3.3 Construcció de nous models de masculinitat i la responsabilitat dels nois

Introducció

Si es parla de prevenció i s'apel·la a la responsabilitat col·lectiva per a l’eradicació de la violència masclista, cal posar al mateix nivell el treball amb noies i amb nois. A l’apartat anterior, s'ha treballat l’apoderament de nenes i noies com eina fonamental dins la tasca preventiva. Ara, la proposta se centra en veure els passos per plantejar nous models de masculinitat. Primer es farà l'apropament als efectes dels aprenentatges de la masculinitat per plantejar, després, mecanismes amb els que treballar nous models per a nens i nois com a moment imprescindible per poder transformar la realitat.

Passos per treballar cap a nous models de masculinitat i la responsabilitat dels nens i nois

1. Qüestionar els patrons de gènere i prendre consciència de la desigualtat de gènere

Tal com es veia amb la feminitat, és necessari treballar el model de masculinitat dins la desigualtat de gènere per analitzar que té de bo, què de dolent, i com es pot canviar per millorar-lo. Si es parteix d’aquest punt, pel que fa a la masculinitat, es precís parlar del privilegi, del lloc de poder que s’ocupa en la construcció de la desigualtat. Als tallers de prevenció de relacions abusives, quan es pregunta pel model d’home més comú a la nostra societat (masculinitat), els joves assenyalen un seguit de característiques arquetípiques retratant un model aliè més que identificant un model de referència: “agressiu, alt, fort, xulo, com el de 50 ombres de Grey, seriós, guapo, dominant, exitós, practica esports, valent, té sentiments però no els mostra per no semblar dèbil”.

Ja s'ha vist al mòdul 1 com els valors associats a la masculinitat es presenten com a positius i relacionats amb: força, seguretat, activitat, emprenedoria, claredat, amb seny… Són els valors que situen la masculinitat en el reconeixement de l’espai públic, en el valor de referència per a tots els àmbits, en l’èxit i triomf socials.

Encara que des de les darreres dècades, i almenys a nivell discursiu, han calat propostes que desplacen la masculinitat hegemònica (la de l’home al qual els joves es refereixen com a “mascle ibèric”) cap a altres masculinitats, aquestes, tot i ser valuoses i imprescindibles, per si mateixes no comporten canvis essencials en les posicions de la desigualtat de gènere.

CITA

“Probablement ens trobem a hores d'ara amb una masculinitat hegemònica més propera al patró de l'home "bo i sensible" que "respecta a les dones" sense per això perdre el control sobre la situació (…) se segueixen mantenint els valors patriarcals en el que fa a la dominació, al protagonisme, la sexualitat o la competitivitat”.

Jokin Azpiazu (2017)

Per aquest motiu, cal treballar nous models de ser nens i nois, perquè encara que es treballin propostes alternatives, el referent de la masculinitat hegemònica continua, els seus efectes segueixen sent perjudicials, i cal visibilitzar-los i desmuntar-los. Però sobretot, perquè els canvis en el model per si sols no solen implicar grans modificacions respecte del sistema de desigualtat patriarcal, sinó que sovint en certa forma s’hi adapten. Per això és imprescindible el treball que visibilitzi els privilegis masculins i se’n faci responsable, la qual cosa passa pel reconeixement i la presa de consciència de la seva construcció sobre una posició de poder envers les dones.

Deixar de tenir privilegis vol dir que et fas responsable de les teves actituds i els teus comportaments perquè saps que són construïts sobre la desigualtat de gènere. Tots dos passos, el treball emocional i la tasca de responsabilització sobre el propi privilegi, han d’anar de la mà per al desmuntatge de la desigualtat de gènere i la construcció de nous models de masculinitat.

2. Efectes de la socialització de gènere i dels estereotips i rols de la masculinitat en nens i nois

Hi ha dos aprenentatges centrals dins dels mandats de la masculinitat, que no són els únics, però que sí que poden resultar fonamentals per a la construcció de la subjectivitat i la conformació identitària de nens i joves. Per una banda, l’aprenentatge d’emocions basat en bloquejos, perquè la masculinitat en permet algunes però en sanciona d’altres. De l’altra, l’agressivitat com a característica del model masculí tradicional, perquè en la nostra cultura es sol construir com atractiva, i es converteix gairebé en l’única eina a través de la qual gestionar les emocions.

