Las tecnologies de la informació i la comunicació (TICs) han transformat la manera de relacionar-nos i en el cas de la població jove i adolescent, que han crescut i s’han desenvolupat en aquest nou context, no només representen un nou espai de relació sinó també de construcció d’una identitat. Creen un perfil i es relacionen amb uns, interactuen amb d’altres, pengen informació i imatges posant a l’abast de qualsevol la privacitat de la vida. La normalització del món virtual com a espai de relació ha significat la proliferació de noves formes de control i violència que impliquen riscos específics i una consideració, també específica, sobre la vulnerabilitat a la qual ens exposa. Sabem que joves i adolescents fan cada cop més ús del whatsapp, el tuenti o les aplicacions més diverses del mòbil com a eines per enviar, i rebre, missatges d’assetjament i de control de les seves parelles. Alhora, la percepció que tenen del risc al qual els exposen aquestes noves tecnologies és molt baixa, i això s’ha de contemplar de forma conjunta amb la dificultat per identificar els abusos inicials en les relacions de parella. Hem vist les diverses manifestacions de l’abús i el seu funcionament, ara és el moment d’aprofundir una mica en la dinàmica del abús que s’exerceix a través de les TICs.

Anomenar i conèixer les diverses formes d’exercir violència i com funciona entre la població jove és el pas previ per, d’una banda, poder dissenyar eines de detecció i prevenció, i de l’altra, treballar sobre els seus efectes, alhora que ens obre la porta a fe’ls-hi front i aturar-les.

En l’àmbit educatiu es disposa del Protocol específic de prevenció, detecció i intervenció enfront el ciberassetjament entre iguals, elaborat pel Departament d’Ensenyament que ofereix eines i recursos per afrontar aquesta problemàtica per al professorat i les famílies. Per altra banda també es disposa de molta informació per treballar el correcte ús de les TICs al portal Internet segura.

L’Informe de drets de les dones adolescents davant la violència masclista en les relacions de parella i situacions anàlogues, publicat a l’any 2013, recull aquestes conductes dins la tipologia de delictes reflectits en el Conveni sobre la ciber delinqüència del Consell d’Europa signat a Budapest el 23 de novembre de 2001. De les conductes que s’hi esmenten, les que entren directament en joc en les relacions abusives dins les parelles i en les dinàmiques d’assetjament amb connotacions sexuals i de gènere són:

Hem d’incloure un nou terme dins de la tipologia de violència i TIC que actualment està en procés de conceptualització:

Spreading és la transmissió d’imatges amb contingut sexual sense consentiment. Prové del sexting. És la difusió d’aquesta pràctica sense el consentiment de fer-ho. Es tracta de l’entrada en acció d’un tercer que apareix en escena per fer difusió massiva del material sense el consentiment d’una de les parts. Es situa com una agressió dins de les expressions de la violència sexual. Pretén assenyalar la responsabilitat com agressor també a qui fa la difusió.

Les formes de relació i comunicació de les aplicacions mòbils i dels dispositius virtuals tenen unes característiques específiques que comporten uns riscos també determinats.

1. La manera d’exposar-se a la violència, és a dir, determinen factors nous de vulnerabilitat davant qualsevol mena de violència i en especial de la masclista;
2. La manera d’exercir violència. D’una banda, tan si ha estat una mateixa qui ha penjat alguna cosa, com si ho ha fet una altra persona, ja no es pot esborrar i pot tenir un efecte viral (amplificat) sense cap tipus de control per part de la persona, de fet, quan vol fer alguna cosa ja ho ha vist massa gent. De l’altra, l'agressió està despersonificada, qualsevol pot convertir-se en un agressor en potència per a la víctima.
3. Els efectes d’aquests abusos són conseqüències greus sobre l'autoestima i seguretat, com els abusos psicològics, i específicament: reclusió, desconfiança, intents de suïcidi, aïllament.

