3.2 Construcció de nous models femenins i apoderament de les noies

Introducció

S'ha presentat la coeducació com paradigma per a la prevenció de la violència masclista a la pràctica educativa. La seva integració a les aules permet el qüestionament de la desigualtat de gènere, oferint nous valors i referents a partir dels quals construir, nous models de feminitat. Cal proposar eines a nenes i joves amb les quals puguin construir les seves identitats de forma més lliure i plena que allò proposat pel model de feminitat hegemònic. En aquest apartat, es veurà l'apoderament que, com a concepte, és clau per plantejar aquestes eines; de fet, és una de les millors eines per a la prevenció de la violència masclista. No obstant això, la proposta és treballar-lo partint de la coneixença dels efectes de la socialització de la feminitat, que, sense dubte, experimentaran les nenes i les noies en el recorregut dels seus processos vitals.

Passos per treballar cap a nous models de feminitat i l'apoderament de les nenes i noies

1. Qüestionar els mandats de gènere i prendre consciència de la desigualtat de gènere

El primer pas per plantejar nous models de feminitat és qüestionar els mandats de gènere perquè cal el reconeixement del caràcter construït dels estereotips i dels rols. És a dir, que responen a un “acord” social i cultural, no són naturals i, per tant, els podem modificar.

Reconeixe’n la seva construcció permet posar nom a l’experiència comuna de desigualtat viscuda per les dones, noies i nenes, i a l’experiència de desigualtat viscuda per totes aquelles persones que no reprodueixen els patrons de gènere més generalitzats.

Totes les situacions en les quals es pot detectar o identificar desigualtat pel fet de ser socialitzada com a dona, o per no respondre al que s’espera segons el gènere, no ve d’una situació individual, ni personal; ans al contrari, aquestes deteccions i identificacions han de ser ubicades en el marc de la desigualtat estructural i simbòlica.

Als tallers de prevenció de relacions abusives, succeeix que de vegades costa molt treballar la desigualtat amb algunes noies, oposen resistències perquè no és gens fàcil col·locar-se a una mateixa en el lloc de la subordinació i de la dominació. La desigualtat de gènere és en l’arrel de la violència masclista, però alhora és allò sovint acceptat com a estructura de les relacions socials, i el que configura les identitats i la construcció de la subjectivitat i, allò conegut, és “segur”, “còmode”, i difícil de transformar.

Recorda que…

Cal visibilitzar que, tot i haver-hi una igualtat a nivell formal, es mantenen moltes situacions de desigualtat i les experiències de violència a diversos àmbits de la vida de les persones. És important recordar que aquesta neutralitat esbiaixada sovint es converteix en l'element de mesura dels valors de la masculinitat, no pas els de la feminitat, o d'altres identitats.

Si no es té present el context de desigualtat de gènere i de relacions de poder, s'oblida el context que envolta els processos de construcció d’identitats sexuals i de gènere amb valors i criteris més sans, lliures i curosos, fins i tot, els més apoderadors.

Seria erroni desitjar joves apoderades al marge del context que les condiciona, al marge del que viuen amb el grup d’iguals, amb la família i al carrer.

2. Efectes de la socialització de gènere i dels mandats de la feminitat en nenes i noies

Recorda el que s’havia vist als mòduls previs: com el marc de la cultura patriarcal sovint situa les dones en un lloc de subordinació, com la violència simbòlica pot cosificar i reduir a objecte sexual el cos de les dones, i com la desigualtat estructural les pot mantenir en llocs de major precarietat.

Es treballa ara a partir de dos aprenentatges de la feminitat que evidentment no són els únics, però que sí són fonamentals per a la construcció de la subjectivitat i la conformació de la pròpia identitat de les joves. D’una banda, les nenes i les noies aprenen la importància del cos - de la imatge física - amb un cànon de bellesa concret i amplament divulgat des de que són ben petites. De l’altra, l’aprenentatge de la cura dels altres, amb el desenvolupament de l’empatia i amb la desvalorització de la cura d’una mateixa.

Quins efectes té tot això? Això no tan sols té a veure amb l’aprenentatge de la preocupació per l’estètica o de les tasques de la reproducció (tasques domèstiques, cura de filles i fills, cura de persones dependents, etc.), sinó que hi ha el risc d'aprendre que el valor propi depèn de la mirada des les altres persones.

Els efectes de la socialització de la feminitat plantegen:

Objectualització i sexualització del cos de les dones. El cos de les dones (noies i nenes) com objectes de desig té una presència determinant a la nostra societat. Aquest efecte, a més, implica sovint,la culpabilització de qui és agredida (recorda el tan recurrent argument de la “provocació”, “alguna cosa haurà fet”), al punt de fer creure que és el propi cos (sexualitzat) l'objecte de la provocació i la impunitat per a qui agredeix i.
Efectes negatius en la salut física i psicològica per la pressió social del cànon de bellesa. Per una banda, la necessitat de semblar-se a un model irreal, i, per l’altra, posar el valor propi i el d’altres persones en relació a la semblança amb aquest model, són realitats presents en les experiències de les joves. Això pot tenir greus conseqüències en la configuració de la subjectivitat i de la relació amb els altres, en detriment de la salut: restricció de la ingesta alimentària, exercici físic extrem, desvalorització, baixa autoestima, dificultat per relacionar-se, dificultat per confrontar la pressió del grup d’iguals, etc.
Forta competitivitat. Les nenes sovint aprenen en el marc del paradigma de ser la princesa escollida pel príncep. El risc de considerar el propi cos com objecte de desig té associada la idea de ser avaluable. Si a més es combina amb la idea d’agradar als altres, un dels resultats és la competència entre noies perpetuat pel mite de la “rivalitat entre dones”: has de ser escollida tu, no les altres, perquè el teu valor vindrà donat en relació a agradar més que les altres.
Paper passiu en les relacions sexuals. La preocupació per la imatge física és per agradar als altres i no per preguntar-se sobre si s'agrada a una mateixa, i està lligada a esperar a ser escollida, i no a expressar el desig o prendre la iniciativa.
Indefensió apresa. Aquest concepte fa referència a les situacions abusives que es poden viure en una societat que sustenta la desigualtat i la violència masclista i sembla que cap mesura aconsegueix eradicar-les.
Aprenentatge de la dependència i de la necessitat de protecció. Vèiem al mòdul 1 que els valors que s’associen a la feminitat sovint es presenten com a carències: debilitat, inestabilitat, inseguretat, passivitat, obediència, inhibició, manipulació, sensibilitat, etc. Combinat amb els altres efectes, pot quedar implícita la necessitat de seguretat, que ha de venir donada per algú que protegeixi perquè una sola no pot afrontar dificultats, conflictes o generar-se seguretat (només ens cal recordar els relats de prínceps i princeses, ideari comú a qualsevol relat de les pel·lícules d’avui dia: qui es troba en perill, o front una situació complexa, però no la resol sola).

