Participació de les famílies

És evident que l’establiment de relacions positives amb tots els pares que formen part d’una comunitat educativa és fonamental per reafirmar els processos de vinculació i de participació dels nouvinguts.

Pel que fa a les variables socioculturals relacionades amb la família que poden repercutir en el procés d’adaptació i escolarització de l’alumnat nouvingut, Maite Torres enumera les següents1):

  • Procedència (medi rural o urbà), professió i condicions de vida en el país d’origen i causes de la immigració.
  • Contradiccions significatives entre les pautes culturals de la família i les de la societat d'acollida (pautes de relació i autoritat familiar, rol home-dona…).
  • Reunificació familiar en el país d'acollida o educació dels fills petits en el país d’origen a càrrec de les àvies (per exemple, en les famílies xineses).
  • Dol i vivències familiars experimentats.
  • Moment d’arribada a Catalunya de cadascun dels membres de la unitat familiar (situació de residència i de treball regularitzada o no).
  • Estratègies d'adaptació al nou medi i d’aculturació (treball, relacions) i suport rebut per part d’associacions d’immigrants del municipi o barri.
  • Expectatives de superació de la família: possibilitats de promoció social a Catalunya o idea del retorn al país d’origen.
  • Coneixement del català i del castellà: valoració de la família de l’aprenentatge del català.

Les actuacions que es dissenyin per a les famílies nouvingudes han de tenir en compte aquests factors però també les característiques de la comunitat educativa a la qual s’incorporen.

Es tracta de promoure iniciatives integradores i que, a més, ajudin a superar les barreres que poden separar les diferents comunitats. No es pot ignorar, per exemple, que, en alguns casos, la presència de nouvinguts pot generar debats entre els pares sobre el manteniment de la qualitat educativa o fer aflorar prejudicis o estereotips.

Per donar resposta a aquestes situacions i facilitar la creació de nous vincles, alguns centres han engegat iniciatives com ara cursos de català per a mares en el centre dels seus fills, tallers de coneixement de l’entorn geogràfic i sociocultural a càrrec de membres de la comunitat educativa o creació de la figura de les famílies tutores. En aquest últim cas, es tracta d’una col·laboració amb l’AMPA del centre mitjançant la qual una família autòctona o que fa temps que resideix a Catalunya es fa càrrec de l’acollida de la família nouvinguda en aquells aspectes socials que queden fora de l’abast de les competències i les possibilitats dels docents2).

Algunes d’aquestes activitats s’han desenvolupat dins dels anomenats Plans educatius d’entorn i són exemples de com es poden duu a la pràctica iniciatives integradores per a les famílies:

  • Taller de famílies a Calaf: es reuneixen famílies autòctones i nouvingudes dels diferents centres educatius de la localitat i comparteixen activitats al voltant de temes del seu interès. També s’hi fan xerrades o sortides. És una activitat dinamitzada i coordinada per l’AMPA amb la col·laboració de la direcció del centre.
  • CAMÍnem plegats: és un programa d’activitats al voltant de l’acollida i de la participació de les famílies amb la col·laboració del claustre, l’AMPA i el Consell escolar.
  • Suport a la primera acollida de P3: es tracta de comptar amb col·laboració a les aules de P3 de dones d’origen magrebí, amb domini del català, de l’amazic i de l’àrab, i dels codis culturals de les societats d’acollida i de la d’origen. Aquestes persones són presents a l’aula durant les primeres tres setmanes de setembre i després al llarg del curs de manera més puntual.

Un altre element que s’ha de tenir molt en compte és que la distància cultural pot afectar també la relació de les famílies amb el professors dels seus fills i pot provocar malentesos sobre l’actitud de les famílies cap a l’escola3):


En tot cas, l’interès dels pares per l’escola és alt. Cal advertir que aquest interès no necessàriament és capta des del mateix centre, perquè les formes d’expressar-lo i els comportaments que hi van associats moltes vegades ens són completament aliens (…). I pot ser que d’aquesta família que no veus mai en tinguis una imatge de desinterès, de despreocupació, pel fet que no ho expressa de la mateixa manera i amb els mateixos mitjans que nosaltres fem servir per expressar-ho.

Teresa San Román4)


D’entrada, per tant, hem de partir del principi que tots els pares tenen interès que l’escola proporcioni als seus fills uns ensenyaments i una educació que els ajudi a desenvolupar-se personal i laboralment i que, a més, tenen confiança que l’escola donarà resposta a les seves necessitats5).

D’altra banda, hem de tenir present que, tot i les moltes dificultats que de segur trobaran, moltes de les famílies tindran instruments per fer front a les circumstàncies de la seva nova vida i que assoliran una adaptació satisfactòria. En aquest sentit, és molt important que la societat d’acollida en general i l’escola en particular tinguin en compte els atributs i valors que els nouvinguts aporten a la societat i que tenen molt a veure amb la capacitat de superar amb èxit el seu procés migratori.

Elizabeth Coelho presenta alguns d’aquests valors, amb l’advertiment que és important no generalitzar i que són valors que es poden trobar, d’una manera o d’una altra, en totes les comunitats6):

  • Iniciativa, ja que es tracta de persones que han pres una decisió, en alguns casos dramàtica, per millorar la seva vida.
  • Sentiment de responsabilitat cap a la comunitat.
  • Consciència cultural, en el sentit que el procés migratori els fa més conscients de la seva pròpia cultura i, en la situació ideal, són capaços també de valorar la cultura de la societat d’acollida.
  • Adaptabilitat a situacions noves, noves maneres de viure, noves llengües…
  • Respecte per l’educació i els docents, ja que entenen l’educació com un valor fonamental per al futur dels seus fills. De fet, hi ha estudis que confirmen que els nouvinguts dediquen més temps a l’estudi que els seus companys nadius.
  • Família extensa, de manera que els nens nouvinguts creixen sovint en entorns multigeneracionals, molt més rics que el de la família nuclear que s’està imposant en la cultura occidental.
  • Ciutadania responsable, en el sentit que molts nouvinguts demostren una alta consciència cívica, especialment si són refugiats o es troben en situació d’asil polític.

Trobareu més informació a la pàgina web d'Escola i Família.





1) Torres, M.: op. cit. p. 25.
2) Essomba, M. A.: op. cit. p. 105-106.
3) , 5) Oller, C. i Colomé, E.: op. cit. p. 29.
4) San Román, T.: Sueños africanos para una escuela catalana. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB, 2004. Citat per Carbonell, F.: op. cit. p. 80.
6) Coelho, E. (2005): op. cit., pp 67-69.