Lèxic

El lèxic, com a contenidor i delimitador de conceptes, és un aspecte clau del llenguatge acadèmic, ja que inclou termes propis de cada àmbit de coneixement. Aquest lèxic sol ser complex i descontextualitzat i planteja demandes cognitives elevades, relacionades amb els continguts que expressa. Presenta una sèrie de diferències respecte al llenguatge conversacional i requereix molt més temps per assolir-ne la competència funcional. Els alumnes necessiten aprendre aquest lèxic associat als conceptes bàsics. Per tant, cal ensenyar-lo explícitament.

Aprendre un terme nou és molt més que incorporar-lo al repertori lèxic, perquè implica la comprensió en profunditat del concepte que expressa aquesta paraula i la capacitat d’usar-lo per produir discursos orals i escrits.

Dins del llenguatge acadèmic, diferenciem:

- El vocabulari comú a totes les àrees o matèries (resumeix, calcula, analitza…)

- El lèxic especialitzat, diferent segons la disciplina (paraules clau i termes associats a un concepte concret: revolució, sintagma, fotosensibilitat…). Hi ha dos tipus de lèxic especialitzat:

  • L’específicament creat per al camp científic (ADN, arqueòleg…).
  • El lèxic d’ús comú que assumeix un significat científic (crisi, depressió, precipitació, règim…): paraules que en l’ús comunicatiu i habitual de la llengua tenen un sentit, però en la branca del saber científic prenen altres significats.

A banda del lèxic associat a conceptes, concretat en verbs i substantius, cal ensenyar també el significat i l’ús dels connectors i marcadors textuals, perquè ajuden l’alumne a identificar l’estructura del text quan llegeixen i a escriure millor. Exemples:

  • Els marcadors associats a una enumeració: en primer lloc…, a continuació…, finalment.
  • Els connectors causals: a causa de…, a conseqüència de…

És útil proporcionar llistes de connectors als alumnes i anar-les ampliant al llarg de l’escolarització.

Per ampliar aquest tema, podeu consultar el quadern Aprendre vocabulari en totes les matèries.