4.2 Recursos per treballar la detecció en l’àmbit educatiu

Introducció

La detecció de situacions de violència masclista requereix de l’adquisició d’eines per part dels i les professionals que estan vinculades al coneixement dels conceptes bàsics de la violència masclista, les seves dinàmiques i els efectes que generen, a més del desenvolupament d’una mirada crítica amb els valors i les ideologies que sustenten les desigualtats que són les arrels de les violències masclistes.

Obligacions legals

Com a professionals tenim una responsabilitat davant les situacions de risc. A continuació detallem lleis que especifiquen aquesta obligatorietat.

L'article 11 de la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista ho especifica d'aquesta manera.

Totes les persones professionals, especialment les professionals de la salut, dels serveis socials i de l’educació, han d’intervenir obligatòriament quan tinguin coneixement d’una situació de risc o d’una evidència fonamentada de violència masclista (…).

És una obligació legal que, quan detectem situacions de violència masclista, donem l’alerta a l’administració. S’entén que hi ha situacions que poden indicar un major risc i per tant és en aquestes en les que hem de fer una bona valoració per tal de decidir quines poden ser les accions que durem a terme. La Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència ens indica també les obligacions com a professionals.

Enfocament coeducatiu

La coeducació aporta tot un seguit d’eines que afavoreixen l’educació en la igualtat i el reconeixement i valoració de les diferències, tal com s’ha treballat en el Mòdul 3.

Si treballem amb les emocions detectarem millor. Incloure el treball de la gestió de les emocions per part de l’alumnat afavoreix la creació de canals de comunicació interna, de l'adolescent en amb sí mateix, i de comunicació externa, de l’adolescent amb l’exterior.

S’ha de tenir en compte que l’experiència abusiva genera confusió a nivell emocional, la víctima pot acabar dubtant del que sent, de com han succeït els esdeveniments i de qui és la responsabilitat de la situació patida.

Tant en l’experiència d’infants com d’adolescents, els efectes dels maltractaments o situacions abusives estan mediatitzats per la seva manera de veure el món i sovint s’atribueixen la responsabilitat dels episodis abusius pensant que han fet quelcom per a que la violència no s’aturi, malgrat la responsabilitat de l’abús és sempre de qui l’exerceix.

Per tal de poder veure les eines que tenim de detecció hem de tornar a recordar continguts treballats en els mòduls anteriors com poden ser el cicle de la violència, la tipologia dels abusos o bé els estereotips de gènere molt marcats.

Detectar és molt important però també és el saber apropar-nos als i les adolescents per tal d’oferir la possibilitat de parlar i de demanar ajuda, tant si ens referim a qui està patint la violència masclista com de qui l’exerceix, ja que també és imprescindible fer un treball específic amb els nois. D’aquesta manera no únicament ens hem de centrar en la protecció de la noia i en la intervenció amb ella sinó que hem de treballar la responsabilitat de l’abús amb el noi.

La detecció a l’aula

Una bona part de la detecció a l’aula consta de l’observació i identificació de:

  • Valors: avui en dia ens podem trobar amb una major conscienciació de valors igualitaris i això ens pot fer pensar que no hi ha desequilibris de poder en les relacions entre sexes. La conseqüència d’aquest pensament és que davant la detecció de comportaments masclistes sovint és complicat assenyalar-los sense que es posi en dubte la credibilitat de la persona que ho denuncia. El treball a l’aula consistirà en detectar si hi ha aquest tipus de mites, si hi ha comentaris masclistes que normalitzen la desigualtat o la violència masclista i si són pensaments generalitzats o que no es contradiuen des de la majoria de l’alumnat per la pressió grupal.
  • Actituds: quan estem davant d’actituds molt confrontatives i boicotejadores al treballar amb la temàtica de la violència masclista podem pensar que hi ha alguna vivència traumàtica en relació a aquesta o bé que hi ha una certa normalització que no es vol veure qüestionada. En el treball en detecció ens trobarem amb resistències perquè es posa en qüestió constructes que han estat apresos de diferents agents familiars i socials, que tenen una marca identitària en la construcció personal i que fins ara no havien estat qüestionats.
  • Comportaments: avui en dia hi ha certs comportaments violents que són mal vistos ja que hi ha tota una feina feta en relació a la identificació de la violència masclista i la sensibilització per part del jovent. Però ens trobem amb que, en canvi, sovint hi ha certs comportaments i actituds sexistes que són normalitzades i fins i tot vistes com a atractives. Freqüentment el control, l’objectualització de l’altre, la crítica constant, la gelosia o altres tipus de comportaments abusius són promoguts i confirmats a través de programes televisius adreçats a joves i població general, cançons, sèries i persones de referència que construeixen discurs a través de les xarxes socials.

Quan es fan activitats a l’aula per treballar la violència masclista, la desigualtat per raó de sexe o altres temes vinculats, hi ha una sèrie d’indicadors a tenir en compte per detectar a persones que estan patint una relació abusiva i persones que exerceixen aquest abús.

