Pràctica 3

Agents i contextos implicats

Quan es considera l'avaluació psicopedagògica des d'una perspectiva sistèmica i a més es pretén que les avaluacions psicopedagògiques no siguin actuacions aïllades sinó que estiguin també vinculades i promoguin la millora de l'acció educativa del centre, cal estar molt atents a les relacions i interaccions que es generen amb els diferents agents i subsistemes que hi intervenen. Per aquest motiu dediquem aquesta pràctica a reflexionar sobre aquests diferents subsistemes implicats per poder comprendre el que esperen d'aquesta actuació i, en conseqüència, acostar posicions sobre el que pensem com orientador que ha de implicar.

És important cuidar les relacions i interaccions entre els professionals que intervenen en el procés educatiu de l'alumne

Considerar l'avaluació psicopedagògica des d'un enfocament educatiu1), significa necessàriament tenir present els diferents subjectes i sistemes implicats en els contextos en que l'alumne aprèn i es desenvolupa. Sobretot perquè la finalitat de l'avaluació és la de poder-hi incidir, aportar informacions que siguin útils per promoure canvis i millores en l'alumne, en el seu aprenentatge, en les relacions i integració al grup i en l'acció educativa dels docents i del centre.

Així es dóna una especial atenció als agents i subsistemes que participen en aquest procés d'avaluació. En primer lloc considerem clau l'escolta i relació que establirem amb el tutor i l'equip docent; en segon lloc parlarem de la necessitat que les activitats que es realitzen en el procés d'avaluació, a més d'afavorir la millora de l'alumne concret, aportin elements i estratègies al centre com institució per la prevenció, en el sentit d'afavorir canvis per millorar aspectes que no funcionen prou; en tercer i quart lloc parlarem del lloc que ocupa l'alumne i la seva família en aquest procés; en cinquè lloc parlarem del rol i paper del mateix orientador o psicopedagog i finalment tractarem també el paper i la col·laboració que cal establir amb altres professionals d'altres serveis que també col·laboren en la millora de l'alumnat.

  1. El o la tutor/a i l'equip docent
  2. El centre educatiu
  3. L'alumne/a
  4. La família
  5. L'orientador/a o psicopedagog/a de l'EAP
  6. Professionals d'altres serveis externs al centre



1. El o la tutor/a i l'equip docent

El/la tutor/a i l'equip docent son els qui fan una demanda d'ajut a l'orientador o psicopedagog perquè aporti elements per donar resposta a un alumne que preocupa o no aprèn.
Si bé anteriorment, des d'una òptica psicopedagògica l'avaluació psicopedagògica ha de tenir també una finalitat preventiva, el cert és que aquest plantejament en general no és compartit per la majoria dels docents que fan una demanda concreta. Els docents troben un alumne a l'aula que no aprèn i sovint pensen que aquestes dificultats son degudes a les seves característiques personals, a que té alguna dificultat o possible patologia i esperen que l'orientador els digui quin és aquest problema i els doni alguna solució fàcil i factible. Altres docents que tenen una visió més interactiva de l'aprenentatge i de les diferències individuals segurament demanen orientacions i informacions que els serveixin per fer canvis en les metodologies, els materials o els ajuts que aquest alumne necessita.
Així, al darrera de cada demanda hi ha valors, actituds i cultures diferents que com psicopedagog cal conèixer i tenir en compte, des del tutor que atribueix les dificultats de l'alumne a les seves característiques personals i demana a l'orientador que - com expert - solucioni "el problema de l'alumne", fins el tutor que d'entrada s'implica en el procés de valoració i considera que la mateixa acció educativa també haurà de ser part de la solució. Entre els dos extrems hi ha diferents posicions que provenen de diferents maneres d'entendre les causes de les diferències entre les persones i de les dificultats d'aprenentatge.

