Mòdul 2 - Pràctica 1

Quan la tasca a desenvolupar en qualsevol àmbit professional és l'avaluació, demana a l'avaluador determinar el valor o magnitud d'allò avaluable conforme a unes regles establertes. En el camp de l'educació, l'avaluació s'ha entès tradicionalment com la constatació del valor referent al resultat del procés d'ensenyament-aprenentatge, és a dir, s'ha entès l'avaluació de manera més o menys quantitativa (3, 6, 7, …; insuficient, suficient, excel·lent, …) o més o menys qualitativa (necessita millorar o progressa adequadament, té o no té après l'hàbit de …, encara no coneix o coneix o coneix parcialment, és capaç o no és capaç de resoldre …, …) com la constatació de la magnitud o grau d'assoliment o no assoliment d'uns aprenentatges, objectius o competències prèviament establertes en un o durant un període de temps determinat (avaluació inicial, avaluació contínua, avaluació final,…). En el camp de la psicologia clínica, igualment, s'ha entès l'avaluació com la valoració més o menys quantitativa (Q.I. de 96, percentil 45 en memòria verbal, …) o qualitativa (manca d'empatia, intolerància a la frustració, …) d'uns trets, d'unes capacitats i/o d'unes habilitats determinades igualment resultat de processos complexos de maduració neurobiològica i ambiental. Paral·lelament i conjuntament amb la Psiquiatria també ens ha arribat un model d'avaluació basat en la constatació o no d'un conjunt de conductes que acaben donant una determinada categorització amb la que acabem descrivint un conjunt simptomàtic. A mode d'exemple, un infant que de manera exagerada no presta atenció a l'educador i als pares, presenta dificultats d'aprenentatge, li costa controlar la impulsivitat de la seva conducta i no pot estar assegut més de cinc minuts a la cadira (altre cop un conjunt de constatacions observables durant un determinat període de temps) és diagnosticat segons criteris del DSMIV o del CIE amb un Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat.

L'aprenentatge de qualsevol coneixement, habilitat o competència no succeeix per art de màgia. Imagineu-vos un infant que cap a l'any de vida comença a pronunciar les seves primeres paraules. Avaluar l'habilitat de la parla des del paradigma exposat ens permetria valorar a l'any de vida l'assoliment d'aquesta habilitat: quines paraules utilitza, si les associa correctament al significat, si les pronuncia correctament, etc. i a nivell estadístic si el grau d'assoliment correspon al nivell d'habilitat normal per a la seva edat. Però, quan ens preguntessin pel com ho ha fet, és a dir, què ha passat dins el cervell d'aquest infant, per arribar a desenvolupar el grau d'aquesta habilitat, no tindríem resposta o respondríem descrivint el resultat de conductes o habilitats paral·leles que formen part de l'estadi general de desenvolupament, però que no necessàriament serien l'origen o causa de l'habilitat avaluada. En aquest cas, conèixer o no conèixer i avaluar o no avaluar els mecanismes i processos cerebrals que generen la parla no esdevindria crucial pel seu bon desenvolupament, ja que sense cap tipus d'intervenció educativa específica desenvoluparia l'habilitat. Si pel contrari el mateix infant entre l'any i els dos anys no comencés a desenvolupar aquesta habilitat i ens demanessin una avaluació psicopedagògica, necessàriament hauríem de constatar aquesta falta d'habilitat, però un cop avaluada com a resultat, és a dir, constatada i classificada, necessitaríem trobar l'explicació en l'origen d'aquesta manca d'habilitat, és a dir, aquells factors intrínsecs i extrínsecs de l'infant que han intervingut en el procés de desenvolupament d'aquesta habilitat.

El paradigma proposat per a l'avaluació psicopedagògica presentat en aquest curs vol donar valor no tant al resultat, a allò observable i mesurable, sinó al com és que passa el que passa, és a dir, a allò que explica en origen el que passa, als processos interns (cognitius i emocionals) i relacionals (context familiar i escolar) que originen el resultat no esperat (de valor inferior) en l'assoliment d'uns aprenentatges o el desenvolupament d'unes competències.

En l'exemple exposat i en tots els casos on es requereix d'una avaluació psicopedagògica entendre el funcionament del cervell -cognitiva i emocionalment- i el que implica el desenvolupament d'un aprenentatge, habilitat o competència no només ens ajuda a comprendre la dificultat en origen sinó que ens permetrà orientar la intervenció psicoeducativa en el procés que origina un mal resultat.

En aquest mòdul s'exposen dues teories complementàries que expliquen com el cervell processa informació pensant (cognició) i informació sensitiva (emoció) i com fruit d'aquesta relació cognició-emoció els éssers humans som capaços d'aprendre i desenvolupar coneixements, habilitats i competències.

"The klass" (2007) de Gus Van Sant, és un film que descriu una situació de "bulling" escolar. Visioneu el primer dels deu capítols que configuren la pel·lícula, observeu i intenteu explicar per què passa el que passa.

Us pot anar bé crear una mena de fitxa o graella per a cadascun dels protagonistes d'aqueta escena del tipus: