3.4 Relacions lliures i saludables
Introducció
Les persones tenim la necessitat de l’amor. Una de les seves expressions més significatives a la nostra societat és la de les relacions de parella. En aquest mòdul es parteix del procés de socialització de l’amor al context cultural, tal com s’ha vist al mòdul 2, per presentar eines que ens apropin formes sanes i plaents per desenvolupar relacions sexe-afectives.
Espai personal i models de relació
Atenent al material didàctic Estimar no fa mal, l’amor és una experiència vital que forma part d’una identitat pròpia i singular que cal equilibrar a l’hora d’establir els vincles amorosos.
A fi que les i els joves tinguin relacions saludables i positives, cal que tinguin elements per reconèixer els factors de risc, quan estan davant d’una relació que pot esdevenir no saludable i destructiva.
A l’adolescència i la joventut s’inicia l’experiència en l’establiment de les relacions afectives i és un moment idoni per construir-les d’una manera saludable i satisfactòria.
En primer lloc, cal reconèixer tant la mancança de referents culturals positius a l’educació sexe-afectiva, com el bombardeig de missatges que perpetuen els elements nocius de l'amor romàntic i els mandats de gènere estesos en la nostra societat. Ambdós creen un buit enorme a l'hora de reflexionar sobre l'amor i sobre la construcció de relacions sanes. Aleshores, pensar sobre el que s'espera d'una relació, com es vol actuar, com es veu l'altra persona, etc. segons paràmetres equitatius, sans, curosos, plaents i que reportin experiències felices, sembla que està per fer.
Fina Sanz ofereix un concepte clau per treballar les relacions, l'espai personal, a partir del qual és possible analitzar com s'estructuren els vincles afectius.
A l’espai personal de cada individu, es distingeixin tres espais que són entrellaçats:
1. Espai interior: allò que vivim, pensem, sentim, que ningú pot saber si no ho exterioritzem;
2. Espai relacional: com ens col·loquem davant d'una altra persona, lloc on es desenvolupa les dinàmiques de relació, inclosa la de parella;
3. Espai social: lloc o llocs socials que ocupem a cada moment i que implica interacció amb altres persones (professió, rol familiar, status social…).
Aquests tres aspectes s'activen quan es comença una relació; afecten i es veuen afectats per la mateixa. Per això, cal tenir-los presents a l’hora d’analitzar els possibles models de relació de parella i la forma en la que cada persona escull construir els seus vincles afectius.
Seguint la mateixa autora, es proposen tres models bàsics de relació - inclusió, fusional utòpic i interdependència - i altres dos complementaris - de separació total i de solitud -, posant la mirada de forma especial en l’espai personal dins de cada un d’ells.
Representació gràfica dels models de relació
Model d’inclusió: És un model jerarquitzat, afavoreix les relacions de poder i respon a les relacions tradicionals de parella. Una persona inclosa en l’espai de l’altra, que l’engloba en el seu. És un model familiar molt estès encara. Si s'analitza dins de l’estructura social basada en el gènere, es veurà la representació d’una relació de parella on la dona roman dins l’espai de l’home, sense cap altre espai de relació fora d’aquest, ni cap a l’exterior, ni respecte a l’espai personal, perquè està barrejat amb el de la parella. Aquest model entra en crisi amb la no acceptació dels rols establerts o amb la recerca d’un relatiu espai propi per sortir fora de la relació.
Model fusional utòpic: És el model idealitzat (no real) que es proposa socialment com relació de parella; exemplificat amb la fusió de les parts que s’espera durant l’enamorament, és la representació utòpica del model d’amor romàntic. És un model fantasia, però és el model idealitzat que proposen els referents a la nostra cultura, i, sense adonar-se'n, amb el que se somnia des de petites i petits. És normal, aleshores, que hi hagi un grau elevat de frustració i insatisfacció quan la fusió no es dóna, o s’acaba desprès del moment d'enamorament, tot i què roman la recerca d’aquest idea de vida.
Model d’interdependència: És el model que planteja una relació en la qual existeix un desig de relacions horitzontals, d’igual a igual. Implica, almenys teòricament, que hi ha un espai personal propi no compartit i un espai comú compartit amb la parella.
Model de separació total: Expressa que es desitja mantenir tot l’espai propi, fet que impedeix punts de contacte i bloqueja la possibilitat de relació. Pot ser el model ideal de qui volen contactes eventuals, moments de les relacions que necessiten d’un distanciament, o pot passar després d’una ruptura amorosa.
Model de solitud: S'ha d'entendre la soledat com una situació, un posicionament, una necessitat a vegades indispensable o un desig tan legítim com qualsevol altre.
Bases per construir altres models d’amor
Més que oferir una recepta per treballar amb infants i joves el model de relacions saludables, es presenten ara un seguit de reflexions que ajuden a assentar punts sobre els quals poder construir-lo, partint del treball sobre l'espai personal i el model d'interdependència.
1. El treball de l'espai personal amb infants i joves ha de permetre assolir competències com:
Espai propi
Formular desitjos i tenir projectes propis on poder projectar-los.
Cuidar-se i estimar-se: cultivar l'autoestima.
Conèixer els límits propis i respectar-los practicant alhora el respecte pels límits dels altres.
Desenvolupar activitats que reportin benestar físic, emocional i psíquic.
Fer-se responsable del propi benestar com a tasca principal a la vida.
Aprendre a demanar ajuda quan es necessita o es tenen dubtes respecte d’alguna experiència concreta.
Espai relacional
Aprendre la cura i l’estima de l’altra persona (o d'altres persones) i deixar-se cuidar i estimar per ella.
Escoltar, acollir l’altra persona.
Practicar la comunicació i l’empatia com exercicis que generen plaer: respecte mutu, negociar i arribar a acords en qualsevol dels aspectes de la relació.
Gestionar les emocions dins la parella i resoldre conflictes com a fases de creixement individual i relacional.
Practicar la creativitat i gaudir compartint espais, projectes i/o relacions fora de la relació.
Contemplar i acceptar processos de separació i ruptura com a possibilitat dins la relació.
Espai social
Construir la família afectiva: desenvolupar relacions d’amistat, professionals i familiars.
Aprendre la cura i l’estima d’altres persones i deixar-se cuidar i estimar.
Construir espais de confiança i seguretat fora de la parella.
Gaudir i cultivar experiències plaents amb altres persones.
Posar en pràctica les capacitats i habilitats pròpies en l’espai social, defensant la creences i desenvolupant actituds que desmuntin els rols de gènere.
2. El treball del model d'interdependència amb infants i joves ha de partir d'idees com:
Parlar dels canvis que suposa “sentir” alguna cosa per una altra persona (part de l’educació sexual i afectiva) amb infants i joves és fonamental i ha d’anar de la mà del treball sobre l’apoderament de les nenes i les noies i de la responsabilització dels nens i els nois, per poder relacionar-se des de posicions que contrarestin les desigualtats instaurades pel sistema patriarcal.
Per saber-ne més
- Penélope o las trampas del amor, on Charo Altable realitza un estudi comparatiu en el qual analitza l’impacte diferencial del model d'amor romàntic entre nois i noies de secundària.