Pràctica 2

Característiques de l'avaluació psicopedagògica


Les diferents finalitats citades a l’apartat anterior impliquen unes conseqüències en el tipus d’avaluació que es realitza i en determinen les seves característiques. Per això, en aquest apartat reprendrem algunes de les reflexions fetes anteriorment, explicant una mica més com s’han de dur a terme.

L’avaluació psicopedagògica es realitza a partir d’una demanda dels docents del centre que es mostren preocupats perquè un alumne no aprèn, manifesta comportaments estranys o dificultats en l’aprenentatge escolar. Per aquest motiu, a partir d’aquesta primera demanda s’inicia un procés d’avaluació en interacció sistemàtica amb els docents i el tutor implicat. En aquest procés es van produint comunicacions a partir de les observacions i intervencions específiques del psicopedagog que va aportant dades i hipòtesis que cal anar contrastant amb els docents implicats per incorporar les seves observacions, expectatives i dificultats i, en conseqüència, poder anar aportant-los suport i orientacions ajustades.

  • Podríem dir que es tracta d’un procés que es desenvolupa en estreta col·laboració amb els docents implicats per tal d’arribar a millorar el coneixement sobre l’alumne, per fer emergir les seves observacions i fomentar la seva implicació activa. Es tracta d'una banda, de destacar i donar valor a les seves informacions, i d’altra banda, reconèixer la seva responsabilitat en aquest procés d’anàlisi i recerca d’informació en els que ells també participen. D'aquesta manera s'inicia una actitud proactiva en relació a aquest alumne que ja no es vist solament com un alumne problemàtic al que cal diagnosticar i derivar a professionals especialitzats, sinó com un alumne més del grup que ens planteja interrogants, que ens desperta la curiositat i ens planteja altres camins i formes d’ensenyar. Aquesta implicació i reconeixement del “seu coneixement particular com docent” farà que es senti també amb més capacitat d’incidir en el seu progrés i millora.


  • Aquesta interacció que s’estableix amb els docents, cal que s’estengui també a la col·laboració amb els professionals externs que donen suport i interactuen amb l’alumne des d’una perspectiva clínica i especialitzada des d’altres contextos (salut, serveis socials, en el lleure…). És necessari que no siguin processos tancats sinó que hi hagi comunicacions i contrast de visions per arribar a un coneixement compartit més global de l’alumne com persona. Per llegir més sobre l'avaluació en xarxa, podeu llegir de Teresa Huguet: Evaluación psicopedagògica y trabajo en red 1)



Fotografia extreta de la web: www.ceesordosjerez.es

  • Com ja hem explicitat, estem parlant d’una avaluació contextualitzada en el context escolar i educatiu. Això condiciona la “mirada” i els instruments i eines que s’utilitzaran. Interessa doncs recollir informació no solament sobre l’alumne, com aprèn, com és, com es sent.. sinó també sobre el context en el que aprèn. Sobre l’aula, la manera en què s’ensenya, els materials que s’utilitzen, el grup en el que es troba l'alumne i, en últim terme, valorar també el suport que té el seu tutor per part dels seus companys i de l’equip directiu per dur a terme canvis en la seva pràctica o en la pràctica de tot l’equip docent. Caldrà a més obtenir informacions d’altres docents i participar en espais de centre on es parla dels alumnes i es proposen mesures per donar-los suport. Ens referim a la comissió d’atenció a la diversitat, al cicle, a la junta d’avaluació… En aquests contextos serà tant important recollir les seves informacions com aportar informacions i orientacions concretes; caldrà tenir molta cura en la forma com s'aporten les informacions, els climes que es generen en els que donem confiança, reconeixem i cerquem crear rutines i mètodes de treball en grup que es puguin estendre i generalitzar a altres moments del seu treball d'equip quan cerquen explicacions o valoren altres alumnes que els preocupen.


  • Ens estem referint ara també a la vessant preventiva de l'avaluació psicopedagògica i de les intervencions del psicopedagog o l’orientador. Intervencions i procediments de treball en comú que han d'ajudar a "fer escola", a crear rutines de treball més eficients, a incorporar el treball en coordinació i a plantejar-se mesures col·lectives de tot l’equip docent davant determinats alumnes. Es tracta en definitiva de col·laborar en la creació de comunitats de pràctiques en els centres, enteses com comunitats de docents i professionals que reflexionen sobre el que fan, analitzen el que passa a l'aula i es proposen millores perquè l'alumnat aprengui i progressi. 2)


  • D’aquesta contextualització es desprèn l’ús d’instruments d’avaluació contextualitzats, com son: l’ observació a l’aula, l’observació en altres espais del centre, les reunions amb els docents, amb les famílies, la revisió dels treballs escolars, l’anàlisi de les dinàmiques de grup, i - en definitiva - totes aquelles situacions, més o menys mediatitzades pels instruments psicopedagògics que citem a la pràctica 4, en les que recollim informacions del context escolar en el que l’alumne es troba cada dia durant unes 6 o 7 hores de mitjana. Observació i valoració a les mateixes situacions d’ensenyament aprenentatge. Cal conèixer com aprèn aquest alumne però també com s’ensenya, quines situacions d’E/A viu , quins materials utilitza…


  • L’avaluació és un procés en el que hi ha un inici però després el psicopedagog ha d’anar planificant i valorant les informacions que recull per a comprendre millor les dificultats que troba l'alumne en les situacions d’E/A en les que interactua i aprèn. Tal com diu Solé el podem definir com Un procés de resolució de problemes en el que des de l’inici ja es poden formular hipòtesis i fer algunes propostes per millorar les situacions. Alhora, els canvis que es van introduint provoquen noves respostes de l’alumne i dels docents que aporten noves informacions que enriqueixen i modifiquen aquest procés. D’aquesta manera, des del moment inicial en què es comença a compartir la preocupació i la demanda, l’avaluació ja pot contribuir a modificar la situació avaluada.


  • Una característica propia de l’avaluació psicopedagògica és la necessitat de conèixer i tenir en compte el currículum escolar, saber quines són les competències curriculars que cal treballar i desenvolupar a cada edat i ajudar el professorat a identificar les competències i els continguts prioritaris que l’alumne ha d’assolir per progressar i aprendre.
1) Sanchez-Cano,M, Bonals,J (coord.)(2005): La evaluación psicopedagógica. Barcelona. Graó.
2) ESTEVE, O.; CARANDELL, Z.; KEIM, L. Web de formació en pràctica reflexiva
[En línia] Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament, 2010
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/materials/practica_reflexiva/index [Consulta 14 de juliol de 2011]