La violència masclista és un problema social que es dóna en diverses formes i àmbits i és una de les manifestacions més extremes de les desigualtats, discriminació i subordinació existents en les nostres societats. Ens situem en l’abordatge de les relacions abusives a la parella heterosexual per la representativitat dins d’aquesta problemàtica i perquè aquesta subordinació i discriminació té la màxima expressió en les relacions afectives. I diem, la màxima expressió, per ser-hi en la construcció del vincle amorós el lloc de major vulnerabilitat. La violència a l’àmbit familiar suposa un altre gran repte per a l’eradicació d’aquesta xacra i és important tenir-la en compte com a factor de risc o vulnerabilitat, per tant hem de conèixer els seus efectes en el procés evolutiu dels nens i nenes que la pateixen. Aquests coneixements són eines per tal d’adquirir una comprensió amplia de la violència.

Els estudis sobre violència i joventut comencen a publicar-se l’any 2010 formant part dels avenços en relació al reconeixement dels drets de les dones, a la denúncia i la visibilització de la discriminació i subordinació que defineix aquesta problemàtica social. L’absència inicial i l’aparició tardana d’estudis sobre el jovent i la violència masclista ens parla, entre d’altres qüestions, de la manera en que s’entenia, una visió i comprensió de la violència reduïda i molt estigmatitzada, semblava que només les dones adultes amb càrregues familiars podien patir situacions d’abús a la parella. Avui dia tenim a la nostra disposició estudis que ens parlen d’un problema social que no entén d’edat ni d’altres categories com ara l’ètnia, la classe social, o altres.

Els darrers estudis afirmen que:

Al apropar-se als estudis i recerques constatem la prevalença de la violència entre el jovent.

D’acord amb les dades de l’Enquesta de convivència escolar i seguretat de Catalunya, del curs 2016/2017, realitzada pel Departament d’Interior i el Departament d’Ensenyament, s’han analitzat les violències sexuals, es desprèn que un 30% dels alumnes han patit alguna agressió sexual (el 7%, força o moltes vegades), d’aquests, el 15%, han patit més d’un fet. El fet que té més incidència són les peticions de fotos despullat/ada o amb poca roba. En tots els casos, les noies estan més victimitzades. Destacar les relacions sexuals no desitjades, que afecten al 0,6% de l’alumnat.

En l’informe Avaluació de l’impacte social de la violència masclista Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència s’ha calculat la prevalença de la violència masclista en l’àmbit de la parella en noies adolescents a Catalunya, aquest càlcul s’ha realitzat a partir de les dades de l’enquesta Igualtat i prevenció de la violència de gènere en l’adolescència feta per la Universitat Complutense de Madrid i el Ministeri d’Igualtat, amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament i del Ministeri d’Educació, l’any 2010, Igualdad y prevención de la violencia de género en la adolescencia. Aquestes dades mostren que el 30,3% de noies d’entre 14 i 18 anys ha patit violència masclista en l’àmbit de la parella a Catalunya. A més, es detalla que, pel tipus de violència, el 14,1% ha patit violència psicològica; el 4,2%, violència física; i el 12,4, violència sexual.

Per poder aprofitar aquesta informació hem d’aturar-nos i fer una lectura qualitativa de les dades que hem reflectit: dues reflexions per començar…

1. La justificació de la violència - en una proporció molt més amplia per part de les nois-: això ens parla, d’una banda, de les seves capacitats i habilitats de gestionar les pròpies emocions, i d’altra banda, de la consideració de sentir el dret a l’ús de la violència en cas de pèrdua de poder: “quan la dona decideix deixar-lo” o que la noia ha de “evitar dur la contrària al noi”. Es tracta d’un reflex molt explícit de les relacions de poder entre gèneres, on les noies ocupen un lloc de subordinació i discriminació respecte dels nois.

2. No és menys preocupant que ens parlen - en aquest cas de manera més consensuada entre noies i nois - de l'agressivitat com atractiva.

Les dades doncs parlen d’una realitat existent entre la població jove i que necessita un marc conceptual que pugui explicar la realitat social que pretén abordar, en aquest sentit el treball de prevenció de violència masclista ha de tenir en compte que existeix un sistema patriarcal que interpreta i tradueix las diferències de gènere en desigualtats. Tal com apuntàvem en el mòdul anterior, aquest marc de les relacions de poder implícites entre gèneres és el que ens permet com a professionals comprendre què passa dins d’una relació abusiva, com funciona, què li passa a la persona que la pateix per contribuir a la seva reparació i què i com poder actuar per afavorir l’eradicació d’aquestes dinàmiques abusives.

Però les dades també ens parlen de la necessitat d’actuar.

La violència masclista té moltes vessants i, degut a la seva complexitat, de vegades no és fàcil desemmascarar-la. Cal tenir en compte que per que aquesta problemàtica estigui vigent precisa d’un conjunt de dispositius que legitimen, justifiquen i reprodueixen un sistema de creences que permet veure i viure la violència amb certa normalitat.

Hem de conèixer les seves arrels, el funcionament i els efectes que té. Però també hem de fer un exercici de desmitificació de les falses creences que existeixen al voltant d’aquesta problemàtica social.

La prevalença de la violència masclista en les societats contemporànies té a veure, entre d’altres qüestions, amb haver estat entesa de manera reduïda i estigmatitzada. Per tant, aquesta és la nostra primera feina a desenvolupar com agents de transformació tant a nivell individual-personal, com a nivell professional com referents educatius.

Les adolescents i joves poden viure situacions de violència durant el nuviatge, en les primeres relacions afectives sexuals i, també en els primers apropaments. Les expressions d’aquesta violència es poden donar amb diverses actituds que tenen a veure amb la construcció de la desigualtat com a conseqüència de la socialització diferencial del gènere i l’amor i, per tant, en les seves expectatives dins d’una relació.

No podem pensar que el mandats de gènere (rols i estereotips) només incideixen en els comportaments i actituds sinó que també influeixen i determinen les seves idees, desitjos, pors i d’altres qüestions que tenen a veure amb les emocions.

L’informe publicat per Dones Juristes sobre el dret de les adolescents front la violència masclistafa una síntesis d’algunes d’aquestes actituds més freqüents en aquestes edats:

El repte no és fàcil. També sabem, fruit de l’experiència fent tallers i activitats de prevenció de la violència adreçades a joves i adolescents, que durant els darrer anys s’ha avançat i les i els joves han superat certes qüestions que poden obstaculitzar la detecció i identificació d’una relació abusiva.

Les noies tenen clar, al menys, en el terreny de lo discursiu, que la violència no entén ni de classe social, ni de lloc d’origen, ni d’identitat cultural. És a dir, s’ha superat el mitificat perfil de “la dona maltractada”. Són capaces de nombrar diferents expressions de la violència. S’ha superat la reducció de la violència a l’agressió física. Tot i així, aquestes són enteses encara de manera molt reduïda. (ex: agressió física és només un cop o agressió sexual és una violació)

Més endavant abordarem la tipologia d’abusos i les seves característiques més importats amb la intenció de no només coneixe’ls en la seva diversitat sinó també com funcionen i quins efectes tenen.