Fotografia extreta de la web: http://nusconecta.wordpress.com/

Tal com ens diu Emilio Sanchez2), en aquest procés de demanda d'ajuda, l'orientador o assessor psicopedagògic ha de tenir en compte les necessitats dels alumnes però també ha d'estar atent i respondre a les necessitats dels mestres i professors que li fan la demanda. Haurà d'entendre i acostar-se a les seves preocupacions, iniciar un procés que sigui rellevant per conèixer l'alumne i obtenir informació de qualitat però a l'hora haurà de ser un procés viable que tingui en compte els docents implicats i el context concret en el que estan intervenint.

Podem considerar que en l'avaluació psicopedagògica, l'orientador i els docents es troben immersos en el un procés de resolució conjunta de problema (RcP); considerar l'avaluació psicopedagògica des d'aquesta perspectiva destaca la necessitat que els docents participin en el procés d'avaluació ja que això farà possible que ells mateixos es considerin d'entrada part indiscutible del procés de solució i millora.
Ens interessa doncs retornar al que abans hem esmentat de tenir cura també de les seves necessitats i de les dues cares de qualsevol tasca de col·laboració professional amb el centre: la part freda de la tasca, que suposa comprendre, recollir informacions i analitzar la situació i aprenentatge de l'alumne i la part càlida, que té a veure amb la motivació i la ressonància emocional que aquesta tasca compartida genera en qui ha demanat la intervenció.

Cal cercar la implicació de l'equip docent i potenciar el treball col·laboratiu

En general si bé la demanda sol provenir del tutor o tutora, sempre hi ha una col·laboració i implicació més o menys importat de l'equip docent, segons l'organització i la cultura del centre. Com més implicació hi hagi de l'equip des de l'inici i durant el mateix procés d'avaluació, major serà la implicació en l'aportació e implementació de solucions i, major serà per tant la possibilitat d'èxit o fracàs d'aquesta actuació.
Això significa que el psicopedagog ha de conèixer bé el centre, la seva cultura i el seu funcionament per anar construint procediments i eines ajustades, rellevants i viables que generin un major treball col·laboratiu entre els docents, una avaluació psicopedagògica més eficaç i que a l'hora aporti rutines, instruments i procediments que optimitzin i facilitin les aportacions i comunicacions entre els docents. Per exemple és molt diferent començar un procés d'avaluació psicopedagògica amb una reunió amb el tutor i el mestre d'educació especial del centre, o fins i tot amb tot l'equip docent que iniciar-la amb una entrevista amb només el tutor/a.

Compartint informacions i mirades

Foto extreta de la web www.flickr.com

L'inici és molt important i ja d'entrada defineix una relació de col·laboració i marca unes suposades responsabilitats; si l'equip docent es sent interpel·lat i implicat des de l'inici, és més possible que es senti part de la solució que si se'ls demana que facin determinats canvis sense haver participat en el procés. D'altra banda aquestes reunions per un determinat alumne generen capacitació dels docents en el tractament d'altres casos que poden preocupar però que no requereixen necessàriament una intervenció d'un professional de la psicopedagogia.
Es per tant interessant que determinats procediments, eines i instruments que s'utilitzen en l'avaluació psicopedagògica s'institucionalitzin i es redefineixin amb el centre. Això facilita la col·laboració entre docents, els fa més competents com col·lectiu i més autònoms davant les dificultats de l'alumnat, reservant la intervenció directa del psicopedagog per els casos més complicats als quals no saben donar resposta.
En aquesta imatge es visualitzen els subjectes i sistemes implicats i la seva relació amb el subsistema grup classe i centre. Pel que fa a l'avaluació psicopedagògica es presta una especial atenció al subsistema aula, on hi ha el grup de companys, el seu tutor/a i la resta de professorat que hi imparteix classes, el seu equip docent. Però, com veiem, aquest subsistema i els diferents subjectes i subsistemes implicats formen part del sistema centre en el que hi ha altres subsistemes que poden ser més o menys significatius per l'avaluació, segons la configuració, cultura i funcionament del centre concret.


