Els alumnes d’origen estranger han d’aprendre en una llengua que no és la seva i que encara no dominen, perquè el nivell de llengua necessari per seguir els continguts curriculars requereix força temps per assolir-se: per aconseguir el nivell dels companys autòctons, un alumne d’origen estranger necessita 4 anys en el millor dels casos. La major part d’autors, però, parlen de 7 a 10 anys!
L1: Llengua pròpia, que s’aprèn en primer lloc (en alguns casos s’anomena també llengua familiar o llengua materna).
L2: Segona llengua: llengua que s’aprèn posteriorment a la llengua o llengües familiars.
Al llarg d’aquest procés d’aprenentatge de la llengua, l’alumne anirà desenvolupant unes habilitats bàsiques de comunicació interpersonal que li serviran per a la vida diària. Però, immers en el medi escolar, també començarà un aprenentatge lingüístic més específic, que li servirà al llarg de l’escolarització: el del llenguatge acadèmic de les àrees. Són dos aprenentatges que es fan en paral·lel i que es coneixen com la competència conversacional (BICS, de l’anglès Basic Interpersonal Communicative Skills) i la competència acadèmica (CALP, Cognitive and Academic Language Proficiency).
L’aprenentatge de la BICS s’inicia des del primer moment, amb situacions comunicatives molt lligades al context i a l’acció. L’aprenentatge de la CALP s’inicia més tard, quan l’alumne ja ha estructurat una mica la nova llengua, és capaç de referir-se a objectes o a situacions no presents, participa en les converses amb varietat d’interaccions i confegeix petits textos, tant orals com escrits. En aquest moment, ja pot enfrontar-se a activitats més contextualitzades en continguts curriculars i menys contextualitzades en nivells informals.
Sabem que l’aprenent ha de començar, necessàriament, per l’aprenentatge de la BICS. Per tant, amb l’alumnat d’origen estranger que s’incorpora al llarg de l’escolarització obligatòria, caldrà tenir en compte que no pot accedir a la competència acadèmica sense haver assolit abans un nivell bàsic de competència conversacional. Val a dir, però, que no es tracta de dues etapes successives, sinó que els dos aprenentatges continuen al llarg de tota la vida.
Font: Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics
El Consell d’Europa diferencia 3 nivells d’ús de la llengua en el medi escolar: la llengua informal de relació i interacció; la llengua escolar «de navegació», associada al medi escolar (“aula”, “butlletí de notes”, “despatx de direcció”…); i el llenguatge acadèmic.
Font: Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics
