L'aprenentatge cooperatiu

Els treballs en grup propicien la interacció. Però perquè aquesta interacció sigui el màxim de productiva, és recomanable plantejar els grups de manera cooperativa. Treballar en grup no necessàriament és fer treball cooperatiu.

Font: Servei d'Immersió i Acolliment Lingüístics
Materials de formació

Pere Pujolàs descriu l’aprenentatge cooperatiu com l’ús didàctic d’equips reduïts d’alumnes (el nombre oscil·la entre 3 i 5) per aprofitar al màxim la interacció entre ells amb la finalitat de maximitzar l’aprenentatge de tots1). És una metodologia privilegiada en entorns de diversitat lingüística i cultural, perquè té efectes positius sobre les relacions entre els aprenents, permet l’ús i l’adquisició de la llengua d’aprenentatge en contextos d’ús real i amb activitats significatives, el desenvolupament d’activitats socials i la integració de suports a l’aprenentatge com a part de les activitats que s’han de dur a terme.

L’aprenentatge cooperatiu parteix d’una sèrie de principis que tenen a veure amb la creació d’un clima d’aula que es basi en unes relacions positives entre tots els implicats en els aprenentatges. Per assolir aquest clima, cal tenir en compte una sèrie d’aspectes2):

  • Els equips han de ser heterogenis pel que fa al gènere, motivació, rendiment, cultura…
  • Els alumnes han de participar d’una manera activa en el procés d’ensenyament i aprenentatge i en la gestió de la classe
  • Els alumnes han de compartir amb el professorat la responsabilitat d’ensenyar, de cooperar i de l’ajuda mútua.

Un element destacable sobre l’aprenentatge cooperatiu que també planteja aquest autor és que no es tracta només d’un mètode o d’un recurs per a millorar els aprenentatges, sinó que també és…


en si mateix (…), un contingut curricular més que els alumnes han d’aprendre i que, per tant, se’ls ha d’ensenyar. (…) Les habilitats socials pròpies del treball en equip, com quelcom imprescindible en una societat en què la interdependència entre els seus membre s’accentua cada vegada més.

Pere Pujolàs3)

Els principis del treball cooperatiu el fan especialment adient per a l’atenció a la diversitat i, per tant, per a l’atenció a l’alumnat d’origen estranger a l’aula ordinària. De fet, l’aprenentatge cooperatiu comparteix punts de contacte amb les estratègies que cal aplicar per fer un plantejament intercultural, com ara4):

  • La interacció social com a font d’aprenentatge.
  • La diversitat sociocultural com a potencial educatiu.
  • La controvèrsia, el diàleg i la negociació democràtica.
  • La necessitat de compartir projectes conjunts.
  • La promoció de valors i actituds fonamentals, com el respecte i la responsabilitat.



1) JOHNSON, JOHNSON I HOLUBEC (1999), citat per Pujolàs a: Pujolàs, P.: “Cooperar per aprendre i aprendre a cooperar: el treball en equips cooperatius com a recurs i com a contingut” dins Suports. Revista catalana d’Educació Especial i d’Atenció a la diversitat, vol. 12, núm. 1, 2008.
2) PUJOLÀS, obra citada, p. 23, 24.
3) Id. p. 24.
4) TRAVER, J.A. (2003). “Aprenentatge cooperatiu en contextos de diversitat cultural” dins SALES, A. (coord.): Educació intercultural: la diversitat a l’escola. Universitat Jaume I, 2003.