El Consell d’Europa, en els seus documents sobre la dimensió lingüística de les matèries¹⁾, destaca que l’accés al coneixement requereix la llengua per:

A l’aula s’accedeix al coneixement a través de diverses formes de comunicació verbal, tant planificades com espontànies: exposicions orals, interaccions entre els docents i els alumnes, lectures per accedir a la informació, escrits dels alumnes… Són formes del discurs que en l’activitat escolar es poden presentar de manera híbrida, en el sentit que es pot passar ràpidament de l’una a l’altra: per exemple, en una activitat que impliqui llegir per fer després un debat.

En el pas de la BICS a la CALP cal portar els alumnes dels intercanvis espontanis (conversa, escrits personals) als formals (discussió controlada, escrits formals), en els quals els coneixements es comuniquen d’acord amb les formes del llenguatge acadèmic.

Vicent Pascual recull i sistematitza la llengua que cal treballar en el TILC en 8 categories:²⁾

1. Gèneres de text
2. Tipus de discurs
3. Habilitats de lectura i escriptura
4. Habilitats cognitivo-lingüístiques
5. Aspectes lèxics, gramaticals i ortogràfics
6. Altres llenguatges (multimodalitat i multimèdia)
7. Processament de la informació
8. Tècniques de treball i estudi

El Consell d’Europa destaca com a aspectes essencials de la dimensió lingüística de les matèries els aspectes següents:

• Funcions cognitivolingüístiques

• Gèneres discursius

• Formes del discurs a l’aula

• Lèxic especialitzat

Tots aquests aspectes s’han d’ensenyar i treballar de manera explícita, en funció del seu ús comunicatiu, dins cada àrea o matèria no lingüística. A continuació ampliarem tres d’aquests continguts: el lèxic especialitzat, les funcions cognitivolingüístiques i els gèneres discursius.