La coeducació, com a marc d’intervenció educativa, suposa un canvi de paradigma en els processos d’ensenyament-aprenentatge, tant pel que fa als continguts, com a allò referent a les formes de relació i organització a les escoles i instituts. Aprofitar els aprenentatges d’experiències coeducatives pot servir per introduir-la a la pràctica quotidiana, reconeixent algunes fites en la lluita vers la desigualtat de gènere i la violència masclista. No obstant això, és imprescindible integrar-la de forma generalitzada en els espais i centres escolars si es pensa en clau de prevenció de la violència masclista.

Des de finals del segle XIX i principis del XX, en el context de l'Estat espanyol, els moviments de renovació pedagògica, els moviments feministes i algunes dones que trencaven amb limitacions imposades a la seva època, van plantejar i reivindicar l’accés als estudis de les dones. Com primer pas dins d’aquesta demanda sorgeix l'ensenyament mixt, és a dir, la incorporació de les nenes als mateixos centres educatius que els nens. Això suposà, en primer lloc, establir continguts comuns i, en segon lloc, l’accés de les noies, tant a l’escola com a nivells d'ensenyament superiors, a espais reservats per als homes. Amb dificultats i depenent molt de cada situació concreta, com explica Marina Subirats, l'escola mixta es va imposar al llarg del segle XX amb la progressiva incorporació de les nenes i les noies, fins al moment actual, amb una presència i resultats escolars similars als dels nens i nois (Subirats, 2010).

Dins de la LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, en l'article 43 apareix com a principi ordenador de la prestació del Servei d'Educació de Catalunya :

Com s'ha vist al mòdul 1, l’escola té una funció importantíssima en la transmissió dels rols i estereotips de gènere perquè, en el procés educatiu, el professorat, les matèries, i el currículum l’explícit i l’ocult, tenen forta influència en la transmissió d’aquests rols i poden incidir en el seu qüestionament o bé en la seva pervivència.

Les autores de la Guia de coeducació per als centres educatius, recorden que al costat del currículum escrit, també funciona, com a vehicle d’aprenentatges, tot un conjunt d’idees i construccions mentals, com ara valors, creences, símbols i llenguatges, que, sense estar escrites o explicitades, sovint configuren i modelen la vida quotidiana dels centres, les pràctiques educatives i l’organització escolar.

Es presenta doncs la coeducació com a intervenció educativa que proposa la revisió de la pràctica educativa oferint una perspectiva ben diferent dels processos d’ensenyament-aprenentatge.

Es pot entendre que la coeducació facilita processos d'ensenyament-aprenentatge que:

• Integrin la perspectiva de gènere,

• Parteixin del reconeixement de les diferències i la diversitat de les persones,

• Assumeixin l'equitat entre les persones,

• Eliminin tota mena de discriminació per raó de sexe i/o gènere en tot el procés d'ensenyament-aprenentatge.

Si se situa la socialització de gènere com una de les arrels de la violència masclista, la coeducació resulta imprescindible per oferir nous models i referents de relació alternatius al model dominant, és fonamental per afavorir la construcció d'identitats que trenquin amb els estereotips i rols de masculinitat i feminitat hegemònics. Esdevé així una eina educativa i metodològica fonamental per a la prevenció de la violència masclista.

Treballar amb perspectiva de gènere a la pràctica educativa possibilita analitzar l'impacte del gènere en la vida de les persones; els seus rols, allò que cada persona ha de fer o pot fer segons les característiques i mandats atribuïts al seu sexe; les formes de relació amb les i els altres; i l'efecte en la construcció de la subjectivitat. Per això, és una eina que permet qüestionar les creences en què se sustenta el patriarcat com a sistema ideològic i d'organització social i obre la porta a la seva transformació.

La concreció de la coeducació a la pràctica en les escoles i els instituts abasta un ampli ventall d’aspectes que requereix plantejar la tasca des d’un paradigma diferent, tant en el que es refereix a continguts, com als espais, les metodologies i les formes de relació. Tot un repte atenent a la realitat de les aules, però, precisament per això, un marc fonamental pensant en el rol de responsabilitat que es té com a professorat. Es presenten a continuació algunes de les propostes per a la posada en pràctica de la tasca coeducativa que poden (i haurien de) ser desenvolupades en la concreció dels currículums escolars, tant pel que fa a l’educació primària - sigui en els objectius generals per temàtica, sigui en la concreció de l’adquisició de competències per àrees -, com pel que fa a l’educació secundària, en especial, en el que fa referència a les competències específiques centrades en conviure i habitar el món. Com exercici, es proposa posar-les com a "plantilla" sobre la pròpia pràctica professional, per veure si es tenen presents o cal una actualització de la pròpia tasca.

[Elaboració pròpia a partir de:Ateneu Coeducació, Projecte de convivència i èxit educatiu. CoeducacióPam a pam coeduquem, i Guia de coeducació per als centres educatius: pautes de reflexió i recursos per a l’elaboració d’un projecte de centre.

CAPÍTOL 4

Àmbit educatiu

Article 12

Coeducació 1. La coeducació, als efectes d’aquesta llei, és l’acció educadora que valora indistintament l’experiència, les aptituds i l’aportació social i cultural de les dones i els homes, en igualtat de drets, sense estereotips sexistes i androcèntrics, ni actituds discriminatòries, per tal d’aconseguir l’objectiu de construir una societat sense subordinacions culturals i socials entre dones i homes. Els principis de la coeducació són un element fonamental en la prevenció de la violència masclista. 2. Els valors de la coeducació i els principis de l’escola inclusiva, per a assolir l’objectiu a què fa referència l’apartat 1, han de tenir un caràcter permanent i transversal en l’acció de govern del departament competent en matèria educativa.

Article 13

Currículums educatius. Els continguts curriculars han d’aplicar el principi de coeducació en tots els nivells de l’ensenyament, en els termes que s’estableixin per reglament.

Article 14

Supervisió dels llibres de text i d’altre material educatiu. El departament de l’Administració de la Generalitat competent en matèria educativa ha de supervisar els llibres de text i altres materials curriculars, com a part del procés ordinari d’inspecció que exerceix l’administració educativa sobre tots els elements que integren el procés d’ensenyament i aprenentatge, per a garantir continguts d’acord amb el principi de la coeducació.

Article 15

Formació i capacitació del professorat. 1. El Govern ha de facilitar la formació i la capacitació específica i permanent de les persones professionals de l’educació en matèria de violència masclista i de desenvolupament dels drets de les dones. 2. El departament competent en matèria educativa ha d’incloure en els plans de formació inicials i permanents del professorat una formació específica en matèria de coeducació. Així mateix, ha de facilitar les eines metodològiques d’actuació davant situacions concretes de violència masclista.

Article 16

Anàlisi i interpretació de la cultura de la violència. El Govern ha de fomentar que les persones professionals de l’educació tinguin una formació específica en matèria d’anàlisi i interpretació de les construccions culturals que naturalitzen l’ús de la violència i, concretament, de la violència masclista.

El Departament d'Ensenyament disposa del web de Coeducació i Igualtat de gènere, el qual recomanem per aprofundir en la comprensió i desenvolupament de la pràctica coeducativa. S’hi pot trobar extensa informació, recursos, material formatiu i bibliografia, així com normativa específica i experiències pràctiques.