Com hem vist, l’avaluació té dues finalitats interrelacionades:

• Reguladora: identificar i analitzar les dificultats i els errors en el procés d’ensenyament i aprenentatge, i trobar fórmules per superar-los. Parlem de l’avaluació formativa quan qui identifica, analitza i decideix és el docent i de l’avaluació formadora quan ho fa l’alumne.

• Qualificadora: valorar els resultats del procés d’ensenyament i aprenentatge per orientar, classificar o seleccionar.

Si volem que l’alumne sigui capaç d’avaluar el procés d’aprenentatge, cal ensenyar-li a fer-ho, és a dir, a analitzar les evidències del seu progrés o el dels companys i a extreure’n conclusions que li serviran per autoregular-se. Si, senzillament, li comuniquem un número (qualificació), estem dedicant l'avaluació a un objectiu de fora de l'aula (l'acreditació de l'alumnat i l'estandardització de l'ensenyament) i en descuidem un que sí que pertany a l'aula: ajudar l'alumnat a aprendre millor.

Es tracta d'establir una retroacció amb els alumnes de manera que puguin:

• Identificar els objectius,

• anticipar i planificar l'acció,

• compartir els criteris d'avaluació,

• identificar les seves dificultats i els seus punts forts i febles,

• i reaccionar, trobant estratègies per superar les dificultats.

I convertir això en un hàbit, de manera que en un futur aquesta actitud constructiva davant l'error els ajudi a superar dificultats per a les quals nosaltres no els podem preparar. Autonomia, doncs. Font de la imatge:
A cop d'ull. Infografia sobre el currículum de l'educació primària (pàgina 16).