Identitats i pertinences
Identitats múltiples


A l’atzar agraeixo tres dons:
Haver nascut dona,
De classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.


Divisa, Maria Mercè Marçal

Cadascú de nosaltres tenim una identitat individual específica, que no compartim amb ningú més i que ens fa únics. Aquesta identitat individual es construeix i es reconstrueix en processos que varien en funció del context i que determinen que no estigui formada per la pertinença a un sol grup identitari, sinó per totes les pertinences alhora. Parlem, doncs, d’una identitat múltiple, formada per diverses identitats que tots tenim i articulem en funció de cada moment.

En el procés de creació de la identitat, el moment més intens és, sens dubte, l’adolescència, quan l’individu comença a generar la seva identitat adulta, tant individual com social. Els canvis físics, psicològics i cognitius que s’han d’afrontar durant la pubertat porten l’adolescent a una crisi d’identitat que l’obliga a readaptar-se: sentir-se i veure’s d’una nova manera i trobar el seu nou lloc entre la gent del seu voltant. És un procés complex en el curs del qual la necessitat i la lluita per afirmar la pròpia personalitat no només no és fàcil, sinó que pot ser dolorosa.

Identitats complexes i mestissatges

Els processos de creació identitària poden ser més complicats en el cas dels fills i filles de les famílies immigrades, per l’existència de referents culturals diferents i per les tensions que es poden originar entre els valors i normes de la família i els de l’entorn social.

Aquestes tensions s’aguditzen en l’alumnat d’incorporació tardana a secundària, que viu una doble crisi: la pròpia de l’adolescència, i la relacionada amb el procés migratori i la necessitat d’adaptació al nou entorn. Per resoldre els conflictes derivats del xoc cultural entre la cultura d’origen i la d’acollida, l’adolescent n’elabora la síntesi personal, a partir de la qual es construeix una identitat nova i sovint individual.

Podem observar aquesta complexitat en les respostes identitàries de l’alumnat d’origen estranger del nostre centre: hi detectarem similituds i coincidències actitudinals, però probablement també diferències significatives.

Segons Suárez-Orozco (2003), els fills i les filles de famílies immigrades construeixen, en part, les seves identitats en funció de com són vistos i de la recepció que els ofereix la cultura dominant. Quan viuen situacions de menyspreu i discriminació, juntament amb altres factors d’exclusió, incrementen el caràcter estressant del procés migratori, de tal manera que afecten negativament els processos d’adaptació d’aquests infants i adolescents, fins i tot quan les seves actituds vers la nova societat són positives.

Diferents respostes d'adaptació identitària*

{{:cursos:escola_inclusiva:aco:b1:adaptacio_identitaria.jpg?direct&200| *Informació extreta de C. i M. Suárez-Orozco, citats a L'acollida. Acompanyament de l'alumnat nouvingut (F. Carbonell)