Gèneres discursius i tipologies textuals

El propòsit comunicatiu (què volem dir), el receptor (a qui li volem dir) i el context en què es produeix el missatge, determinen que el text oral o escrit tingui una forma o una altra. Per exemple, una notícia tindrà característiques diferents d’una comunicació científica o un apartat d’un llibre de text, encara que parlin del mateix fenomen, perquè difereixen en la funció i en el context que els requereix: són gèneres diferents.

Fer conèixer els gèneres característics de la nostra especialitat és necessari per introduir els alumnes a les maneres específiques de comunicar el coneixement. Aprenent a llegir i escriure aquests gèneres els alumnes van interioritzant el discurs propi de la disciplina i entenent-ne la lògica interna.

Els docents estem més familiaritzats amb l’ensenyament de les tipologies textuals: parlem de textos instructius, predictius, narratius, etc. Les tipologies són categories abstractes que ajuden a analitzar les característiques d’un text, però que sovint no es troben en estat pur en la realitat. Per exemple, una novel·la pot incloure fragments narratius, descriptius, argumentatius… En canvi, els gèneres són formes concretes i obertes, perquè en cada esfera de l'activitat humana se'n generen de nous a mesura que sorgeixen noves necessitats comunicatives.

Exemples:

El treball de les tipologies textuals facilita l’aprenentatge de les funcions cognitivolingüístiques. Dins les àrees o matèries no lingüístiques treballem textos narratius (per exemple, notícies) i textos informatius (com exposicions orals). En els textos informatius, de caire més objectiu, podem identificar característiques semblants, però que analitzades amb detall permeten captar-ne les diferències: la descripció se centra en l’observació, en una exposició hi ha les causes i efectes del fet que es vol explicar, la justificació explica el perquè dels perquès, l’argumentació ens aporta la voluntat del canvi d’opinió o d’una actuació d’aquells que ens escolten…

Una eina útil en aquest sentit són les bases d’orientació, que permeten construir un text pas a pas. En l’exemple es presenta una base d’orientació per elaborar una argumentació.
Per fer aquest treball de llengua i continguts de manera integrada, cal planificar tasques híbrides que impliquin totes les habilitats lingüístiques de recepció, producció i interacció.