Tal i com hem anat veient, la desigualtat de gènere es construeix a partir de les diferències de gènere, del procés de socialització diferencial i dels mandats de gènere, en un context heteropatriarcal i androcèntric en el que la violència simbòlica i la violència estructural legitimen i perpetuen la discriminació i l’abús sobre les dones i altres col·lectius no normatius.

Què vol dir això? Que la nostra societat i la nostra cultura són sexistes i masclistes i produeixen un impacte directe en totes dimensions de la vida dels qui en formen part.

Els principals mecanismes discriminatoris són l'organització social i econòmica de les activitats humanes que es desenvolupen de manera diferenciada segons la seva finalitat ja sigui orientada cap a la producció de bens i serveis: la divisió social del treball; o la reproducció de la vida humana.

a) La producció de mercaderies en masculí L’absència de cura pels altres L’activitat laboral com a eix del projecte vital L’aportació del salari familiar

b) La reproducció de la vida humana en femení La cura dels altres com a obligació moral. La doble presencia com a sobrecàrrega. El salari com ajuda no com a pròpia, lliure i autònoma generació de recursos.

A tall de mostra, segueixen alguns exemples d’efectes concrets de la desigualtat en la nostra societat:

• Divisió sexual del treball:equips directius, sostre de vidre, àmbits o sectors laborals feminitzats.
• Segregació ocupacional i laboral:Temporalitat, jornades a temps parcial, ocupació en llocs de baixa qualificació i més difícil accés a llocs de responsabilitat.

• Salaris més baixos : Les dones cobren un 26% menys que els homes. Això suposa fins a 7.000 euros a l’any de diferència. Dada de l'informe del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies,La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones

• Esferes de poder econòmic i polític: Representació al govern, nombre de diputades i diputats, sempre a favor de la presència masculina. Però la desigualtat en aquest àmbit no es configura només amb la discriminació quantitativa sinó també amb la qualitativa doncs hi ha una escassa o nul·la presència dels valors associats a l’equitat en la presa de decisions i en relació a la significació dels càrrecs que ocupen.

• Referents culturals: La baixa representació de les dones com a productores i referents: acadèmiques, artistes, cineastes…,encara avui dia trobem una baixa representació com a expertes i/o creadores d’opinió en espais amb un elevant impacte social.

Aquesta breu enumeració ens mostra el marc social i cultural al qual s’hauran d’incorporar i ajustar el jovent i els/les adolescents, de la seva adaptació als condicionants dependrà la seva acceptació social i significació cultural.

En els tallers de prevenció de relacions abusives i del mite de l’amor romàntic que es realitzen habitualment a escoles i instituts es constata l’expressió de la socialització diferencial en els joves. D’altra banda, es confirma amb altres estudis i informes que el jovent reprodueix comportaments apresos, sovint no detectats com a discriminació com pot ser, per exemple, el fet de que les noies no paguin l’entrada en algunes discoteques, o la hipersexualització dels cossos de les noies a través de la moda, de les representacions culturals, i altres.

Estudis com el presentat l’any 2015 pel Centre Reina Sofia sobre adolescència i joventut, ¿Fuerte como papá? ¿Sensible como mamá? Identidades de género en la adolescencia, realitzat a nivell de tot l’Estat espanyol, ens referma en aquesta percepció.

Aquest estudi ens mostra com hi ha gran confusió entre el jovent en relació a la discriminació que pateixen les dones, i el desconeixement i relativització de la desigualtat de gènere i, en especial, de l’impacte que té sobre les seves vides. De les seves reflexions, es fa evident l’efecte de la fal·làcia o mite de la igualtat que sota l’excusa d’una “igualtat formal”, es confonen i s’invisibilitzen expressions de violència vers les dones, i vers totes les persones que no reprodueixen la norma social, fruit de la desigualtat de gènere i del masclisme.

Continua present la idea de les diferencies biològiques com entrebanc a la igualtat i de forma generalitzada s’interpreta com a: El tópico de la fuerza masculina frente a la “inteligencia” y la “maña” femenina Y el de la fuerza y el poder masculino frente a la “dulzura” y “debilidad” femenina

Perceben les diferències i desigualtats estructurals al voltant de la feina i parlen de que hi ha feines femenines i masculines i són molt conscients de que els llocs de responsabilitat i millor remuneració econòmica són per als homes:

Las dificultades laborales ellas las identifican en la lucha por encontrar trabajo, desde los procesos de selección, y ellos en tareas inherentes al puesto de trabajo (cualidades o cualificación).

A través dels diferents exemples podem constatar les contradiccions, reptes i dificultats als que s’enfronten els i les joves front la desigualtat, no només en l’expressió més evident, sinó que especialment en la que condiciona les seves expectatives de vida i de relació de parella, doncs les pressions per a ser el que s’espera d’elles i d’ells, atenent els mandats de gènere, limita els seus projectes de futur tant en la vida professional com en les relacions afectives. La socialització diferencial de gènere, d’una banda, legitima les relacions de poder asimètric dels homes sobre les dones que, sumada, d’altra banda, a la cultura de la violència que impregna les produccions culturals i la realitat social de l’actualitat, normalitzen l’ús de la violència contra les dones per a l’exercici d’aquest poder. Amb aquesta realitat es pot entendre la vulnerabilitat que enfronten les noies en iniciar una relació de parella, en la que els models de feminitat i masculinitat normatives, esdevenen un element de risc a patir violència masclista.