5. Proposta de treball, seguiment i redefinició de l'avaluació

Com hem comentat amb reiteració al llarg de l'escrit, l'avaluació psicopedagògica té com a objectiu fonamental conèixer el què realment sap i necessita l'alumne per continuar progressant, independentment del seu CI., el seu trastorn, la seva discapacitat, etc.

Al nostre parer, l'avaluació psicopedagògica ha de contribuir molt especialment a proporcionar orientacions al professorat a fi de que aquest pugui contribuir a promoure aprenentatges significatius en el seus alumnes. Per aquest motiu, resulta imprescindible conèixer el què sap l'alumne o el què pot aprendre de forma autònoma per poder decidir el què convé aprendre amb el suport dels companys i professorat amb els que interactua, d'aquesta manera es contribuirà a ajustar amb més seguretat els seus aprenentatges situant-se aquests més propers a la seva zona de desenvolupament proper (ZDP). Ajudar a establir relacions entre els nous aprenentatges i els que ja els hi són familiars, potenciar la motivació, l'interès i la curiositat, afavorir l'aplicació dels aprenentatges, adaptar-los a les seves necessitats, ajustar els suports, avaluar de forma continuada els aprenentatges, etc són estratègies que el professorat ha de procurar potenciar i que afavoriran, sense dubte, el procés d'aprenentatge i desenvolupament dels alumnes.

Durant el procés d'avaluació psicopedagògica, es compta amb nombroses oportunitats per copsar l'estil d'ensenyament del docent, estil que condiciona molt l'aprenentatge dels alumnes. Les informacions obtingudes al llarg del procés mitjançant les entrevistes amb els docents, les observacions a l'aula, la revisió dels materials que fan servir els alumnes, els criteris per a l'avaluació, les expectatives, la metodologia que es fa servir, el clima d'aula, etc ens han de permetre contribuir també a donar orientacions al professorat per millorar, si així es considera, la seva manera d'ensenyar i no només per millorar en relació a l'alumne derivat, sinó també a tot el grup classe. Col.laborar a millorar la qualitat de l'educació també és un objectiu de l'assessorament psicopedagògic i la valuosa informació recollida ha de ser retornada als docents, equip directiu, equip de nivell, etc. en forma d'orientacions constructives.

Ensenyar millor comporta aprendre millor i tenir una visió global de la intervenció psicopedagògica i conèixer els problemes escolars permet intervenir des d'una vessant més preventiva i més accessible per a tot l'alumnat.

Coneixement del context escolar

Per a poder realitzar una intervenció psicopedagògica és imprescindible que els professionals siguin capaços de dominar els processos educatius escolars referents a l'ensenyament i a l'aprenentatge, coneguin el funcionament de les institucions escolars, tinguin un cert domini del currículum escolar i per suposat de tot el què fa referència a l'atenció a la diversitat, on la detecció i les orientacions sobre els alumnes amb nee té un especial protagonisme.

Resultaria molt disfuncional col.laborar en donar orientacions poc contextualitzades i que no ajudin al professorat a introduir els canvis necessaris. A més, l'avaluació psicopedagògica és, com hem mencionat, un treball compartit amb els docents i les orientacions del psicopedagog formen part del conjunt de decisions que es prenen en equip. Així doncs, un cop identificades les necessitats de l'alumne caldrà prendre decisions en relació al treball a realitzar dins l'aula, a com afavorir l'adaptació al grup, a prioritzar el treball, a elaborar, si és el cas, un pla individual complementari al treball de classe, a buscar estratègies de coordinació entre el professorat, etc.

Identificació dels canvis a nivell d'aula i de les adaptacions necessàries

Com hem mencionat a l'inici de l'activitat 5, com més adaptatiu sigui el treball global de la classe menys intervencions específiques seran necessàries per donar resposta a la diversitat de l'alumnat que la composa. A més, està sobradament contrastat que els ajustaments que es porten a terme per determinats alumnes serveixen també per millorar a la resta.

Una de les primeres decisions a prendre conjuntament amb el professorat és la priorització dels continguts i objectius curriculars en funció del currículum de la classe i del nivell de competències que l'alumne té i que hem col.laborat a identificar. A continuació caldrà també decidir allò que l'alumne ha d'aprendre amb determinades ajudes i informar-lo d'aquesta decisió.

