Encara que l’aprenentatge és un procés interior, únic i personal, allò que el fa possible és la influència exterior, que té com a mediador imprescindible el llenguatge: llegint i escoltant rebem informació nova que ens permet confirmar i ampliar allò que ja sabíem. D’altra banda, la interacció oral o escrita permet consensuar els coneixements: verbalitzem, explicitem i contrastem les pròpies idees amb les del altres i, d’aquesta manera, les fem evolucionar. La llengua és la base de tots els aprenentatges perquè és l’instrument que fa possible l’accés a la informació i, alhora, el vehicle mitjançant el qual es transmet el pensament.
Font: Dolors Quinquer.
Materials de formació del Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics
Per aquest motiu, és imprescindible treballar la llengua en totes les àrees o matèries:
Montserrat Casas (coord.): Competències bàsiques per parlar i escriure ciència a l’educació primària1)
Aquesta necessitat queda recollida en el currículum actual, que prescriu que cal fomentar la competència comunicativa en totes les àrees o matèries. El currículum de primària ho concreta així:
Annex 2. DECRET 119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària
El currículum d’educació secundària obligatòria diu:
DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria
Per ajustar el plantejament didàctic a les necessitats de l’alumnat, es poden plantejar determinats tractaments del currículum; dins d’aquests tractaments, s’haurien de prioritzar aquells enfocaments que tenen en compte les necessitats lingüístiques específiques dels aprenents, com són les metodologies que es basen en el tractament integrat de llengua i continguts (TILC).