Tot i ser el model de referència cultural, dels estereotips i rols valorats socialment, la masculinitat, basada en les característiques abans esmentades, té uns efectes nocius per al desenvolupament ple i sa de nens i nois:

No a l’expressió d’algunes emocions. Les emocions i els sentiments són respostes a fets o circumstàncies que venen de l’exterior. Cal conèixer quins tipus d’emocions hi ha, per poder identificar-les quan les experimentem i, des d’aquí, poder treballar-les. La societat sovint transmet a nens, nois i homes que totes aquelles emocions que generen malestar, per exemple, les que connecten amb tristesa o dolor, són pròpies de la feminitat perquè, a la nostra cultura, encara avuiqualsevol mostra de sensibilitat s’identifica amb feblesa (=ser femení). Molt sovint la identificació d’aquestes emocions permetent tant sols la ira i la ràbia.
Permissivitat de l’agressivitat. La masculinitat hegemònica sanciona expressar les emocions a través de mecanismes com el plor (el missatge “els homes no ploren” es continua dient, formes subtils incloses), perquè ensenya a demostrar el que culturalment s’entén per fortalesa, seguretat i l'agressivitat associada a la idea d'aconseguir allò que es vol.
Conductes de risc. Tal com s’indica al recurs de l’Ajuntament de Barcelona, Masculinitat[s]. Recurs pedagògic per treballar la igualtat de gènere amb nois i homes, “comportaments com la conducció temerària, no seguir les normes de seguretat laboral, pràctiques sexuals de risc o el consum abusiu de substàncies estan relacionades amb la masculinitat hegemònica i amb la necessitat constant de mostrar virilitat, fortalesa i valentia enfront la resta. En definitiva, demostrar ser "homes de debò”. A més, sobretot en l’adolescència i la joventut, aquesta demostració de virilitat està molt lligada a l’assumpció de certs comportaments per reafirmar la masculinitat com, per exemple, conduir motos sense casc, pràctiques sexuals sense protecció, consum abusiu d’alcohol els caps de setmana, esports de risc, baralles a la discoteca o al sortir de l’institut, etc.
Necessitat de ser actius en la relacions sexuals. Els nois reben contínuament inputs sobre la sexualitat que reprodueixen mites com la incontinència del desig masculí (es reafirma a través del número de relacions sexuals), que la seducció no té límits (“quan una noia diu que no, en veritat està dient que si”, conquerir-la és un repte), o bé que els posen en risc a ells mateixos i altres persones.
Funcionament condicionat per la pressió de grup. El model de masculinitat hegemònic reprodueix valors i actituds que han de ser reconeguts i compartits pel grup d’iguals, és a dir, per la resta dels nens i nois. Això explica perquè alguns nois es comporten segons aquesta lògica, desenvolupant les conductes que els hi toquen com a nois i que garanteixen la seva pertinença al grup. I a més, és el que explica perquè, encara que pensin el contrari del que s’està dient, o pateixin front alguna acció concreta que algun altre nen o noi fa, sovint no puguin mostrar la seva oposició i que, per exemple, romanguin en el rol d’espectadors davant una cosa que desitjarien aturar.

3. Nous models i responsabilització dels nens i nois

Per començar a treballar sobre nous models de masculinitat, es proposa en primer lloc l’entrenament de les capacitats i les habilitats emocionals i relacionals. És imprescindible el treball respecte de les emocions per a la pròpia construcció de la subjectivitat, i per la repercussió que té sobre la resta i l’entorn. A la realitat de les aules, això ha de ser transversal a tota interacció amb els iguals i amb la persona adulta, en aquest cas, el professor o la professora, que es pot convertir en model alternatiu. En segon lloc, cal tenir en compte la dificultat a qüestionar la masculinitat hegemònica a infants i joves (als homes en general), perquè, evidentment, no és tan fàcil voler deixar de tenir privilegis.

