L'aula d'acollida té, pel que fa al coneixement de la llengua, la primera finalitat de proporcionar als alumnes nouvinguts el nivell de competències lingüístiques que els permeti interactuar en l'entorn escolar i social. Per seguir el currículum, els alumnes de procedència estrangera necessiten, a més d'aquest llenguatge comunicatiu, un llenguatge acadèmic específic de les àrees curriculars. Si ho relacionem amb els nivells del MECR, es considera que l'alumne assoleix un nivell A2 a l'aula d'acollida i que necessita suport específic per assolir al currículum fins superar el nivells B1:

L’alumnat de procedència estrangera acostuma a tenir un rendiment acadèmic significativament inferior al dels seus companys autòctons. Una part d'aquestes diferències es pot atribuir a la manca de domini de la llengua d'aprenentatge, a més de a factors relacionats amb la integració escolar i social. Per donar resposta a aquesta situació, s’han de preveure, a més de les aules d’acollida, mesures o actuacions de suport a l’aula ordinària. per als alumnes de procedència estrangera que, escolaritzats en centres que estiguin ubicats en entorns sociolingüístics on el català no tingui una presència dominant, s’hagin incorporat plenament a l'aula ordinària, necessitant suports específics per seguir el currículum.

Es consideren alumnes d’origen estranger aquells que no es poden tenir per estrictament nouvinguts, que ja no assisteixen a l'aula d'acollida i que no tenen com a llengua familiar cap de les llengües oficials a Catalunya, les necessitats específiques dels quals es deriven de les limitacions en el domini de la llengua vehicular necessari per accedir als aprenentatges, en la possible manca de referents culturals i de coneixements previs que els permetin seguir amb normalitat els continguts curriculars i les dificultats d’integració escolar i social que els impedeixin l’èxit educatiu:

• Alumnes d'EI¹⁾ i de CI de primària no castellanoparlants que han iniciat l'escolarització a Catalunya, però que tenen un coneixement molt limitat de les dues llengües oficials.

• Alumnes de cicle mitjà i cicle superior de primària i d'ensenyament secundari obligatori que han superat els dos anys o, excepcionalment, els tres anys d'estada a l'aula d'acollida, i encara es troben en procés d'assolir el domini del llenguatge acadèmic que es necessita per accedir al currículum.

• Alumnes d’origen estranger que, tot i haver estat escolaritzats a Catalunya en algun moment, han fet posteriorment part de l’escolarització en un altre sistema educatiu.

• Alumnes de procedència estrangera que s’incorporen al sistema educatiu de Catalunya a l’ensenyament postobligatori.
  

El suport lingüístic i social per a alumnat d’origen estranger s'adreça a aconseguir el domini de la llengua vehicular i la plena integració a les dinàmiques del centre, així com a atendre els elements personals, relacionals i contextuals que també condicionen l'èxit educatiu dels alumnes.

L’objectiu és que l’alumnat de procedència estrangera, a més d’avançar en el coneixement de les àrees, progressi en el domini de la llengua, amb l'objectiu final que pugui utilitzar-la en totes les activitats d'aprenentatge i en tots els entorns (dins i fora de l'escola) de forma autònoma i sense suports específics. D’aquesta manera, és parteix de la competència comunicativa bàsica que es treballa a l’aula d’acollida per adquirir un domini de la llengua que permeti l’accés al llenguatge acadèmic, potenciant també la llengua d'ús, facilitant la participació d'aquests alumnes en activitats en llengua catalana de l'entorn.

Des d'un plantejament lingüístic, els continguts que caldria prioritzar a l'hora de la planificació didàctica són els següents:

• Els recursos lingüístics que permetin als alumnes interactuar en les situacions habituals a l'escola.

• Les estructures discursives pròpies de les matèries relacionades amb les habilitats cognitives (descriure, argumentar, sintetitzar…).

• Les habilitats relacionades amb la comprensió i l'expressió orals i escrites. En el cicle inicial s'ha de prioritzar el treball de la llengua oral.

• El vocabulari clau relacionat amb els àmbits de coneixement.

• Les dificultats associades a les diferències de referents culturals i a la manca coneixements previs que calen per adquirir coneixements nous.

Des d'un plantejament intercultural, els aspectes que caldria tenir en compte a l'hora de la planificació didàctica són els següents:

• El bagatge lingüístic i cultural dels alumnes.

• La visibilitat en les activitats de la pluralitat cultural de l'aula.

• El respecte a la diferència en un marc de valors comuns.

• El desenvolupament d'identitats múltiples.
  

El suport lingüístic i social es pot estructurar de manera flexible, en funció de les característiques dels alumnes que s'han d'atendre i d'acord amb la cultura organitzativa de cada centre. En cap cas, aquesta modalitat d'atenció als alumnes de procedència estrangera representarà que l'alumne/a rebi més del 20% de l'horari lectiu fora de l'aula ordinària ni que faci més de la meitat de les hores d'una àrea fora d'un grup ordinari. En el cas que es facin agrupaments d'alumnes fora de l'aula ordinària, es recomana que el nombre d'alumnes del grup no sigui superior a 10.

Pel que fa a les metodologies i estratègies docents, són d'aplicació les que tenen a veure amb els programes d'immersió, el tractament integrat de llengua i continguts, i, en general, totes aquelles que es basen a proporcionar suports complementaris per aconseguir que uns mateixos objectius puguin ser assolits per alumnes que no tenen com a llengua familiar la llengua de l'escola.