Mòdul 7 - Pràctica 1

La diversitat lingüística ha d’ocupar un paper destacat en la planificació educativa perquè la mateixa didàctica de la llengua ens diu que no es pot produir un aprenentatge efectiu d’una llengua si deixem de banda les pràctiques i els usos lingüístics reals dels aprenents. A més, el tractament de la competència plurilingüe demana espais curriculars que integrin les llengües i les competències lingüístiques de l’alumnat perquè, d’una altra manera, no és possible un assoliment real d’aquesta competència.

Des del Departament d’Ensenyament s’ha estat incentivant la realització de materials per treballar aquesta dimensió plurilingüe i intercultural, com, per exemple, el dossier didàctic Waramurungundi. La sostenibilitat i la diversitat lingüística a l’aula (veure figura núm. 1). Es tracta d’un material publicat l’any 2008 per l’Associació de Mestres Rosa Sensat, amb la col•laboració del Departament d’Educació, per tal de treballar la dimensió plurilingüe i intercultural del currículum (cicle superior de primària i educació secundària). En concret, es tracta la funció de la llengua com a element d’identitat i de configuració i explicació de l’entorn; les característiques de la diversitat lingüística i la social i ambiental que té; la importància de la sostenibilitat lingüística; els diversos marcs legals que donen suport o no a la diversitat lingüística; la situació de les llengües a casa nostra; l’aprenentatge lingüístic en un context plurilingüe i intercultural com el nostre; i un apartat darrer que vol ser una reflexió sobre el futur lingüístic de Catalunya. A més, el llibre conté un CD amb més 50 activitats per a l’alumnat. Sens dubte, un material que ajuda a concretar aquest currículum.

Figura núm. 1. Portada del material didàctic Waramrungundi

L’any 2011 és va publicar Ara i Adés. Aprenentatge del català i llengües d'origen. Es tracta d’un conjunt de materials, format per material manipulatiu per a l'alumnat, orientacions per al professorat i un material complementari on es presenten les característiques d'algunes llengües a partir de la comparació entre el català i les llengües d'origen de l'alumnat.

Figura núm. 2. Material didàctic Ara i Adés. Aprenentatge del català i llengües d’origen

Un altre exemple, el trobaríem en la publicació per part del Departament d’Ensenyament de dos quaderns de jocs per treballar la diversitat lingüística i cultural (veure figura núm. 3). L'objectiu d'aquests jocs és la desvetllar, d'una forma lúdica i entretinguda, entre els alumnes actituds positives cap a la riquesa lingüística i cultural de la nostra societat. Es vol desvetllar curiositats, interès sobre temes i conceptes que li permetran desenvolupar la seva competència intercultural i plurilingüe. S'hi treballen els prejudicis lingüístics, les relacions entre les llengües (per exemple, els manlleus), conceptes sociolingüístics (com el de llengua minoritzada), la diversitat lingüística dels estats, conèixer quins són els orígens d'alguns mots… I es fa mitjançant autodefinits, sopes de lletres, trens frase, laberints, serps de mots, claus secretes, tests il•lustrats, mots encreuats, mini tests, jeroglífics…

Figura num. 3. Quaderns de Jocs Lic

Pel que fa a l’actualització del programa d’immersió lingüística, per tal d’adaptar-lo a la nova realitat sociocultural i sociolingüística de Catalunya, cal dir que s’ha basat, principalment, en la formació del professorat i en l’elaboració de materials. En aquest sentit, s’han fet diversos materials relacionats amb les llengües d’origen dels alumnes, entre els quals podríem citar, per exemple, l’edició de contes interactius bilingües català i altres llengües: amazic, àrab, ful, soninke, wòlof, hindi/urdú, xinès wu, xinès mandarí, bengalí, quítxua, aimara, guaraní… (veure figura núm. 4).

Figura núm. 4. Contes interactius bilingües català/llengües ameríndies

A part, però, d’iniciatives més institucionalitzades, com les que acabem de veure, també a les aules s’han incorporat estratègies per fer visibles les llengües de la nova immigració. El ventall és un molt ampli. Per exemple, el treball mitjançant els relats de vida lingüística dels alumnes, que són un tipus de text reflexiu, situats a la línia entre el privat i el públic, que ens permeten de donar sentit a l'experiència d'aprendre llengües i promoure la reflexió sobre els canvis en el procés de la pròpia identitat, cultural i lingüística. En aquesta línia, la presència de manlleus al lèxic de qualsevol llengua és un fenomen que pot ser de gran utilitat tant per fer visibles les llengües que es parlen al món,i especialment a les nostres aules, i la relació existent entre elles com per mostrar als alumnes la necessitat de la diversitat lingüística. Les llengües no són entitats inamovibles, sinó que evolucionen i incorporen noves paraules, per tal de designar nous conceptes i objectes desconeguts. Una manera de crear aquestes paraules és la integració de termes d'altres llengües, els quals poden referir-se a qualsevol camp semàntic de la llengua: l’art i l’arquitectura, la música, la medicina, l’agricultura, els animals, les plantes, el vestit, l’alimentació, etc. Així, podem treballar amb tots els alumnes, però especialment amb els d’origen americà, que els termes patata, cacau, xiclet, xocolata, alvocat s’han manllevat de llengües ameríndies parlades a les zones d’on provenen aquests aliments…