El treball de prevenció amb violència masclista amb nens i nois no ha de partir de dir-los el que està bé i el que està malament. S'ha d’anar amb compte de donar missatges que els connectin amb el missatge “ets masclista”, perquè generarà resistències i bloqueigs front l’objectiu de qüestionar comportaments que són apresos.

Propostes sobre els missatges que hem de transmetre als nens i nois per facilitar la seva responsabilitat en les activitats preventives:

  • Abordar camps emocionals : realitzar l’apropament i l’aprofundiment en el coneixement de totes les emocions, anul·lant la valorització de les que són vistes com mostres de debilitat o com característiques efeminades.
  • Practicar amb nens i nois la capacitat d’expressar-se, treballar eines comunicatives que facilitin l’expressió de sentiments.
  • No reproduir continguts que facin atractiva la violència i visibilitzar els efectes que genera, sobre un mateix, i sobre la resta de persones.
  • Situar la gestió d’emocions a través de l’agressivitat i l’ús de la violència com pauta de comportament d'aquesta masculinitat hegemònica, amb efecte negatiu i possibilitat de transformació.
  • Treballar eines i estratègies no violentes per a la canalització d’emocions, que ajudin a autoregular-se i a controlar els impulsos.
  • Practicar metodologies que facilitin el desenvolupament de l’empatia: l’escolta activa, la comunicació assertiva i la negociació, incloent el reconeixement de les altres persones i el respecte al seus límits.
  • Desenvolupar una autoestima positiva: realitzar activitats que reportin benestar físic, emocional i psíquic i relacionar-ho amb la salut, el cos, les emocions, i l’autocura.
  • Oferir eines que ajudin a qüestionar l’ocupació de l’espai, ja sigui el físic (per exemple, estic assegut ocupant un espai que tingui en compte a la resta asseguda al meu costat?), ja sigui el simbòlic (per exemple, parlo el mateix temps i les mateixes vegades que la resta de companys i companyes?).
  • Incloure l’espai de la reproducció, del treball de cura, en el mateix nivell per al desenvolupament dels projectes de vida que la resta d’àmbits, com pot ser el professional.
  • El treball d’emocions que valoritzi les tasques de cura cap un mateix i cap a la resta, poden generar una autoimatge i un autoconcepte positius des de els quals és més fàcil respectar els límits d’altres persones.
  • Treballar l’assumpció de la responsabilitat dels comportaments i les actituds, desmuntant l’atribució a la responsabilització externa (per exemple, la "provocació" d’una noia per justificar una agressió sexual).
  • Treballar l’educació sexual afectiva: Les relacions sexuals no són tant sols recerca i satisfacció del plaer propi, sinó que va parell al que l’altra persona vol i necessita.
  • Treballar el consentiment : té a veure amb la necessitat de saber si l’altra persona vol o no, i això no cal deduir-ho, cal escoltar-ho.

Les activitats preventives a desenvolupar a partir d'aquestes idees han de ser contemplades com a transversals dins la pràctica educativa, i no pas reduir-les a accions puntuals. Els centres educatius, com agents socialitzadors, són responsables del que s'ensenya a infants i joves. A través de la pràctica de la coeducació, per exemple, es pot fomentar valors com la cooperació i la col·laboració, tant a través dels continguts abordats, com de les metodologies utilitzades, sempre amb la cura de no caure en unificar els criteris segons la mesura del model masculí imperant.

En el dia a dia dels centres educatius, podem fer servir dinàmiques basades en la comunicació assertiva i l'escolta activa, en el respecte mutu i la recerca del consens com objectius mateixos de la pràctica educativa. Podem treballar continguts que valoritzin el treball de reproducció, visibilitzin les aportacions de dones, col·loquin la cura com imprescindible per al sosteniment de la vida, treballin emocions, pensaments, i valors basats en paràmetres més equitatius i, que serveixin, així, per a la construcció de nous models de masculinitat.