L'arribada a les aules d’alumnes que no coneixen cap de les dues llengües oficials representa un repte per a tots els docents que els atenen, sense oblidar que el suport que necessiten aquests alumnes va més enllà de la primera incorporació al centre.
D’acord amb el moment d’incorporació als sistema educatiu a Catalunya i del nivell de domini de la llengua dels aprenentatges, podem agrupar els alumnes procedents de la immigració que no dominen la llengua dels aprenentatges de la manera següent:
En el cas dels alumnes d'educació infantil es considera que els objectius previstos al currículum per a aquesta etapa, com ara l'estimulació de la llengua oral i la descoberta del codi lectoescriptor, ja donen resposta s les necessitats dels alumnes d'origen estranger. No obstant això, també es poden aplicar estratègies de suport específiques per a aquesta etapa, especialment en el cas de l'atenció a alumnes que provenen de famílies no castellanoparlants.
Per tant, l’atenció a l’alumnat de procedència estrangera no es pot limitar als primers temps de la seva incorporació als centres educatius sinó que té un recorregut molt més llarg. De fet, es pot articular en un itinerari, del qual l’acollida és només un moment inicial, fonamental, això sí, però que ha de tenir continuïtat si volem garantir una igualtat autèntica d'oportunitats. Aquest itinerari, després de l'acollida inicial, continua amb l'aula d'acollida i, un cop assolida la competència comunicativa conversacional inicial, requereix implementar mesures i suports a l’aula ordinària per facilitar l'accés al llenguatge acadèmic que vehicula els continguts curriculars:
