Mòdul 2 - Pràctica 4

El nostre cervell és com si estigués “programat” per rebre la informació que ens prové de l’exterior. Quan un mestre escriu a la pissarra la lletra “A” i pronuncia el seu so, als alumnes a qui es comunica el docent, capten ambdós estímuls més el context en què es dóna i el llenguatge corporal del docent, i alhora, també actua el món emocional de cadascun.

Per a l’adquisició d’aquest coneixement que després pot formar part d’una competència, cal que el “director de l’orquestra" del cervell (procés de planificació) dirigeixi tota l'operació. En primer lloc, cal captar allò que em diuen i donar-li un significat “propi”. Per a aquesta tasca és essencial que el meu cervell “sàpiga” el que està passant, què és exactament del que es tracta.

Per tant, en primer lloc, caldrà que la meva “atenció” es dirigeixi cap als estímuls més importants i la mantingui l’estona que calgui. Quan això passa, és quan diem que la planificació o director d’orquestra, realment dóna ordres a l’atenció per a que actuï eficaçment. És com si el director agafés una llanterna i enfoqués la informació que encara està fora del cervell (input). Un cop els estímuls són copsats, cal que director ara doni ordres als seus músics per tal de que “treballin” amb la informació sempre tenint en compte l’objectiu final.

A l’exemple que hem posat, serà el procés simultani l’encarregat de configurar la representació mental visual de la grafia (A) mentre que el so corresponent és processat pel procés seqüencial. En el cas de que el seqüencial no estigui madur per a aquesta tasca, el director pot manar al simultani que ajudi a assolir el coneixement. És quan s'associa la "A" a "arbre" (inicial referent del nom) i quan al veure la "A" es diu la paraula "arbre" i es pot saber el so de la grafia "A".

Cal dir que aquest procés d’intervenció del simultani per a un objectiu concret que no li és del tot natural, cal que sigui dirigit per la planificació i, segurament, amb la mediació de l’educador. A vegades, com tots sabem, alguns alumnes comencen a donar respostes d’evasió de la tasca quan capten que els parlarem de lletres i sons o de lectura. És a dir, segons sabem pels estudis de Ledoux (Timoneda, 2006), quan captem inputs que demanen que els processem, les nostres estructures que processen les emocions, els capten molt abans de que en siguem conscients.

Aquí és on comença la tasca de les estructures anomenades “amígdales”. Aquestes són les encarregades de “calibrar” si aquell input és o no és potencialment perillós per a mi. Si la resposta és afirmativa, sense que el nostre conscient intervingui, l’amígdala desencadena una resposta automàtica de defensa al suposat perill.

És per això que diem que té molt a veure amb les creences personals, l’autoestima i la seguretat personal. Si un alumne, per la seva història experiencial emocional té acumulada una sensibilitat negativa que configura una creença del tipus “no en sabré mai, no en sóc capaç, no puc amb…”, així que l’amígdala “calibri” el grau de perill de l’input (la tasca d'associar la lletra “A” al seu so) donarà una resposta automàtica que només tindrà com a objectiu la defensa del perill que sent. Aleshores podrem observar una conducta emmascaradora o de defensa, com pot ser, desconnectar de la tasca, moure’s, posar-se a molestar als altres, plorar, riure, parlar…

Fixeu-vos que podríem dir: 'ho fa “tot” menys allò que realment convé'. De fet, no és ben bé així. Per a nosaltres, sí que l’objectiu principal on hauria d’enfocar és a la grafia, al so i al docent, però per a l’alumne en qüestió, el seu objectiu queda totalment al servei del seu “sentir” emocional i no pot fer altra cosa que “buscar” la manera de “sortir del perill” o mitigar el malestar. Qui observa la resposta la qualifica d’exagerada, d’incongruent i d’estar fora de lloc. Qui la fa, no sap conscientment què li passa tot i que, evidentment, s’adona del que fa; no en coneix la causa, en tot cas, justificarà el comportament amb “argumentacions” el més raonables possible. De totes maneres, en aquests casos, la resposta emocional impedeix que el director d’orquestra faci bé la seva feina i ja no es posaran en marxa la resta de processos cognitius. Per tant, no arribarem a la interiorització del coneixement ni, per descomptat, a assolir la competència.

En el cas de que la resposta emocional sigui positiva, el director d’orquestra continuarà la seva tasca. És com si “fabriqués” coneixement nou i el guardés bo i relacionant-lo amb el que s’hauria après anteriorment. Per a que això passi, cal que la planificació estigui actuant amb la seva funció supervisora i de control tant del procés com del resultat. L’alumne interioritzarà el coneixement si se’l fa seu.

Quan hàgim arribat a aquest punt, serem competents en tot allò en que hàgim d’aplicar el coneixement, sempre i quan el nostre món emocional no ens bloquegi i la planificació interpreti adequadament les senyals del context.

Quan és que algú sap que és competent conduint? Només quan les seves vivències emocionals provinents de les seves experiències, així li han confirmat; és a dir, ho sent així i després ho pensa o no, però el que és segur és que ho “sent”.

Quan parlem de competències bàsiques es fa referència, en definitiva, a totes aquelles competències que són imprescindibles per a la correcta adaptació de la persona al seu món social i cultural. Per tant, la vessant emocional és òbvia. El que se’ns demana és que el sistema educatiu col·labori en l’establiment d’aquelles creences que configuraran la personalitat bàsica del nostre alumnat, superant en escreix el rol de transmissió de coneixements. Les competències relacionals, les motivacionals, totes elles tenen un component fonamental del processament de les emocions. L’autoestima és el pilar, els fonaments de la seguretat personal i la construïm en funció de com interpretem emocionalment i per tant, de manera inconscient, les nostres vivències.

Recupereu la fitxa o graella elaborada en la proposta de treball de la pràctica 1. És possible que en l'espai destinat al Per què passa? hagis etiquetat les conductes descrites en l'espai destinat a l'observació, al Què passa?. Intenteu interpretar ara les conductes en base a les teories exposades a nivell emocional i a nivell cognitiu.

Us podria anar bé modificar la fitxa o graella elaborada per a cadascun dels protagonistes d'aquesta escena de manera que quedés: