4.1 El paper de l’entorn en la detecció: l’escola, la família i el grup d’iguals

Introducció

La detecció en violència masclista requereix de tots els actors que estan al voltant de l’alumnat. Les relacions abusives o la violència masclista no és fàcil de detectar als seus inicis justament per la interiorització i normalització dels factors que intervenen. Per aquesta raó es requereix d’un treball conjunt per tal de facilitar la millor de les actuacions.

La detecció

El Protocol Marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista defineix la detecció com “la posada en funcionament de diferents instruments teòrics i tècnics que permetin identificar i fer visible el problema de la violència masclista, tant si apareix de manera precoç com si es tracta d’una violència crònica. La detecció permet conèixer les situacions en les quals s’ha d’intervenir per evitar-ne el desenvolupament i la cronicitat”.

Les famílies són un dels elements socialitzadors més importants i influents en la vida dels infants. Posteriorment el grup d’iguals serà un dels espais de major relació, aprenentatge i reproducció de ideologies, actituds i guions d’actuació. L’escola és un lloc privilegiat per acompanyar els aprenentatges de l’alumnat i alhora detectar quan l’infant o l’adolescent es troba en una situació de risc.

Les famílies, quan per norma general, poden detectar a través dels canvis que veuen en els seus fills i filles. Sovint són fonts de cerca d’ajuda i de recursos que, tenint en compte el cicle de la violència, poden donar suport a la noia per a començar a parlar de les situacions de violència viscuda.

Canvis a tenir en compte

- canvis a nivell actitud: disminució del rendiment escolar, actitud més distant amb l’entorn i a vegades més desafiant, justificació de situacions de conflicte amb la parella…

- canvis a nivell de comportament: canvis en la manera de vestir, realització d'activitats que fins ara no formaven part dels seus desitjos…

- canvis en l’estat d’ànim: variació de l’estat d’ànim en funció de com està amb la parella, major ansietat, major apatia, disminució de l’autoestima i l’autoimatge…

- canvis en els vincles i relacions socials: deixar d’anar amb les amistats pròpies i centrar-se molt en la parella i/o els seus amics, presència de la parella en tots els espais socials…

La implicació amb les mares i pares en la detecció quan parlem de violència masclista en la parella és fonamental ja que són una font de suport que pot facilitar “el donar-se compte” quan una noia està sent víctima d’una relació abusiva. En el procés d’ajuda la família ha de comprendre i assumir quines són les especificitats del procés abusiu, així com les necessitats per a la recuperació de les joves per tal de que col•laborin amb aquest procés. La implicació de les famílies conjuntament amb l’escola també ajuda a disminuir l’angoixa i la desorientació que poden sentir les mares i pares davant la situació de violència de les seves filles.

Hem de tenir en compte que hi ha famílies que viuen en un ambient de relacions abusives i que per tant representen un risc per als i les menors. A l’escola és possible detectar el patiment del o la menor a través de l’observació de l’alumnat, a partir del rendiment escolar i el comportament quotidià, que poden variar de manera abrupta a vegades i insidiosa d’altres.

A l’escola sovint es fan activitats que poden ser susceptibles de generar identificació en les persones que estan vivint situacions de violència masclista. Quan es realitzen activitats concretes de prevenció o es generen espais d’assessoria per a joves com és el Programa Salut i escola o espais de tutoria en el que es treballa el tema de la violència masclista, es fomenta que els i les joves tinguin la possibilitat d’adonar-se de la situació de risc en la que estan.

Com a docents podem tenir algunes eines concretes per tal de detectar situacions de violència a la parella i/o a la família. Més endavant es desenvoluparan algunes d’aquestes eines que ens fan sospitar que algú està en una situació de violència masclista.

El grup d’iguals forma part de l’entorn de detecció. La construcció de la identitat i l’autoestima estan lligades íntimament als aprenentatges de gènere. En la societat actual sovint s’experimenta la desigualtat de gènere i s’interioritza la desvalorització d’allò femení podent generar que les nenes i les noies tinguin una menor autoestima i que els hi sigui més difícil la detecció de situacions de risc en relació a la violència masclista.

El grup d’iguals és fonamental en el paper de la detecció de situacions de violència masclista. S’ha de tenir en compte que l’alumnat té accés a informacions del grup d’iguals, amb el que interaccionen, que sovint no és accessible per al professorat i les famílies. Per tant l’alumnat format podrà identificar abans situacions d’abús en fases més primerenques.

A més a més té un gran efecte sentir als iguals ser crítics amb valors i creences apreses vinculades a la desigualtat entre sexes, un exemple pot ser un dels vídeos de la xarxa activa de joventut per la igualtat on els nois i noies es qüestionen els aprenentatges de gènere i les actituds masclistes.

En el Mòdul 1 ja s’ha desenvolupat el Model ecològic, que ofereix una mirada ecosistèmica davant el fenomen de la violència masclista i els diferents nivells que interactuen quan es dóna una situació d’abús.

CITA

Segons aquesta teoria l’ambient o l’entorn repercuteix sobre el desenvolupament de les persones i aquestes, alhora, influencien en el desenvolupament del seu entorn. Per exemple, en les modes, els dissenyadors observen els i les joves al carrer per inspirar-se i crear tendències, i les persones, en general, segueixen la moda o la tendència que han marcat els dissenyadors.

Guia pedagògica Estimar no fa mal (2015)

Destacarem tres nivells en el model ecològic tenint en compte els tres àmbits desenvolupats (família, grup d’iguals i escola)

  • El Macrosistema: on es situen les creences i els valors que imperen en una societat en un moment històric determinat. Tant la família com el grup d’iguals poden participar i normalitzar aquesta cosmovisió que acaba definint patrons de comportament. L’escola no està al marge.
  • L’Exosistema: estructures socials on es transmeten les creences i valors del macrosistema que posteriorment són assimilades per les persones. Aquí podríem situar la comunitat educativa Podem pensar en l’exemple de quin tipus de valors es transmet en una classe d’educació física on es segregués per sexes i a les noies se les potenciés la pràctica dels esports com el voleibol però no se les deixés participar en esports com el futbol sovint destinat a nois específicament.
  • El Microsistema: nivell on s’interrelacionen les experiències personals de cada noi o noia, la família i el grup d’iguals, que estan mediatitzades per les normes socials apreses i les experiències que han confirmat o no aquestes normes a través dels agents de l’exosistema. Per exemple, quan una noia no la deixen sortir de nit si no va acompanyada de la seva parella perquè els seus pares tenen por de que li passi alguna cosa a la nit ateses les notícies que alerten de casos d’abús sexual a les noies en els ambients d’oci nocturn. El missatge perillós que es transmet és la possible responsabilització d’aquelles noies que hagin sortit de festa sense parella i els hagi passat experiència abusiva.