En els casos de violència masclista en la relació de parella, i/o familiar es molt freqüent que es doni el fenomen de la sobre-responsabilització de la víctima , en el que hi ha la tendència de pensar que la víctima podria haver fet alguna altra cosa per evitar la situació de maltractament o bé que està en les seves mans que la situació millori.

• Tenir en compte la persona que la víctima de violència masclista ha escollit com a referent per a demanar ajuda.
• Facilitar la informació necessària als serveis corresponents per tal de que la persona afectada no hagi de repetir el seu testimoni una i altra vegada.
• El bon tracte cap a qui ha patit violència masclista és imprescindible.
• Escoltar sense judici, tenim l'oportunitat d’experimentar un vincle de bon tracte que parteix de la confiança i el respecte en l’altre.

primers_auxilis_en_els_casos_de_violencia_masclista.jpg

1. Contribuir a la reparació del dany traumàtic

En la violència masclista tant en l'entorn familiar com en la parella, el dany traumàtic és fruit d’una relació de proximitat a nivell afectiu i de confiança. Contribuir a la reparació d’aquest dany té a veure amb l’actitud que tenim en el moment en el que detectem un cas de violència masclista i intervenim.

2. Protegir a la persona afectada.

En els casos detectats en els centres educatius, caldrà seguir les passes indicades en la fase d'intervenció del Protocol de prevenció, detecció, notificació, derivació i coordinació de les situacions de maltractament infantil i adolescent en l'àmbit educatiu que diferencia si el maltractament es produeix dins de l'àmbit familiar o fora.

Per tal d’evitar danys majors haurem d’estar en contacte amb la xarxa de recursos, sobretot en aquells casos en que la violència masclista pot ser més intensa o en els que no sabem ben bé com actuar.

Mesures d'autoprotecció que podem aportar a les noies/dones.

3. Calmar el dolor i l’estrès Els infants o adolescents poden estar sentint intensament els efectes del maltractament i no expressar obertament aquest malestar o no demanar ajuda directament.

Expressions corporals i actitudinals defensives, poc obertes a la relació, desconfiades, que mostren por, són indicatives de que hi ha experiències a l’entorn de la criatura que han influït en la percepció del món com un lloc perillós i insegur. D’altra banda, actituds o expressions de confrontació o fins i tot de provocació també ens indiquen que pot haver-hi una necessitat de defensar-se de les relacions i vincles personals. L’elecció d’una o altra actitud depèn del bagatge personal, les experiències amb la violència masclista i el caràcter de cada infant.

• Revisar si és necessari ampliar la formació del professorat, si s´han de fer actuacions preventives específiques per tal de detectar altres casos a l’escola.
• Fer actuacions en els diferents nivells de l’alumnat per afavorir la sensibilització i la prevenció.
• Fer una revisió dels canals de detecció i atenció que té l’escola.
• Tenir en compte si hi ha un protocol de centre o bé si ha de ser revisat.

5. Contrarestar els efectes negatius de les intervencions de protecció tardanes o inadequades En les víctimes de violència masclista es poden donar males praxis o bé deteccions tardanes, sovint relacionades amb una manca de formació dels i les professionals en violència masclista i en manca de recursos per a una actuació efectiva.

6. Facilitar i potenciar les capacitats de resiliència de nenes/nens i adolescents. Tots i totes tenim la capacitat de ser resilients, sobretot si trobem una persona que té confiança en nosaltres, en els nostres recursos i en les nostres capacitats per ensortir-nos.

A continuació detallem alguns punts a tenir en compte en la contribució que pot fer la comunitat educativa i cada professional amb la intervenció amb situacions de violència masclista.

* Considerar la complexitat i gravetat de la problemàtica És necessari tenir una mínima formació en violència masclista per tal de treballar al voltant d’aquesta problemàtica, tant si es treballa a l’aula amb l’alumnat com en el projecte de centre amb la totalitat de la comunitat educativa.

* Reflexionar sobre els efectes en la comunitat: interacció de sistemes Quan es detecten casos de violència masclista, actituds masclistes o bé veiem presents factors de risc en l’alumnat no hem de perdre de vista la mirada ecològica tenint en compte els diferents sistemes que intervenen.

* Constatar que la observació de la realitat depèn de diversos factors: idees prèvies, experiències, valors propis, ideologia. Cadascú i cadascuna partim d’una socialització concreta, a través de la que hem aprés “com són les coses i per què”, posteriorment les experiències que hem anat tenint han confirmat o no aquesta visió del món. És important adonar-nos d’aquests processos i fer una revisió respecte els coneixements que tenim.

* Posicionament de corresponsabilització Aplicar la perspectiva de gènere a l’escola no és una qüestió d’estar a favor de les dones i en contra dels homes, és qüestió d’estar molt atents/es en com el desequilibri de poder i la desigualtat de les dones, o bé de qui està fora de la normativitat de gènere, es manifesta i poder coresponsabilitzar-nos tots i totes.

Per intervenir atenent a la complexitat i diversitat de formes i situacions de violència masclista a la parella i/o en l’àmbit familiar, és necessari establir canals de comunicació entre els diferents àmbits de actuació per tal de treballar conjuntament, de manera coordinada i complementaria. Això és el que anomenem treball en xarxa.

