L’avaluació inclou el procés de reflexió i anàlisi de tots els aspectes que formen part del procés d’ensenyament-aprenentatge. Des d’aquest punt de vista, afecta, bàsicament, dos aspectes:
- Els aprenentatges i les competències que han d’assolir els alumnes: la detecció dels coneixements previs a l’inici de la proposta didàctica, el seguiment dels aprenentatges durant el procés d’aprenentatge i la valoració final de l’assoliment dels objectius en finalitzar la seqüència didàctica. Els alumnes també en poden ser protagonistes, aplicant activitats d’auto i coavaluació.
- L’avaluació a l’aula, sovint més oblidada, que es relaciona amb l’eficàcia i l’adequació del procés d’ensenyament-aprenentatge a les necessitats dels alumnes i a la consecució dels objectius. En aquest sentit, es tracta de valorar si la seqüenciació de continguts, l’enfocament metodològic, la concreció de les activitats i els recursos i materials utilitzats són els més idonis per afavorir els aprenentatges.
Cal promoure un model d’avaluació integrada en el procés d’aprenentatge, amb una funció reguladora i adreçat a la personalització dels aprenentatges. Aquestes formes d’avaluació ajuden els docents a entendre com aprenen els alumnes i a prendre decisions fonamentades per ajudar-los a progressar. En el cas dels alumnes nouvinguts cal tenir en compte aspectes específics, com són les necessitats d’aprenentatge de la llengua vehicular de l’escola o la diversitat de referents culturals i escolars que presenten.
Sovint l’avaluació es basa en la creença que s’ha d’esbrinar allò que els alumnes “no saben” i proporcionar-los-hi, sense recollir, també, allò que els alumnes “sí que saben” i que pot ser la base dels nous aprenentatges. En el cas dels alumnes d’origen estranger això és especialment evident, ja que el diagnòstic de les competències (tant les lingüístiques com les altres) hauria d’incloure les competències ja adquirides en altres llengües i contextos escolars.
En definitiva, l’avaluació és un element viu en el context d’aula, en constant procés de regulació segons les necessitats dels alumnes, d’acord amb una concepció de l’avaluació que va més enllà de la valoració dels resultats (sobretot dels negatius). Corresponsabilitza tant el docent com l’alumne, en la mesura que ambdós han de compartir objectius, estratègies i mecanismes d’avaluació.
- EALTA: European Association for Language Testing and Assessment. (2006). Directrius d’EALTA per a una bona pràctica en avaluació i el desenvolupament de proves de llengua.
- Figueras, N. (2011). Avaluar per aprendre, avaluar per motivar. La mirada experta: ensenyar i aprendre llengües, Col·lecció Innovació i Formació (1), 27-43.
- Generalitat de Catalunya. (2018). Currículum de primària (avaluació).
- Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. L’avaluació per millorar els aprenen-tatges de l’alumnat en el marc del currículum per competències, (1a ed.). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació.