D’acord amb el Protocol de Joventut per a l’abordatge de la violència masclista es descriuen els següents indicadors de sospita:

Protocol de Joventut per a l'abordatge de la violència masclista

Indicadors de sospita per a una bona detecció de violència masclista en el context d'una actuació de prevenció

  • Quan la persona surt ràpidament de l’espai on s’està fent l’activitat.
  • Quan la persona mostra una actitud de boicot i rebuig respecte del tema del qual es parla.
  • Quan la persona minimitza o justifica les situacions de violència que s’estan tractant.
  • Quan la persona de cop es mostra intranquil·la, nerviosa o avergonyida.
  • Quan la persona canvia la seva actitud i estat anímic durant la intervenció (d’estar alegre passa a estar trista, d’una conducta participativa passa a estar aïllada, etc.).
  • Quan les mirades dels i les companyes vagin dirigides cap a una persona en concret

Efectes de la violència masclista en les víctimes. Pautes de detecció

Per tal d’afinar la nostra detecció és necessari que tinguem coneixement dels efectes de la violència masclista. La violència masclista en l’àmbit de la parella i en l’àmbit familiar, així com altres tipus de violències masclistes tenen efectes comuns.

CITA

El maltractament per part de la parella fa desenvolupar una sèrie de símptomes crònics, sent els més prevalents en les dones maltractades per la seva parella el trastorn d'estrès posttraumàtic i la depressió.

Leonor Walker (1984)

L’estrès posttraumàtic es caracteritza per tres tipus de manifestacions:

  1. Reexperimentació: es reexperimenta l'experiència traumàtica a través d'imatges, pensaments i records persistents i intrusius, i també a través malsons i flashbacks. La reexperimentació és el malestar psicològic i el malestar fisiològic en recordar la situació traumàtica.
  2. Evitació: S’eviten pensaments, sentiments o converses associades a l’episodi o episodis viscuts, hi ha pèrdua d'interès en activitats significatives i restricció de la vida afectiva.
  3. Hiperactivació: manifestació de simptomatologia vinculada a l’ansietat, la hipervigilància i els sobresalts, sovint acompanyats d'irritabilitat, insomni i dificultats de concentració.

La depressió està íntimament lligada als efectes de la violència masclista però també a la vulnerabilitat de les dones davant d'aquestes situacions.

CITA

Una de les estratègies de la persona abusadora per mantenir el seu domini és degradar, ridiculitzar i aïllar la dona generant una disminució d'autoestima i del sentiment d'autoeficàcia. El maltractament va generant inseguretat a la víctima, que pot arribar a sentir-se mereixedora dels càstigs i violència de la qual és receptora.

Matud (2004)

Apuntem a continuació alguns efectes que pateixen les víctimes de violència masclista i que, sense que s’hagin de donar en tots els casos ens poden aportar algunes pistes per a la detecció.

Hem de tenir en compte que hi ha trastorns que són possibles indicadors, per exemple la bulímia, les fòbies, el trastorn límit de personalitat entre d’altres poden ser efecte d’una violència crònica i intensa en el temps.

Algunes característiques dels abusadors i detecció

És esencial detectar els comportaments abusius per tal de poder treballar amb els nois que els exerceixen. No hi ha un patró concret de noi abusador que, per les seves característiques socioculturals, faciliti una detecció més primerenca. Si més no, hi ha algunes característiques comunes en abusadors que ens poden alertar i que estan íntimament relacionades amb un aprenentatge d’un rol rígid de masculinitat.

Característiques comunes als abusadors

  • Intenció de fer dany a l’altre. Hi ha repetició de l’abús en el temps malgrat la persona abusada verbalitzi o expressi el dany que està patint.
  • No assumir la responsabilitat de l’abús, externalitzant la culpa sovint en la parella o en altres persones i/o situacions.
  • Poca claredat a nivell emocional, o bé no es parla de les emocions o bé es parla de manera confosa. És comú l’experiència de moltes noies en que l’abusador es col·loca en el lloc de “víctima” davant les injustícies dels altres, o bé pensar que té dificultats d’expressió i esclats d’ira perquè en el fons és molt sensible.
  • El control és un dels seus elements comuns, el control del mòvil, les converses, les amistats…
  • Davant de la possibilitat de sentir-se qüestionat intenta desacreditar o disminuir a l’altre.
  • La manipulació és present al llarg de la relació a través de fer sentir a l’altre culpa, vergonya i responsabilitat per les vivències abusives. Forma part d’aquesta manipulació les demandes de perdó i promeses de canvi. Quan hi ha promeses de canvi sovint són amb la intenció de ser perdonat i recuperar l’equilibri en la relació sense que això signifiqui un canvi real.

Ara que sabem algunes característiques dels perfils abusadors i els efectes en les víctimes de violència masclista tenim algunes pistes de detecció quan fem alguna activitat a l’escola, ja que les actuacions preventives de la violència masclista fan emergir algunes d’aquestes actituds.

