En el context d'aquest curs, parlem d'escola multicultural per referir-nos als centres que acullen alumnes d'origen estranger procedents de cultures diverses. Aquestes escoles demanen plantejaments específics en els àmbits pedagògics, organitzatius i pel que fa a la tasca dels docents que han de donar resposta a realitats demogràfiques canviants.
Per una altra banda, l’educació intercultural pretén aconseguir que tots els alumnes, en qualsevol centre del nostre territori, assoleixin una competència cultural madura; això és, un bagatge d’actituds i aptituds que els capaciti per funcionar adequadament en la nostra societat multicultural i multilingüe.
Una educació intercultural no es limita a programar de manera puntual activitats folklòriques organitzades pels diferents grups culturals presents a l’escola, ni a planificar activitats adreçades només als alumnes culturalment minoritaris i no a tot l’alumnat del centre.
La cultura és alguna cosa més que festes i maneres de vestir i menjar. Si no esteu en estret contacte amb la cultura diària dels nens, si insistiu en aspectes estranys a aquesta cultura viva, podeu contribuir més a alienar-los que no pas a valorar-los (…).
(Glenn, 1992)
Sovint es cau en l’error de considerar que els alumnes procedents de grups minoritaris necessiten un tracte de compensació perquè són deficitaris en diversos àmbits com ara el lingüístic, acadèmic o cultural; moltes vegades se’ls orienta de manera diferent a la resta d’alumnes, per exemple a l’hora de cursar un tipus o un altre de crèdit optatiu a l’ESO.
Una educació intercultural equilibrada ha d’harmonitzar el respecte a la diversitat cultural amb l’aspiració a la igualtat de tots els alumnes, amb objectius com1):
- Conrear actituds interculturals positives.
- Millorar l’autoconcepte de tot l’alumnat, especialment aquell que pertany a cultures minoritàries dins del centre.
- Potenciar la convivència i la cooperació entre tots els alumnes.
- Crear ponts interculturals aprofitant els elements que ens uneixen.
- Potenciar la igualtat d’oportunitats acadèmiques.
- Carbonell, F. i Martuccelli, D. (2009). La reconversió de l'ofici d'educar. Globalització, migracions i educació. Col·lecció: Conciutadania Intercultural, 9. Barcelona: Edicions de la Fundació Jaume Bofill.
- Coelho, E., Oller, J. i Serra, J. M. (2010). Más alla del primer contacto: ¿cómo dar la bienvenida a los estudiantes inmigrantes y a sus familias? Prácticas en Educación Intercultural, 2, 10-31.
- Comas, M., Molina, E. i Tolsanas, M. (2008). Identitats. Educació, immigració i construcció identitària. Col·lecció Conciutadania Intercultural, 6. Barcelona: Publicacions de la Fundació Jaume Bofill.
- Gratacós, P. i Ugidos, P. (2011). Diversitat cultural i exclusió escolar. Dinàmiques educatives, relacions interpersonals i actituds del professorat. Col·lecció: Conciutadania Intercultural, 11. Barcelona: Edicions de la Fundació Jaume Bofill.
- Roca, E. (2005). La tutoría y la orientación en los centros educativos inteculturales. Dins J. Vera (coord.), Educación Intercultural; diversidad e immigración (1 ed., p. 139-159). Madrid: Fundación Santa María.
- Roca, E. (2006). L'escola de la identitat i la diversitat. Butlletí Edu21.
