultura en la qual han de viure, han de treballar, han de relacionar-se. Aquesta cultura té unes normes, uns costums, unes creences, un conjunt de significats compartits… Educar és quelcom diferent i més complex. Qui educa ajuda l’individu a incorporar-se a una cultura, però d’una manera crítica i compromesa. És a dir, qui educa ajuda a discernir què és allò bo i allò dolent de la cultura. Insta a acceptar allò moralment bo i a combatre allò que resulta inadmissible des del punt de vista moral» (Santos, 2010).

El sistema educatiu, per tant, està cridat a ser alguna cosa més que un mer vehicle de transmissió de coneixement. Es tracta més aviat de formar i educar persones autònomes, crítiques respecte de la realitat que els envolta i respectuoses amb els valors que afavoreixen la «llibertat personal, la responsabilitat, la ciutadania democràtica, la solidaritat, la tolerància, la igualtat, el respecte i la justícia» (Llei d’educació de Catalunya).

Des d’aquesta perspectiva el sistema educatiu pot implicar-se —i ho ha de fer— en la superació de rols i estereotips de gènere que limiten les possibilitats i oportunitats de noies i nois i disposar de la implicació i complicitat de la resta d’agents.

Un repte que, lògicament, ha de disposar de la complicitat de la resta d’agents, però en el qual el sistema educatiu pot contribuir d’una manera decisiva.

«El sistema educatiu no pot eliminar per si sol les diferències que existeixen en el conjunt de la societat, però el canvi s’ha de produir en algun punt o moment, o en diversos… i l’educació és una peça essencial per al canvi» (Subirats, 1999).