Factors afectius i adquisició d'una nova llengua
Els factors afectius que més directament es poden relacionar amb l’aprenentatge són la motivació i les actituds que predisposen als alumnes a fer un esforç per conèixer i utilitzar una nova llengua. Tot i que són aspectes en el quals la personalitat de cada individu té un pes molt important, sabem que podem provocar i augmentar l’interès dels alumnes per aprendre en funció de com plantegem les activitats a l’aula.
Aquesta motivació per aprendre es pot plantejar des de diferents punts de vista: en relació amb la llengua que s’aprèn, la confiança que generem en els aprenents, així com els components motivacionals que haurien de ser presents en les diferents situacions d’aprenentatge segons el currículum, les actuacions dels docents i les dinàmiques de cada grup-classe.
Pel que fa a la motivació relacionada amb el procés d’adquisició d’una L2 parcialment duta a terme en un mitjà escolar, cal considerar la necessitat de seguir una determinada seqüència:
- Crear un entorn motivacional, transmetent entusiasme, interès i expectatives d’èxit en relació amb els aprenentatges dels estudiants, facilitant les relacions docents-alumnes/docents-famílies i amb la creació d’un clima positiu i acollidor a l’aula i el desenvolupament de grups ben cohesionats, amb regles clares d’actuació.
- Generar la motivació inicial mitjançant, per exemple, l’aprenentatge amb les TIC o el plantejament d’activitats variades que mobilitzin els recursos cognitius i emocionals de l’alumnat, intercanvis escolars, amb mitjans audiovisuals, contacte amb terceres persones que poden transmetre coneixements i valors, sortides lúdiques, percebent els avantatges socials i laborals que l’aprenentatge del català pot significar.
- Incloure elements que mantinguin la motivació durant el desenvolupament de la tasca (mobilització de l’interès emocional, intel·lectual i dels coneixements previs dels alumnes, ús de conceptes organitzadors previs i previsió dels obstacles i les dificultats que poden sorgir durant el període d’aprenentatge, amb l’ús d’estratègies i procediments apropiats, amb la creació d’entorns cooperatius que facilitin el suport del professorat i dels altres estudiants al procés d’aprenentatge i amb la formulació clara dels objectius i les demandes que impliquen les activitats i l’aprenentatge en general, mitjançant interaccions a l’aula, amb l’adaptació de materials…
- Ajudar els aprenents a avaluar de manera positiva el seu procés d’aprenentatge. Ajudar els alumnes a valorar els seus èxits i les seves mancances i a perceben que aquestes limitacions poden ser superades és important per mantenir la motivació en l’aprenentatge. Per aquest tipus d’activitats de conclusió motivadora els ‘passaports’ i els portfolios són instruments de gran validesa i utilitat.
Superant barreres
En un entorn inclusiu i de disseny universal de l’aprenentatge, el marc curricular afavoreix l’eliminació de les barreres a l’aprenentatge i la participació. Tot considerant les necessitats específiques de l’alumnat d’origen estranger, es presenta a continuació una llista orientativa d’estratègies d’atenció a la diversitat d’aplicació general que, amb poques modificacions segons l’etapa, afavoreixen que aquest alumnat comparteixi les activitats amb la resta del grup, incloent-hi les activitats d’avaluació:
- Assegurar que els continguts treballats responen a criteris de funcionalitat.
- Donar ordres simples i directes (d’una o dues instruccions) i assegurar que l’infant manté el contacte ocular quan se li donen.
- Després d’explicar una instrucció de treball o una idea clau que cal aprendre, revisar que ha entès la consigna demanant que l’expliqui amb les seves paraules.
- Quan sigui possible, començar les activitats amb l'alumne i deixar que continuï sol.
- Reduir la quantitat d’activitats o flexibilitzar el temps de resolució de la tasca.
- Proporcionar pautes que ajudin a l’execució dels exercicis (plantilles, anotacions de paraules clau, respostes d'opció múltiple…).
- Permetre o afavorir petits moments de descans atencional. És un gran esforç aprendre quan la llengua vehicular de l’escola no és la llengua familiar i aquesta és molt allunyada, lingüísticament parlant, de la llengua escolar.
- Revisar si l’alumne anota els deures de manera correcta a l’agenda.
- Acompanyar les explicacions amb suport vivencial, visual o manipulatiu (il·lustracions, objectes reals, representacions, gargots a la pissarra…).
- Afavorir el reforç positiu (valorar positivament els esforços en l’ús de la llengua oral i escrita, la comprensió de consignes, la paciència i al il·lusió per aprendre, els petits progressos en els continguts del nivell…) i donar-li oportunitats d’èxit.
- Vetllar per una avaluació contínua centrada en els processos respecte dels objectius d’aprenentatge més que en l’assoliment dels continguts del nivell.
- Quan se'n facin, revisar oralment les proves d’avaluació per tal de confirmar les respostes, ampliar-les o aclarir mals entesos.
- Oferir el suport d’un company tutor (pot ajudar a explicar conceptes, revisar l’agenda, acabar feines…).
- Mantenir un contacte proper amb la família i informar dels progressos.
