Funcions cognitivolingüístiques

Les operacions cognitives en el curs de les quals el pensament construeix el coneixement no són observables. Per això necessiten ser expressades en una forma lingüística. Anomenem funcions o habilitats cognitivolingüístiques (FCL) una sèrie d’habilitats que permeten transcriure operacions cognitives específiques a una forma lingüística, oral o escrita. Les FCL tenen, per tant, una naturalesa dual, a mig camí entre les habilitats o funcions cognitives i les lingüístiques.

De quina manera es pot ajudar l’alumnat a millorar les seves produccions orals i escrites i la comprensió de textos orals i escrits des de les àrees curriculars? Es tracta de treballar des de cada àrea curricular habilitats que són a la base d’operacions cognitives que es produeixen constantment en l’activitat d’aprenentatge i d’estudi.

Jaume Jorba1)

Aquestes funcions es designen amb verbs. Hi ha diferents tipologies per classificar-les. Les més freqüents en l’àmbit escolar són: narrar, descriure, definir, resumir, explicar, justificar i argumentar.

Incorporar aquesta dimensió del llenguatge en els dispositius pedagògics requereix d’antuvi que el professorat sigui conscient dels processos que hauran de mobilitzar els seus alumnes davant les diferents activitats d’aprenentatge que els proposa i d’aquells que concretament vol promoure. Per exemple, cal que tingui clar si la tasca plantejada requereix que els estudiants descriguin un fet o un procediment o bé que justifiquin uns resultats (…).

Jaume Jorba2)















Quan el docent encarrega una tasca als alumnes ha d’identificar clarament les funcions cognitivolingüístiques que s’hauran d’activar, i en conseqüència:

a) Presentar la tasca de manera precisa:


b) Ensenyar de manera explícita com es fa la tasca i donar ajudes a l’alumne:


  • Demostrant com es fa. Per exemple, el docent pot fer una argumentació en veu alta, aturant-se per reflexionar sobre el procés (modelatge).
  • Proporcionant materials de suport: esquemes, models, exemples, bases d’orientació.



1) , 2) JORBA, J. (1998). “La comunicació i les habilitats cognitivolingüístiques”, dins: JORBA, J.; GÓMEZ, I.; PRAT, A. Parlar i escriure per aprendre. Ús de la llengua en situació d’ensenyament-aprenentatge des de les àrees curriculars. Edicions de l’ICE de la UAB. Barcelona, p. 38.