És a dir, quan ens referim a la violència a través de les TIC hem de tenir en compte (tant per actuar com per comprendre el que passa):

• Identitat oculta per part de qui l’exerceix. L’anonimat facilita l’agressió per una banda i, per l’altra, dificulta saber qui/quins són els responsables de les agressions que pateix la persona agredida.
• És atemporal (perllongada en el temps): difícilment podrà ser delimitada en el temps i l’espai. Les agressions no són fets puntuals, com hem vist en l’apartat de tipologia d’abusos, formen part d’un conjunt d’accions abusives, l’agressió a través de les TIC està exposada al món a través d’una finestra que tothom pot veure sense límit geogràfic i sense control temporal que permeti “fer desaparèixer” la/les agressions.
• Extensió mol ràpida. La velocitat amb que arriba a tothom que pugui accedir al perfil o pàgina de la persona agredida és sovint incalculable, habitualment no es pot aturar.
• Amplitud de la audiència. Arriba a una quantitat de persones difícil de dimensionar.
• Té un efecte multiplicador. És a dir, es manté actiu i vigent tot i el decurs del temps, i arriba a milers de persones a través dels múltiples contactes que cada usuària/usuari té. Una agressió publicada a les xarxes per algú pot facilitar la complicitat d’altres persones, que d’alguna manera, donen continuïtat a les agressions i això es pot multiplicar a una velocitat incontrolable. Es crea un fenomen semblant a un joc on la víctima va patint agressions des de diferents canals i amb el consens d’un conjunt de persones, normalment del seu entorn social més proper, persones de referència, el seu grup d’iguals. Si això ho creuem amb els efectes de por, vergonya i culpa propis dels abusos, el resultat pot ser molt destructiu. Desgraciadament tenim l’evidència de varis casos de suïcidis adolescents (veure cas d’Amanda Todd).

Que s'utilitzen per: Intimidar; pressionar; assetjar; exigir; amenaçar; desqualificar; humiliar; aïllar.

Els efectes d’aquests abusos són conseqüències greus sobre l'autoestima i seguretat, com en els abusos psicològics, i, específicament: reclusió, desconfiança, intents de suïcidi, aïllament. Una especial particularitat de l’abús a través de les TIC és la vulneració de la intimitat amb conseqüències sovint dramàtiques per a les nenes i noies que l’han patit: creació d’una auto imatge negativa, bullying a l’escola, aïllament social, dany a l’entorn social, pèrdua d’amistats, canvis de residencia forçats, etc.

Les joves solen tenir moltes dificultats per sortir d’aquest tipus de situacions, tenint en compte que entren en joc el sentiment de culpa, la vergonya, la por que les amenaces es compleixin i es facin públiques les imatges, i també perquè, en un principi, se senten autosuficients per resoldre-ho . Tot això ens parla dels efectes de la violència.

El darrer informe de la Delegació del Govern per a la violència de gènere va publicar al 2014 unes conclusions que ens mostren un diagnòstic de la situació actual respecte d’aquesta problemàtica , de les quals en destaquem algunes d’elles:

Un cop més les dades tornen a posar de manifest el lloc de vulnerabilitat i de discriminació que pateixen les joves. Podem veure com no hi ha massa diferencia en la percepció de conductes de risc de patir grooming, amb un percentatge una mica més alt entre els nois. Però qui té mes risc de patir aquest tipus d’abusos? i l’altra qüestió és, qui és subjecte d’aquestes agressions?. Veiem com els percentatges arriben a duplicar-se en el cas de conductes de sexting. Són els nois el qui més freqüentment pengen material de contingut eròtic/sexual tant d’ells mateixos com d’altres, que representativament són de noies, joves i dones. La cosificació dels cossos femenins, entesos com objectes de desig, continua sent un tendència molt clara i un risc de patir abusos.

L’altra reflexió necessària té a veure en la manera que s’entenen i es viuen les mostres/proves d’amor, creuant amb el concepte d’intimitat dins de la parella. L’ideal d’amor i de parella està lligat amb l’absència de intimitat (així com d’espai propi) que pot suposar un risc i vulnerabilitat de patir abús dins de la relació. Totes aquestes qüestions ens permeten apropar-nos a la manera en que el jovent es vincula i es relaciona i, sobre tot, prendre consciència, amb perspectiva de gènere, de les desigualtats de gènere encara existents en les nostres societats.