3. Nous models i apoderament de les nenes i les noies

Evidentment, existeixen discursos i experiències, que trenquen amb els rols de la feminitat tradicional i fan possible formular-ne de nous. De fet, sembla fàcil la proposta: si el problema es troba en què la nostra societat és sexista (perquè partint de les característiques sexuals es classifica com a dones o homes), i que això encara avui sovint es tradueix en masclisme (amb l’assignació de rols i estereotips de gènere), la solució seria esborrar les desigualtats i el problema estaria solucionat.

Tanmateix aterrar això a un nivell pràctic és força complex, perquè els referents culturals dominants continuen sent els mateixos i fan que nous models de ser noia, i noi, entrin en contradicció en el procés de construcció de la pròpia identitat. En especial quan parlem de població jove, donada la necessitat del reconeixement del grup d’iguals i sotmesa a la seva pressió.

Un concepte clau per pensar en com portar a la pràctica aquesta disjuntiva és l’apoderament, eix central sobre el que pivoten els nous models de feminitat.

Apoderament és la traducció del concepte empowerment, que significa “guanyar poder”, fer-se forta, personalment i a la posició social, econòmica i política, concepte recuperat i resignificat per exemple, pels moviments feministes. El concepte d’apoderament de les dones va ser introduït a la III Conferència Mundial sobre la Dona de las Nacions Unides (Nairobi, 1985), i es va desenvolupar i consolidar a la IV Conferència Mundial de les Dones en Beijing de 1995.

CITA

" L'apoderament és el conjunt de processos vitals definits per l'adquisició i interiorització de poders que permeten a cada dona o col·lectiu de dones, enfrontar formes d'opressió vigents en les seves vides (…) Diem que una dona o grup de dones està apoderada, quan aquests poders ja no li són externs, se li torna cos i subjectivitat, manera de ser i de viure. Quan cada dona i cada grup de dones defensa per sobre totes les coses el seu cos, els seus recursos, les seves capacitats, els seus béns, les seves oportunitats, el seu món immediat i mediat."

Marcela Lagarde (2000)

Des d’aquesta comprensió, l’apoderament té una vessant individual - per la repercussió en la construcció de la pròpia identitat -, i una altra grupal - per la sensació de pertinença a un col·lectiu i la necessitat de reconeixement dins d'aquest-. Algunes idees que serveixen per a la seva concreció:

Propostes sobre els missatges que hem de transmetre a les nenes i les noies per facilitar el seu apoderament en les activitats preventives:

  • Estimar-se una mateixa: cal posar a les nenes i les joves en el centre del seu propi procés vital, mirar-se a si mateixes i desmuntar totes aquelles imatges que els ensenyen a comparar-se i valorar-se en relació al cànon de bellesa i a la mirada dels altres.
  • Desenvolupar l’autoestima: cuidar-se; realitzar activitats que reportin benestar físic, emocional i psíquic.
  • Tenir un espai propi (es desenvolupa aquest concepte a l’apartat 3.4) real, físic i psíquic, i aprendre a tenir-ne cura, perquè això és fonts per a l’autoestima.
  • Si s’aprèn a cuidar de l’espai propi i a col·locar-lo com valuós per a una mateixa, serà més fàcil posar límits i ser assertiva.
  • Conèixer els límits propis i respectar-los, aprenent a dir que si i a dir que no de forma explícita. Alhora, s’ha de practicar el respecte pels límits dels altres. Amb això, es practica la negociació basada en el respecte.
  • Elaborar el propis desitjos i aprendre a manifestar-los.
  • Fer-se responsable del propi benestar com a tasca principal a la vida i desmuntar la creença que serà el príncep blau qui l'hi donarà.
  • Autoconeixement del propi cos i de la seva sexualitat.
  • Aprendre a limitar-se en la preocupació sobre el que pensa la resta, i en la cura dels altres.
  • Adquirir eines i capacitacions per abordar situacions o problemes de forma autònoma.
  • Aprendre a demanar ajuda, i si la que es demana no és la que es necessitava, aprendre que cal buscar-la en un altre lloc.
  • Practicar la sororitat: és a dir, visibilitzar i reconèixer a dones precursores, els seus sabers i valors, com a referents, i crear lligams amb altres noies, nenes i dones, cultivant l’amistat, la confiança i el suport mutu.

Els nous models de feminitat són els que poden facilitar l'apoderament de nenes i joves des de l'autoestima, amb un concepte i una percepció de si mateixes positiu, i així, esdevenir eines per a la prevenció de la violència masclista.