Tot i que en algunes localitats l’OME s’encarrega de fer la primera avaluació de l’alumnat nouvingut, el més habitual és que es faci al centre. A la pàgina de l’alumnat d’origen estranger de la Xtec hi ha proves d’avaluació inicial en les llengües més conegudes per l’alumnat nouvingut al nostre sistema educatiu.
Aquestes proves, que permeten avaluar el nivell d’escolarització previ de l’alumne, en concret les competències de L1 de l’alumne, el coneixement del principi alfabètic i els coneixements curriculars de matemàtiques, facilitaran la presa de decisions a l’hora de planificar el seu full de ruta, és a dir, com abordar les seves necessitats a curt i a mitja termini d’acord amb la situació de partida. La primera decisió és distribuir l’horari de l’alumne entre l’aula d’acollida i l’aula ordinària, en funció del seu bagatge escolar i el seu coneixement d’una llengua pròxima a la vehicular.
No s’ha d’entendre com una avaluació qualificadora, sinó orientadora:
L’avaluació inicial ens donarà la informació del nivell acadèmic i/o cultural. Cal veure les diferències existents entre les diferents escolaritzacions que han tingut, o no, els alumnes (si són escoles rurals o urbanes, si són sud-americanes més properes a les europees o vénen de països islàmics o del Magrib -rural→escola alcorànica que utilitza bàsicament l’àrab clàssic i la memorització, urbana→més afrancesada. Aquesta distinció ens donarà pistes de com serà la seva adaptació a l’entorn acadèmic, si porten hàbits escolars o fins i tot el tipus de disciplina a què estan acostumats, etc.). La llengua materna o L1 (si en tenen una o més dins la família ens ajudarà a preveure la rapidesa o dificultats per adquirir la llengua d’acollida).
(Torres, 2004, p. 41)
A l’espai Alumnat d’origen estranger de la Xtec trobareu informació sobre sistemes educatius.
El resultat d’aquestes proves ha d’arribar a l’equip docent que atendrà l’alumne. És recomanable que, per tal de contextualitzar-ne les dades i fer-se una idea més completa de la història escolar, el centre també faciliti als membres de l’equip docent informació sobre el sistema educatiu d’origen (alguns exemples: pot ser que l’alumne vingui d’un sistema educatiu autoritari i això faci que al principi la nostra dinàmica el desconcerti; si ha viscut un aprenentatge basat en la memorització, no sabrà què se n’espera quan encarreguem una tasca creativa; és possible que hagi estudiat francès o anglès com a llengua estrangera, i això li faciliti l’aprenentatge del català…).
Ara bé, l’avaluació inicial no hauria de contemplar només coneixements, sinó també actituds, capacitats i competències. Durant el primers dies d’estada en el centre, els professionals que atenen l’alumne haurien de recollir, a partir de l’observació, altres elements a tenir en compte per decidir les ajudes que necessita:
- Expectatives acadèmiques de l’alumne (sobretot pel que fa als alumnes incorporats a l’ESO).
- Habilitats d’aprenentatge (punts forts i punts febles).
- Habilitats socials de l’alumne.
- Destresa o habilitats en l’ús de les noves tecnologies.
- Estratègies d’aprenentatge que aplica per resoldre les activitats proposades.
- Actitud davant del professorat i del sistema educatiu.
Tampoc podem oblidar l’estat emocional de l’alumne en aquest moment tan important de valoració per a la presa de decisions.
A partir de la informació que aporten les entrevistes amb la família i l’avaluació inicial, l’equip docent decideix les actuacions per donar resposta a les necessitats educatives originades per la situació de partida de l’alumne. Aquestes decisions es recullen en un document: el Pla de Suport Individualitzat o PI1).
El PI ha de permetre:
En el disseny de l’itinerari d’integració escolar:
- Elaborar el pla de treball individual intensiu per garantir l’aprenentatge de la llengua catalana, l’accés al currículum comú i els processos de socialització.
- Preveure la tutorització efectiva, vetllant pels aspectes afectius, emocionals i relacionals.
En l’organització dels suports:
- Garantir l’aprenentatge intensiu de la llengua catalana amb els recursos de què el centre disposi (aula d’acollida).
- Establir els criteris metodològics i materials curriculars per a la integració de l’alumne/a a les aules ordinàries des del primer moment.
- Fer les adaptacions o modificacions curriculars, si escau.
En les mesures de seguiment i avaluació:
- Preveure com i quan es portarà a terme i informar la família del progrés de l’alumne/a.
- Fer el seguiment de les mesures educatives previstes per tal de determinar el grau de coherència amb les intencions educatives.
(Torres, 2004, p. 80)
Aquests conceptes i la informació prèvia es poden organitzar dins del PI en sis apartats:
- Síntesi de la informació més rellevant.
- Llista de necessitats educatives.
- Orientacions metodològiques del treball amb l’alumne.
- Previsió dels recursos i dels professionals que hi intervindran.
- Planificació del treball amb l’alumne.
- Seguiment de la incorporació de l’alumne al grup classe de referència.
El plan individualizado es, pues, un documento próximo, provisional y necesariamente revisable en función de la evolución y de los cambios que se produzcan, pero no por ello exento ni de rigor ni de valor académico.
Oller i Colomer, 2010, p. 50
Aquesta afirmació ens aporta una idea molt clara del caràcter pràctic del PI. Ha d’estar escrit de manera clara i simple, i s’ha de revisar en cada avaluació. En aquest sentit, hem de ressaltar la importància del PI en l’avaluació, perquè és el document on l’equip docent acorda els criteris segons els quals s’avaluarà i qualificarà l’alumne a qui s’apliqui.
Cada centre pot elaborar els PI a partir de les orientacions i exemples que proposa el Departament d'Educació, simplificant-los i/o adequant-los en funció de la dinàmica dels equips docents i del perfil de l’alumnat nouvingut del seu centre.
En el Pla Individualitzat de l’Institut Bosc de la Coma (Olot) s’ha optat per un document breu i de caire molt visual:
