Sabem per experiència que acollir implica una actitud de benvinguda, de reconeixement i d’acceptació de l’altre. L’acollida no és només un procés burocràtic de matriculació de l’alumne al centre, de decisió del grup classe, de proves de coneixements previs i d’entrevistes amb la família, amb o sense traductor; l’acollida és un procés comprensiu amb data d’inici, però segurament sense data d’acabament. Suposa l’atenció psicoeducativa que aquest alumne/a necessitarà al llarg del seu pas pel centre educatiu. Caldrà, així doncs, conèixer els factors psicològics que degut al canvi poden estar interferint en el procés educatiu de l’alumne, no per manca d’intel·ligència ni de raonament lògic, òbviament, sinó degut a una adaptació al nou medi conflictiu, angoixant que pugui arribar a provocar un bloqueig emocional d’aquell infant o adolescent.
(Torres, 2004, p. 23)
Aquesta mateixa autora fa una relació de les variables que poden afectar el procés d’adaptació i d’escolarització de l’alumnat nouvingut. En l’àmbit emocional-psicològic enumera les següents:
- Superació satisfactòria o no del procés de dol viscut.
- Procés inicial d’adaptació al país i a l’escola.
- Expectatives en relació amb la tornada al país d’origen o a l’arrelament a la societat d’acollida.
- Rol familiar i/o social assignat en el nucli familiar d’origen i en l’actual influenciats per les especificats culturals: visió de gènere (rol noi-noia), indumentària.
- Dieta i hàbits alimentaris, definits culturalment.
Carbonell explica el dol migratori com el període durant el qual la persona immigrada suporta el procés de superació d'aquella tristesa i aquell estrès ocasionats per les pèrdues2). El qui es considera l’autor de referència en aquest àmbit, Joseba Atxotegui, va definir les repercussions que pot tenir el dol migratori en la salut física i mental dels immigrants. Va definir els símptomes psíquics i somàtics que pot provocar aquesta situació de dol com la síndrome d’Ulisses, que té l’origen en desequilibri entre les demandes ambientals i la capacitat de resposta o d’adaptació.
En el seu article El duelo por la lengua en el síndrome de Ulises 3), Atxotegui defineix aquest dol en set àmbits:
- El dol per la família i els amics
- El dol per la llengua
- El dol per la cultura
- El dol per la terra
- El dol per l’estatus
- El dol pel contacte amb el grup ètnic
- El dol pels riscos físics
L’escola pot jugar un paper molt important a l’hora d’acompanyar els alumnes i les seves famílies davant de les dificultats emocionals i d’adaptació que, com hem vist, pot representar el procés migratori. És molt important que aquest element es tingui present en els protocols i actuacions que es dissenyin per garantir l’acollida. Són iniciatives que poden afavorir una bona primera impressió per part de l’alumnat i de les seves famílies, de manera que la sensació de desarrelament i d’inseguretat davant d’un sistema nou sigui menor i que, alhora, poden servir per tranquil·litzar els pares i implicar-los des del primer moment en la vida escolar4).
També serveix per exemplificar el procés d’acollida El diari de l’aula d’acollida, un documental promogut pel Departament d’Ensenyament, on, partint de les expectatives dels joves abans de la seva arribada a Catalunya, s’intenta recollir, entre altres coses, quines implicacions emocionals té l’acollida i com els professionals dels centres hi poden donar resposta.
L’activitat Capses de vida de l’escola Joan Maragall d’Arenys de Mar és un exemple d’una activitat per treballar específicament els aspectes emocionals de l’acollida.
