Tot i que el seu nom pugui fer pensar el contrari, l’aula d’acollida no s’entén com un espai tancat, sinó com una estratègia organitzativa que promogui l'aprenentatge de la llengua i l'acollida en un context d'escola inclusiva. L’aula ordinària ha de ser sempre l’espai de referència per a tot l’alumnat i l’acollida és, globalment, responsabilitat de tot el centre. Tot i això, el tutor de l'aula d'acollida hi juga un paper destacat en l'atenció a l'alumnat nouvingut, tant pel que fa a l'ensenyament de la llengua, com en els aspectes emocionals i els relacionats amb la integració escolar i social.
L'aula d'acollida és un recurs adreçat a alumnes d'origen estranger que s'han incorporat per primera vegada als centres educatius de Catalunya a partir de tercer de primària en els últims 24 o, excepcionalment, 36 mesos.
Com ja s’ha dit, la funció de l’aula d’acollida és proporcionar als alumnes la competència comunicativa inicial necessària per relacionar-se en l’àmbit escolar i, posteriorment, per assolir el llenguatge acadèmic. A més, també atén els aspectes emocionals, relacionals i d’integració social i escolar que són igualment indispensables per garantir l’èxit acadèmic i la integració de l’alumnat nouvingut. En concret, els objectius establerts per a les aules d’acollida són:
- Proporcionar una atenció personalitzada de qualitat
- Donar resposta als aspectes emocionals que formen part dels processos d'acollida i integració en una nova societat
- Iniciar l'aprenentatge intensiu de la llengua catalana, proporcionant una competència comunicativa bàsica (A2)
- Ajudar a passar de la competència conversacionals al llenguatge acadèmic per facilitar l'accés al currículum ordinari.
L'aula d'acollida, com a recurs per atendre necessitats específiques d'uns determinats alumnes, ha de ser un espai obert i flexible, que promogui l'aprenentatge de la llengua i l'acollida en el context d'una escola inclusiva. S'ha d'adaptar a les necessitats d'aprenentatge i acollida en funció de les característiques dels alumnes i de la cultura organitzativa de cada centre. En definitiva, és un element més de l'acció educativa del centre i, en conseqüència, n'ha de formar part dels processos de reflexió pedagògica.
Les instruccions del Departament d'Educació pel que fa a l’organització de les aules d’acollida recomanen que el grups no superin els 12 alumnes, que hi facin aproximadament un 50% de l’horari lectiu i, que en cap cas, els alumnes estiguin totes les hores de permanència en el centre a l’aula d’acollida. En aquest sentit, s’ha de tornar a remarcar que un dels principis fonamentals de l’atenció a l’alumnat nouvingut és que des del primer dia de la seva incorporació al centre comparteixin l’aula d’acollida amb l’aula ordinària, que és, en definitiva, la seva aula de referència.
Pel que fa a la integració escolar dels alumnes nouvinguts en el marc de l'aula d'acollida, cal tenir en compte tant els aspectes relacionats amb la situació emocional de l’alumne com l’adquisició d’hàbits escolars i socials necessaris per garantir l’èxit dels processos d’ensenyament-aprenentatge. En aquest sentit, els aspectes que es consideren més rellevants per tal de facilitar la integració de l'alumne al nou entorn escolar i, per tant, aquells sobre els quals es fa una incidència específica a l'aula d'acollida són:
- Adaptació al medi escolar. Es tracta de facilitar el coneixement bàsic del centre (espais, distribució temporal, costums, hàbits, tipus de tasques, etc.) i afavorir un grau de confiança en el nou entorn que permeti a l'alumne sentir-se còmode i segur.
- Estratègies per a l’aprenentatge i motivació. L’objectiu és proporcionar estratègies suficients per afrontar, amb possibilitats d’èxit, les tasques escolars i afavorir els factors afectius implicats en l'aprenentatge d'un nova llengua.
- Convivència i participació. Es tracta d'afavorir la convivència i la interacció amb tots els companys, tant per part de l'alumne nouvingut com per part de la resta de companys.
L’arribada d’alumnat de procedència estrangera en edats d’escolarització obligatòria ha fet necessari renovar els plantejaments sobre l’aprenentatge del català en l’àmbit escolar, especialment pel que fa a l’adquisició de la llengua en edats que no es corresponen amb l’inici de d’aquesta escolarització obligatòria. Aquesta actualització de la didàctica del català com a segona llengua s’ha fet bàsicament seguint, a més dels currículums vigents, les orientacions del "Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar" (MECR).
El MECR defineix unes competències lingüístiques comunicatives que tenen a veure amb la llengua com a sistema (competències lingüístiques), amb la llengua en ús modelada pel context (competències sociolingüístiques) i amb les funcions lingüístiques (competències pragmàtiques). Des d’aquesta perspectiva, quan una persona usa la llengua posa en pràctica, a més de les competències generals, la competència comunicativa, és a dir, el conjunt de coneixements i d’habilitats, orals i escrites, que permeten afrontar situacions concretes de comunicació de manera adequada:
El Departament d'Ensenyament ha publicat una adaptació per a escolars dels descriptors dels nivells A1, A2 i B1 tenint en compte les competències implicades en l'aprenentatge d'una segona llengua en un context d'escolaritat obligatòria.
D'acord amb aquests plantejaments, cada curs s'administren als alumnes que han assistit a les aules d'acollida unes proves finals per avaluar-ne la competència comunicativa en relació amb el nivell A2 del MECR.