Alguns apunts en relació a la violència masclista en l’àmbit familiar

Si tenim en compte les dades presentades en el Mòdul 1 veiem que hi ha la possibilitat de que a les aules hi hagin infants o adolescents que pateixen violència a la família.

CITA

Del total de dones que pateixen o han patit violència física, sexual o por de les seves parelles o exparelles i que tenien fills / es en el moment en què es van produir els episodis de violència, el 63,6% afirma que els fills i filles van presenciar o van escoltar alguna de les situacions de violència.

Macroencuesta de violencia contra la mujer (2015)

Quan es viu violència masclista a la família els fills i filles saben respecte aquesta, la pateixen, i sinó, reben l'impacte.

En el cas de violència familiar l’exposició a la violència pot generar efectes negatius en la infància independentment de l’edat dels nens i nenes que la pateixen.

Efectes en els i les infants que pateixen violència masclista a la família

Problemes físics: problemes en el creixement, alteracions en la son i l’alimentació…

Alteracions emocionals: ansietat, ira, depressió, baixa autoestima, trastorn d’estrès posttraumàtic…

Alteracions cognitives: retràs en el llenguatge, por d’explorar l’ambient, afectació en el rendiment escolar….

Alteracions de conducta: dèficit en habilitats socials, agressivitat, dèficit d’atenció-hiperactivitat, dèficits en el desenvolupament de l’empatia…

L’article 2 de la Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista , estableix que els fills i filles de dones víctimes de violència masclista són víctimes directes reconegudes per l’esmentada llei:

Article 2

Garantia dels drets de les dones

1. Totes les dones que es troben en situacions de violència masclista, i també llurs fills i filles dependents, que visquin o treballin a Catalunya i amb independència del veïnatge civil, la nacionalitat o la situació administrativa i personal, tenen garantits els drets que aquesta llei els reconeix, sens perjudici del que estableix la legislació en matèria d'estrangeria i de l'exigència de determinats requisits per a les diferents prestacions i serveis.

Quan es detecten situacions de violència masclista a l’escola cal activar el Protocol de prevenció, detecció, notificació, derivació i coordinació de les situacions d’abusos sexuals i de maltractament infantil i adolescent en l'àmbit educatiu a fi de garantir una correcte valoració i intervenció que protegeixi la víctima i rebutgi totalment l’ús de la violència.

Segons l’informe d’UNICEF (2006) exercir violència masclista en la parella és incompatible amb donar als fills/es una bona criança.

Alguns apunts en relació a l’abús sexual

L’abús sexual és un tema que continua sent tabú en la nostra societat i aquesta percepció influeix en una menor detecció per part dels i les professionals.

A continuació exposem alguns dels Indicadors de que l’infant o l’adolescent està patint abús sexual

Problemes conductuals com poden ser: comportaments reservats, infantils, regressius; por; agressivitat; coneixement de conductes sexuals inapropiades per l’edat; dificultats de relació amb els companys i companyes.

Problemes psicosomàtics: trastorns de la son i l’alimentació, dolors abdominals, cefalees….

Problemes psíquics: vergonya, ansietat, automarginació, culpa, desconfiança, depressions, trastorn d’estrès posttraumàtic, intents d’autolisi, mutilacions, autoimatge distorsionada, promiscuïtat sexual.

Per treballar la prevenció i la detecció dels abusos sexuals dins de l’àmbit educatiu, trobareu recursos, orientacions per a les famílies, indicadors i unitats didàctiques per a primària i secundària en el protocol abans esmentat:

Per saber-ne més

Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència

L’article 95 Obliga l’Administració a proporcionar atenció als infants i adolescents que conviuen amb situacions de violència masclista.

L’article 100. Deure de comunicació, intervenció i denúncia, es desenvolupa en els següents punts:

  1. Els ciutadans que tenen coneixement de la situació de risc o desemparament en què es troba un infant o adolescent tenen el deure de comunicar-ho als serveis socials bàsics, especialitzats o del departament competent en matèria de protecció dels infants i els adolescents, al més aviat possible, perquè en tinguin coneixement.
  2. L’Administració ha de garantir la confidencialitat de la identitat de la persona que porta a terme la comunicació a què fa referència l’apartat 1.
  3. Tots els professionals, especialment els professionals de la salut, dels serveis socials i de l’educació, han d’intervenir obligatòriament quan tinguin coneixement de la situació de risc o de desemparament en què es troba un infant o adolescent, d’acord amb els protocols específics i en col·laboració i coordinació amb l’òrgan de la Generalitat competent en matèria de protecció dels infants i els adolescents. Aquesta obligació inclou la de facilitar la informació i la documentació que calgui per a valorar la situació de l’infant o l’adolescent.
  4. Els contractes que les administracions públiques catalanes subscriguin amb les persones o entitats privades que presten serveis en els àmbits professionals relacionats en l’apartat 3 han de recollir expressament les obligacions d’intervenció.