A continuació fem esment dels serveis i recursos d’atenció públics

Al llarg d’aquest mòdul s’ha treballat entorn a la detecció i la intervenció en casos de violència masclista, la responsabilitat que tenim com a professionals de l’educació, eines que podem disposar i continguts a tenir en compte. La realització d’intervencions que afavoreixin la recuperació està íntimament lligat amb poder ser conscients de la complexitat de la problemàtica i per tant en fer una revisió constant dels sabers que tenim en respecte a la violència masclista i els prejudicis, pors i limitacions que podem sentir quan estem davant d’una actuació concreta. És per això que la formació continuada per una banda i el treball amb xarxa per altra pot ajudar-nos en la millora de les nostres actuacions tant a nivell de centre com en les persones afectades concretament.

La intervenció amb nois que exerceixen violència masclista sovint no està tan present com és la intervenció amb la noia.

Un exemple en l’atenció a homes que exerceixen violència masclista és el Servei d'Atenció a Homes per a la promoció de relacions no violentes (SAH). El SAH és un espai d'informació, assessorament i tractament dirigit a homes que volen canviar el model de masculinitat, allunyant-se de les pautes violentes.

El coneixement dels recursos que hi ha a nivell territorial per al treball amb nois ens ajudarà davant la detecció de situacions de violència masclista, ja que a més de poder fer una proposta educativa a nivell de l’aula i/o de centre podem buscar estratègies per motivar als nois a accedir a recursos especialitzats.

Per al treball amb masculinitats i joves agressors

Noves masculinitats. Trenquem els estereotips de gènere

El Departament d’Ensenyament ha elaborat un model transferible sobre Noves masculinitats, trenquem els estereotips de gènere, que recull propostes d’activitats didàctiques i recursos per treballar aquesta temàtica dins d’un projecte de Servei Comunitari (acció educativa obligatòria, que ha de realitzar tot l’alumnat a 3r o 4t d’ESO).

Jóvenes en la intervención para hombres que ejercen violencia de género: dificultades y propuestas. Articles i recursos sobre masculinitats de l'Ajuntament de Barcelona

A continuació posem un vídeo realitzat per Daniel Gabarró sobre “Què vol dir ser un home de veritat” que ens pot servir per fer treball a l’aula.

Per tal de mitigar el patiment de les mares i els pares podem oferir informació que les ajudi a entendre els processos de violència masclista i quines són les eines que estan al seu abast per acompanyar en el procés personal de recuperació.

La relació entre escola i família obre la porta a que puguin demanar ajuda per a ells per tal de tenir suport psicològic per part de professionals especialitzats/des, i tenir un espai de contenció i d’orientació.

Aquí tenim un conjunt de recursos que poden ajudar a les famílies que els seus fills o filles pateixin o exerceixin situacions de violència masclistas:

Com ajudar al meu fill o filla? Pàgina web Familia i Escola. Departament d’Ensenyament

Mòdul Igualtat de gènere. Pàgina web Familia i Escola. Departament d’Ensenyament

Guia del Instituto Andaluz de la Mujer

¿Qué puedo hacer si mi hija ha sido maltratada?

El desenvolupament d’aquesta capacitat està relacionada amb el bon tracte familiar i social, així com els referents significatius que tenen al llarg del creixement, entre els que estan els referents de la comunitat educativa.

Objectius del treball de resiliència

• Generar vincles afectius segurs, estables i continus en el temps al menys amb un adult significatiu (família, xarxa social o bé professionals que treballen amb l’infant/adolescent).
• A través de la relació facilitar la possibilitat de donar un sentit a l’experiència traumàtica de violència. Mitjançant el joc, la paraula, l’expressió corporal… que pugui comprendre el que va passar i què va significar per a ell/a.
• Afavorir la vinculació amb la comunitat, facilintant la integració a aquesta a través de les xarxes socials properes, tant per als infants com per a les famílies. Aquest objectiu mitiga l’aïllament i la visió del món com un lloc perillós i poc confiable.
• Estimular la resignificació del seu projecte vital, donar sentit a la seva pròpia experiència a través de pensar què volen fer a la seva vida, quins són els seus desitjos, tant per als menors com les seves famílies.
• Afavorir experiències que promoguin l’alegria i l’humor com estratègies d’afrontament davant de les dificultats que suposen els canvis en la seva vida.
• Facilitar l’ús d’estratègies creatives i artístiques que facilitin la representació de les seves vivències.

Barudy, J. y Dantagnan, M.(2005)

Quines són les possibles característiques d’aquesta actitud reparadora?

- Tenir una actitud d’escolta activa consisteix en escoltar al receptor volent realment entendre què és el que ens intenta transmetre. És una forma de comunicació que mostra a la persona que parla que s’està intentant entendre el que vol comunicar, no únicament el que diu verbalment sinó també la comunicació no verbal, les idees, els pensament que estan darrera de la seva expressió.

- Ser acollidores i acollidors, mostrar calidesa i proximitat davant la persona afectada. Mostrar comprensió i no judici són dos habilitats que afavoreixen l’obertura de l’altre de manera reparadora. Les víctimes de violència masclista tenen presents els efectes de la culpa i la vergonya que l’abusador ha anat inoculant. Per tal de que la nostra intervenció sigui positiva han de sentir que no se les jutja per estar en la situació de violència masclista tot i que hagin pogut haver pres males decisions, aquestes decisions mai seran una justificació per la violència patida.