Incorporar en les activitats de la classe rutines d'anticipació de les informacions, de resum, de síntesi, fer participar l'alumne per copsar si ho ha entès, promoure l'esforç i la motivació per millorar les expectatives de progrés, etc. són decisions que ajudaran sense dubte a avançar.

A part de les propostes anteriors convé també posar molt èmfasi en construir un clima d'aula afectiu que aporti seguretat a l'alumne, flexibilitzar quan es pugui les estructures organitzatives per a que l'alumne pugui rebre i donar ajuda als altres companys i així fomentar el treball més cooperatiu i procurar que les ajudes més personalitzades es portin a terme en moments on l'activitat de la classe es realitzi en petit grup.

Elaboració del Pla Individual

L'adaptació més personalitzada i/o Pla individual ha de ser l'ultima decisió a prendre posterior a les decisions preses al llarg de tot el procés. Com hem dit anteriorment, com més adaptatiu sigui el treball que es porta a terme dins la classe menys accions individuals seran necessàries. Per tant, el Pla individual ha de portar-se a terme quan l'alumne ja no pot aprofitar gaire res del treball de l'aula i és fa necessari prendre decisions molt diferenciades del treball de la classe. De totes maneres, les decisions relacionades en relació al PI han de tenir com a referent el currículum de la classe i han de complementar aquest treball amb activitats funcionals que ja no es troben presents en el nivell en que està emplaçat l'alumne. També convé aprofitar els materials de la classe amb les adaptacions que calgui per tal d'afavorir la seva participació a classe i així evitar que aquest es pugui sentir segregat.

Per a l'elaboració del Pla individual acompanyem algunes pautes model

Seguiment i redefinició de l'avaluació

Al llarg d'aquest procés de construcció conjunta amb el professorat i també amb la família quan la situació ho requereixi, es van prenent decisions que cal revisar constantment. Aquestes revisions formarien part del seguiment de l'alumne.

Per portar a terme un bon seguiment és important prendre les decisions de forma compartida i deixar constància escrita dels acords. Quan més compartits siguin els acords més possibilitats d'èxit es tindran. Convé recordar que sovint no resulta fàcil aconseguir camins de comunicació àgils i efectius a causa de la multiplicitat i urgència de situacions amb les que es trobem els docents, però cal avançar en aconseguir que les decisions siguin el més compartides possibles així com el seguiment de les mateixes. Malgrat els problemes esmentats, és important que les reunions de seguiment estiguin representades pel tutor/a, mestre d'educació especial i/o de suport, psicopedagog escolar, professional de l'EAP, la família i d'altres professionals externs quan la situació ho requereixi. En ocasions, resulta molt útil aprofitar les reunions de nivell i d'equips docents per intercanviar informació i prendre decisions. També resulta útil aprofitar situacions més informals per comentar aspectes relacionats amb l'evolució de l'alumne, problemes que han sorgit, etc.

Convé que les reunions de seguiment formals siguin àgils i que serveixin per posar en comú l'assoliment dels objectius proposats, els problemes, dificultats, canvis, etc.

La reunió de final de curs ha de servir també per prendre decisions en relació al nou curs a fi d'assegurar el traspàs d'informació cas de que es produeixi un canvi de tutor/a o d'altres docents. També en aquest cas, les informacions han de quedar escrites.

Quan un alumne compta amb un PI, aquest instrument ha de ser el referent a tenir en compte en les reunions de seguiment, així com en les reunions d'avaluació formals. La família ha d'estar informada de totes les decisions i també ha de poder contribuir a aportar informació per millorar, així com a portar a terme els compromisos d'ajuda. Al nostre pare, no és necessari que la família participi de cada reunió formal de seguiment, però si que convé fixar aquelles en les que és més important la seva participació com seria a l'inici i a final de curs. Un altre moment formal de contacte amb la família és el moment d'entrega de les avaluacions trimestrals on es recull els avenços del seu fill i es fan noves propostes.

Durant les reunions de seguiment es van constatant els canvis que contribueixen a redefinir l'avaluació. La necessitat de fer un seguiment de l'alumne més continuat en el temps dependrà de cada situació en particular, de la gravetat del problema i de la seva evolució, del nombre de recursos específics que necessita, etc.