Tècniques i estructures cooperatives

Traver1) proposa una sèrie de tècniques d’estructura cooperativa, en les quals podem trobar, (…) de forma interrelacionada, una gran varietat d'elements: instruments, tècniques, estratègies, agrupaments diversos d'alumnes, activitats amb major o menor obertura, mecanismes d'ajuda alumne/alumne i alumne/professor, recompenses individuals i grupals, etc.

En concret, proposa les tècniques de treball cooperatiu següents:

  • Trencaclosques o Puzle
  • Torneigs d’aprenentatge (TGT)
  • Grups d’investigació
  • Equips d’aprenentatge per divisions de rendiment
  • Aprenentatge individual assistit per un equip
  • Aprendre junts
  • Tutoria entre iguals

Pujolàs2) assenyala que les estructures cooperatives poden ser simples o complexes. Les primeres serien aquelles que es poden aplicar en una única sessió i són fàcils de fer servir. En cita set:

  • Parada de tres minuts
  • 1-2-4
  • El foli giratori
  • Llapis al mig
  • El número
  • El joc de les paraules
  • La substància

Les estructures més complexes, en canvi, són les que es poden considerar ja com a tècniques cooperatives i constitueixen macroactivitats que es seqüencien al llarg de més d’una sessió de classe. Concretament, proposa el trencaclosques i els grups d’investigació (GI).

Les estructures més complexes, en canvi, són les que es poden considerar ja com a tècniques cooperatives i constitueixen macroactivitats que es seqüencien al llarg de més d’una sessió de classe. Concretament, proposa el trencaclosques i els grups d’investigació (GI).

A tall d’exemple: la tècnica del trencaclosques. És una tècnica adequada per treballar continguts que es poden subdividir i demana la creació de dos tipus de grups, el grup base i el grup d’experts. El procediment és el següent:

1. Es divideix en gran grup en grups base més petits (3-5 alumnes). En aquests grups s’ha de garantir al màxim l’heterogeneïtat. En canvi, el grup d’experts es poden formar en funció d’un criteri, que pot anar variant (interès pel tema, habilitat per presentar la informació…).

2. El tema o la tasca s’ha de subdividir en tantes parts com membres tinguin els grups, de manera que cada membre del grup base té adjudicat un bloc de continguts o de la tasca (peça del trencaclosques). Cada alumne rep la informació i els recursos necessaris per resoldre la seva part però no la dels blocs que corresponen als altres alumnes.

3. Els integrants de cada grup que tenen adjudicat un bloc determinat formen un grup d’experts amb els membres dels altres grups que tenen adjudicat el mateix bloc. En aquest grup, intercanvien i recullen informació i poden elaborar gràfics, esquemes, resums… Cada alumne ha de col·laborar per tal que tots els membres del grup esdevinguin experts. Això es pot aconseguir amb una guia elaborada pel professor on, per exemple, hi pot haver:

- Les fonts d’informació.

- Les activitats a resoldre.

- Per a la posada en comú:

  • Un guió sobre l’explicació que han de fer del seu bloc al grup base.
  • Models o pautes per a l’exposició.

4. A continuació, cada expert torna al seu grup base i posa en comú amb els seus companys la seva part, a partir de les aportacions del grup d’experts. El professor controla el temps de les exposicions i, si cal, pot oferir suports, aclarir dubtes i ampliar o exemplificar els continguts.

5. Cada grup base elabora una activitat o tasca (dossier, tasca final, conclusions) que englobi totes les peces del puzle.

6. Prova individual, amb continguts relacionats amb cada bloc del tema i també qüestions que permetin comprovar que s’han establert interrelacions entre els diferents blocs. També es poden plantejar activitats de coavaluació.

7. Reconeixement de l’equip. S’estableixen mecanismes d’avaluació per tal que, a més de l’avaluació individual, també es tingui en compte el treball de l’equip.

Font: Shannon Sommer

1) TRAVER, J. A. (2003). Aprenentatge cooperatiu en contextos de diversitat cultural dins Sales, A.: Educació intercultural: la diversitat a l’escola. Universitat Jaume I. Castelló, p. 19.
2) PUJOLÀS, P. (2008). “Cooperar per aprendre i aprendre a cooperar: el treball en equips cooperatius com a recurs i com a contingut”. Dins: Revista Suports, núm. 1, pàgines 21-37.