L’afectivitat i la sexualitat formen part de de la identitat personal de cadascú i es desenvolupen durant el procés maduratiu i al llarg de la vida de les persones. Són dos conceptes que sovint es presenten lligats però que no necessàriament han d’estar-ne, i tenen forta incidència en la construcció de la identitat personal i col·lectiva, on el gènere té un paper molt importat ja que es presenta com la primera diferenciació/identificació que necessitem fer. Proposem apropar-nos a aquests conceptes per poder reflexionar i conèixer la seva importància en la construcció de la subjectivitat de les persones i per tant l'impacte que té en tots els àmbits de la seva vida.

Podríem dir que l’afectivitat és a les relacions humanes el que l’aigua a la vida. Aquesta capacitat per a mostrar afecte es pot expressar en els diferents àmbits de la interacció humana, però també amb els altres éssers vius. Les persones tenim necessitat d’amor, aquesta necessitat forma part d’una identitat pròpia i singular que cal equilibrar a l’hora d’establir els vincles amorosos. A l’adolescència i joventut s’inicia l’experiència en l’establiment de les relacions afectives i és un moment idoni per construir-les d’una manera saludable i satisfactòria.

És en l’etapa adolescent quan parlem de relacions sexo-afectives perquè la sexualitat juga un paper molt important en l’expressió dels afectes. Però l’expressió amorosa no es limita a les relacions de parella, tot i que hi tenen una gran importància, sinó que també parlem d’afecte i amor en les relacions d’amistat, amb els referents parentals, entre d'altres.

Com sabem la sexualitat és una necessitat psicofisiològica pròpia de la vida de les persones, present des del naixement i que continua durant tota la vida. És a l’hora una manifestació de l'afectivitat que sentim cap a nosaltres singularment i cap a les altres persones que ens permet d’expressar allò que sentim amb el llenguatge del cos. Forma part de la comunicació i coneixement de l’altre. L’expressió de la sexualitat és una experiència més en la vida i, per tant, no hi ha receptes ni tècniques sexuals.

La sexualitat occidental està definida per una sexualitat heterosexual i representa una branca més de les relacions de poder i de gènere. La sexualitat femenina es defineix com a subordinada a la sexualitat masculina. Alhora, altres sexualitats no heteronormatives són excloses de la significació de la sexualitat. En aquest model els rols esperats i tolerats socialment en la conducta sexual no són els mateixos per a dones que per a homes.

No podem parlar de construcció de la identitat de forma neutra doncs es neix en un cos sexuat i en el marc d'uns rols esperats en funció del sexe assignat. Tal i com hem situat anteriorment, el gènere és un element clau en aquesta construcció. Si el gènere, com hem vist, és construït dins d'un sistema de representació i significació del sistema heteropatriarcal, la identitat individual i col·lectiva i, concretament, el que té a veure amb la identitat de gènere, pot ser desconstruïda, qüestionada i fins i tot canviant.

En el procés de construcció de la identitat de gènere haurem de considerar com a mínim dues grans àrees d’influència:

En aquests procés les preguntes que es plantegen estan al voltant de:

1. Qui sóc? En relació a: un nom propi, orígens, gènere, condició social.
2. Què penso? Valors, principis, creences.
3. Què sento? Sentiments, emociones, desitjos, preferències.

La relació entre la percepció d'un/a mateix/a i el que els altres subjectes accepten, valoren i aproven, constitueix un intercanvi necessari en el reconeixement social. La necessitat d’aquest reconeixement social i singular pot dificultar/facilitar la construcció d’una identitat pròpia i segura. Per tant i tal com hem anat comentant, la norma de gènere imperant en cada moment d’aquest procés tindrà un pes determinant per a l’acceptació i valoració de si mateix/a.

Evidentment no tothom assumirà els estàndards de gènere socialment esperats de la mateixa manera, és per això que podem parlar d’adaptacions, d’estratègies, i també de rebuig dels estàndards. Però hem de tenir en compte que, per exemple, no és el mateix que una noia faci “coses de nois” que un noi faci “coses de noies”; o que un noi utilitzi la seva sexualitat lliurement, on rebrà aprovació, felicitacions i reconeixement per part dels seus iguals a que ho faci una noia, que rebrà retrets, insults, menyspreus per part de les seves iguals i violència per part d’alguns homes.Tots aquests condicionants tenen incidència en el que anomenem autoestima, que és un factor imprescindible en la construcció de la identitat de cadascú.

El primer que hem de ressaltar és que l’autoestima es construeix, no es una qualitat estàtica i inamovible sinó que pot modificar-se i tenir oscil·lacions en funció de les situacions personals, i/o de interaccions externes. L'autoestima és bàsica doncs facilita mecanismes de autoprotecció, autoconfiança i desenvolupament personal. La construcció de l’autoestima va en relació a la pròpia percepció de valor de sentir que les accions, decisions, sentiments, emocions, projectes, són positius per a una/un mateix, a la vegada que són valorats i acceptats per les persones més properes afectivament i el propi entorn social. S’inicia en la infantesa quan la mirada, l’acceptació i els retorns positius de les figures parentals tenen una gran importància, i continua al llarg de la vida, podent créixer o minvar en funció de l'experiència en la interacció.

De quina manera el gènere condiciona el reconeixement i l’autoestima?

Per a les dones serà més costós construir-se en una valoració positiva de si mateixes donat que els valors que s’associen a la feminitat es presenten com a carències: debilitat, inestabilitat, inseguretat, passivitat, obediència, inhibició, manipulació, sensibilitat. Aquests adjectius fan difícil construir una autoestima i autovaloració positiva, especialment si es continuen proposant com a valors i actituds desitjables per a les dones, les joves, les nenes, sense qüestionar-los.

En canvi els valors associats a la masculinitat, es presenten com a positius i amb agència: força, seguretat, activitat, emprenedoria, claredat, amb seny…Aquests adjectius conformen la possibilitat d’una autoestima segura i una autovaloració positiva de si mateix. Això no vol dir que sigui fàcil per a tots els homes, joves, nens sinó que socialment és el model més valorat. Certament quan no responen a aquest model o no s'hi senten identificats també pateixen penalitzacions, però tenen al seu abast els privilegis de la masculinitat hegemònica

Amb tot això veiem doncs com la identitat de gènere està construïda des de les creences, valors, normes, actituds i altres factors, i que els estereotips i els rols de gènere que haurà incorporat cada persona, sigui home o dona, condicionaran la seva mirada del món, la manera de pensar i sentir, així com les relacions amb els altres i amb la pròpia realitat.