2. El centre educatiu

Tal com veiem doncs en l'apartat anterior es concep l'avaluació psicopedagògica com un procediment protocolitzat amb unes fases que es descriuen a la pràctica 4, però que s'acaba de concretar i dissenyar en col·laboració amb el centre educatiu, segons el seu funcionament i grau de implicació amb la diversitat de l'alumnat.
Com més es conegui el centre, els seus membres, la seva cultura, el seu entorn social, les seves necessitats, les seves dificultats, la seva organització, les relacions i comunicacions que hi tenen lloc…, més fàcilment es podran proposar procediments àgils i viables per a realitzar una avaluació psicopedagògica vinculada amb l'acció educativa del centre.

Escola Folch i Torres

Foto extreta de la web: www.xtec.es/centres/a8051471


Cada centre és diferent i com més estigui organitzat i es basi en una cultura de col·laboració i millora més fàcil serà que l'avaluació formi part dels itineraris habituals del centre i estigui vinculada al seu fer educatiu.

3. L'alumne

Tots els següents mòduls i especialment el Mòdul 3 tenen la finalitat d'aportar elements i estratègies per a conèixer l'alumne com individu i com aprenent. En aquest curs i en el mòdul 3 es tractarà l'avaluació psicopedagògica des d'una aproximació neuropsicopedagògica que ens aporta un major coneixement de l'alumne com persona tant des del vessant cognitiu com des del vessant emocional.
En aquest mòdul volem destacar sobretot la necessitat d'aproximar-nos a aquest alumne com aprenent i com a individu en creixement que interactua i aprèn en els contextos en els que viu i especialment a l'escola, on hi està moltes hores a la setmana i calen aproximacions no fragmentades que el tinguin en compte dins els sistemes als que pertany.

4. La família

Quan un infant o adolescent es troba amb dificultats a l'escola, sempre hi ha una família que, en major o menor mesura, està patint per aquella situació. En el procés d'avaluació psicopedagògica cal tenir en compte i conèixer com es troba aquest noi o noia a casa, com es relaciona, com aprèn i quines situacions extraescolars el poden estar condicionant.
Es important establir una relació oberta amb la família des de l'inici per tenir-los en compte i implicar-los en aquest procés de recerca d'explicacions i solucions en el que ells hi ha de tenir una part activa, segons les seves possibilitats.
El procés d'avaluació psicopedagògica al voltant d'un alumne que preocupa ha de servir per acostar família i escola i crear relacions de confiança i suport mutu entre els dos sistemes pel bé del nen o nena subjecte de l'avaluació. En aquest sentit cal tenir cura especialment de:

  • Mantenir una orientació positiva per rescatar i destacar els punts forts d'ambdós sistemes
  • Promoure l'acceptació de les diferències entre els dos sistemes i el reconeixement per les respectives funcions
  • Assegurar el respecte per l'autonomia i el funcionament de cadascun dels dos sistemes
  • Afavorir un consens sobre les finalitats compartides en relació amb l'alumne/fill
  • Afavorir que s'estableixi una relació igualitària des del punt de vista del poder. És el que Bronfrenbrenner anomena"equilibri de poders"
    Aquestes condicions son les que que Bronfrenbrenner 3) cita en el seu treball com necessàries per facilitar una bona col·laboració entre l'escola i la família i el bon desenvolupament de l'infant.

Fotografia extreta de la web: http://www.uspceu.com/instituto_familia/pages/areas/educacion-familia.html


A més de tenir cura de promoure aquestes condicions, caldrà preparar bé les entrevistes i reunions amb la família, decidir si es poden fer amb els docents, si cal fer-les per separat segons el tipus de problemàtica, si és positiu que hi hagi el mateix alumne (segons l'edat, les dificultats i els objectius de la reunió…) o si pot ser el mateix tutor qui aporti les informacions i estableixi la relació amb la família.
A la pràctica 4 proposem algunes qüestions al voltant de les quals serà interessant disposar d'informacions sobre el que pensa o està fent la família. Son qüestions i preguntes que poden guiar una primera entrevista amb una família que, per exemple, ve per dificultats de comportament o d'actitud del seu fill a casa o l'escola. Preguntes a tenir en compte per ampliar la visió que tenim de les dificultats i no quedar-nos només amb el que ens diu o veiem a l'escola.

