Cultura i diversitats
La cultura d'origen i la cultura d'acollida

Les persones tenim la capacitat d'adaptar-nos a entorns culturals diferents sense renunciar, en cap cas, als referents culturals propis.

Les persones adquirim la pròpia cultura de manera conscient i inconscient a la vegada, perquè hi estem immerses. Però tenim la capacitat d’adaptar-nos a entorns culturals diferents: així, un procés migratori genera en la persona que el viu la necessitat d’aprendre els codis i pautes culturals de la cultura d’acollida, que s’incorporen al bagatge personal sense suposar la renúncia als referents culturals propis, fins i tot quan els nous elements poden entrar en contradicció amb els anteriors.

L’arribada de població estrangera rejoveneix la piràmide poblacional i aporta a la societat d’acollida –en el nostre cas, la societat catalana– nous referents lingüístics i culturals que l’enriqueixen.

En alguns casos aquests nous referents poden generar conflictes entre els valors de la societat d’acollida i els que porten els nouvinguts; pensem, per exemple, en determinades pràctiques religioses que són discriminatòries vers les dones. Però la convivència intercultural també propicia oportunitats de diàleg i intercanvi, i ens esperona a revisar algunes de les nostres institucions –com pot ser l’escola–, per tal d’evolucionar com a societat cap a un concepte de ciutadania catalana en què tothom càpiga i se senti còmode.

Fills i filles de famílies immigrades i segones generacions

Una de les diferències bàsiques entre les persones immigrades i els seus fills i filles és que, en el segon cas, si han nascut a Catalunya o hi van arribar molt joves, probablement no tindran una experiència directa de la cultura d’origen, sinó que l’adquiriran per transmissió familiar.

La cultura de la segona generació serà la combinació de la cultura d'origen i la cultura d'acollida.

Per tant, en els seus processos de construcció cultural, hi intervindran tant els referents culturals d’origen, seleccionats i transmesos per la família i l’entorn comunitari, com els referents culturals d’acollida. Això determinarà un salt cultural entre una generació i l’altra: la cultura de la segona generació serà la resultant de la presència i l’encaix –social i simbòlic– de la cultura d’origen en la cultura d’acollida.

Ja hem vist que en els processos de socialització i integració escolar d’aquests alumnes intervenen diferents factors, amb diferents combinacions en cada cas. Alguns són factors genèrics, perquè afecten també el conjunt de la població; i d’altres són més específics i estan relacionats amb el procés migratori.