5. L'orientador/a

L'orientador/a del centre o del servei educatiu de zona (l'equip d'assessorament psicopedagògic EAP), com ja hem vist a la pràctica 1 pretén ajudar l'alumne, els docents que fan la demanda i la família, però - a la vegada - pretén també que aquella actuació professional que s'inicia, sigui útil al centre per avançar i aprendre a entomar altres alumnes que els poden preocupar. D'aquesta manera, els procediments i eines que s'utilitzen en aquest procés d'avaluació han d'aportar més coneixement als docents per disposar d'estratègies a l'hora de conèixer millor l'alumnat que els preocupa; cal utilitzar eines que s'hagin dissenyat amb la finalitat d'ajudar el centre a institucionalitzar procediments útils per a la identificació de les necessitats educatives de l'alumnat, per a l'observació, la realització d'entrevistes de tutoria o instruments per a la realització de reunions pautades en les que es comparteix la informació sobre un determinat alumne i s'arriba a acords per ajudar-lo a progressar i a aprendre.

Tenir una mirada global i conèixer millor els centres ajuda a institucionalitzar procediments útils per a la identificació de les necessitats educatives de l'alumnat


Aquest procés d'avaluació psicopedagògica ha de servir també per fer un retorn curós i responsable a l'equip directiu sobre possibles disfuncions detectades, especialment si s'aporten també possibles i factibles propostes de millora que siguin assumibles i que aportin també reconeixement i suport al professorat. En definitiva, l'avaluació psicopedagògica no ha de mirar solament l'alumne com ser individual sinó que ha de desenvolupar una mirada més global i perifèrica per conèixer el centre, els processos d'ensenyament aprenentatge que hi tenen lloc, el tipus de relacions que s'hi estableixen, el clima i acollida que es proporciona a l'alumnat i a molts altres factors d'influència que només es poden conèixer si: - d'una banda les ulleres que portem tenen una certa graduació sistèmica i - d'altra banda, es construeix una relació de confiança, treball i col·laboració amb ell i els seus professionals.

6. Altres professionals

En molts dels processos d'avaluació psicopedagògica hi ha altres professionals i serveis del camp de la salut o de l'acció social que estan intervenint amb l'alumne en qüestió i que cal tenir en compte en diferents moments, segons el tipus de treball que estiguin fent i la seva implicació amb l'escola o amb la família. És el cas per exemple dels psicòlegs, psiquiatres i treballadors socials dels centres de salut mental, dels treballadors i educadors socials dels serveis socials, dels psicòlegs, logopedes dels serveis educatius específics (CREDA o CRDV) o de serveis privats.
En tots aquesta casos caldrà fer reunions per posar en comú informacions i visions i per, en conseqüència, arribar a acords i consensos sobre les respectives intervencions i sobre els plans d'actuació que se'n derivin. 4)
En aquest treball de col·laboració serà important l'escolta mútua i arribar a visions més globals i complexes sobre el que està passant, no limitades a les observacions i proves realitzades des d'un únic context.

1) Martín, E, Solé, I (2011): Orientación educativa. Modelos y estrategias de intervención. Barcelona. ME & Graó
2) Estrategias de colaboración. Ayudar a ayudar. en Martín, E, Solé, I (2011): Orientación educativa. Modelos y estrategias de intervención. Barcelona. ME & Graó.
3) Bronfrenbrenner (1987): Ecologia del desarrollo humano. Barcelona. Paidós
4) Huguet,T: Evaluación psicopedagògica y trabajo en red, a Sanchez-Cano,M, Bonals,J (2005): La evaluación psicopedagógica. Barcelona. Graó.