L’objectiu d’aquest apartat és conèixer conceptes fonamentals sobre com funciona el sistema basat en les relacions de gènere, els estereotips, rols, mandats diferenciats per a la masculinitat i per a la feminitat. Aquest punt pretén generar revisions personals respecte a la pròpia socialització i les pròpies creences. De fet, la proposta convida a incorporar-les com eines per analitzar la tasca professional en la transmissió o no d’aquests rols i estereotips, ja què són a l’arrel de la violència masclista.

A la nostra cultura, les persones són classificades segons el cossos, es mira el sexe i es divideix en homes i dones, seguint criteris que es pressuposen estrictament biològics. A partir d'aquesta primera classificació, es realitza l'atribució de tot un seguit de característiques (que són culturals i socials, no naturals ni biològiques) de forma diferenciada segons s'és home o dona, constituint així el que es denomina gènere.

- Sexe: ens distingeix en femelles o mascles d’acord amb característiques biològiques dels nostres cossos, com ara els òrgans genitals externs i interns, les característiques sexuals secundàries, els cromosomes o la càrrega hormonal.

- Gènere: té a veure amb el fet d’identificar-se com a dona o com a home i de comportar-se com a tals. És un mecanisme/construcció cultural.

- Identitat sexual o la identitat de sexe: es refereix a la percepció que una persona té sobre si mateixa pel que fa a sentir- home, dona, intersexual, en funció de l’avaluació que realitza de les seves característiques biològiques.

- Identitat de gènere: és l’efecte d’aquesta construcció social i es tradueix en una sensació íntima de ser dones o homes.

Per tal de comprendre com funciona el sistema que articula el sexe i el gènere, cal introduir els conceptes de:

El gènere interpreta les relacions entre homes i dones i les tradueix en construccions culturals amb els rols i estereotips diferenciats per a cadascun dels sexes, segons els models de la feminitat i de la masculinitat, i les formes en les que ens pensem i projectem a nosaltres mateixos/es i a la resta en la nostra societat.

Els rols de gènere són significats en relació a l'aprenentatge d'aquests mandats, que sostenen la reproducció dels estereotips sobre la masculinitat i sobre la feminitat vigents a la nostra societat.

El marc on es desenvolupen coincideix amb la dicotomia privat/públic, on l'espai privat és propi de la feminitat i l'espai públic es correspon amb la masculinitat. Això dóna una idea de quin lloc ocupa cada model de gènere a la nostra societat, perquè l'àmbit públic no només té un reconeixement molt més elevat, sinó que és el lloc on es valoren els diversos aspectes i dimensions de la vida. Ser curosa, empàtica, comprensiva…es correspon amb el rol de la marentalitat, amb qui reprodueix i garanteix (amb la cura) la supervivència. Dins de la feminitat hi ha un conjunt d'aprenentatges que tenen a veure amb tot això i condicionen el que s'espera de les nenes, les joves i les dones. Ser competitiu, dominant, racional, valent… està relacionat amb qui es desenvolupa al món públic i amb qui proveeix, qui garanteix (econòmicament) la supervivència. Amb totes les implicacions que això té. Relacions socials, amistats, prestigi i un llarg etc.

Els rols de gènere s'adquireixen a partir dels processos de socialització al llarg de les diferents etapes que comprenen tot el procés evolutiu de les persones.

La socialització primària es dóna en l’entorn familiar on l’aprenentatge d’aquests rols s’inicia a través del llenguatge, no només el verbal sinó que, especialment durant la primera infantesa, a través del llenguatge gestual i afectiu, així com de les expectatives que els adults col·loquen sobre les criatures en funció del seu sexe. Gestos, to de veu, tipologia i missatges dels adjectius: “bonica, guapa, princeseta, dolça” sovint són utilitzats exclusivament per dirigir-se i anomenar a les nenes, mentre que: “fort, preciós, entremaliat, xicotot” són utilitzats exclusivament per dirigir-se i anomenar els nens. Alhora, les joguines, les cançons, la roba, etc. de forma generalitzada, incideixen en aquest procés.

En l’etapa adolescent, es poden refermar aquests rols, és un moment en el que entren a jugar un paper importantíssim altres agents socials, especialment les xarxes socials. És el que s’anomena la socialització secundària. En l’adolescència i la preadolescència, el grup d’iguals passa a constituir-se en referent i model, tant amb les creences i valors, com amb el vestir, les actituds, les companyies, la música, etc., formant un tot en el que els papers assignats a noies i nois són diferenciats, sovint fortament estereotipats i, en molts casos, legitimadors de les relacions abusives. Tenim múltiples exemples en pel·lícules, cançons, videojocs…

La socialització diferencial de gènere abasta els diferents àmbits de la vida de les persones (individual, social, cultural, esportiva) segons siguin homes o dones, i té l'efecte en les diferents desigualtats socials, polítiques, econòmiques i en la discriminació i vulnerabilitat en què es col·loca a qui forma part del gènere femení i a qui no reprodueix la normativitat de gènere, qüestions que aprofundirem en l’apartat 1.4. Aquesta desigualtat té un impacte directe en l’establiment i la continuïtat de la violència masclista en les relacions de parella.

Els models de masculinitat i feminitat tenen efectes en les persones que condicionen la manera en què ens pensem a nosaltres mateixes, de forma individual i en relació a la resta, i en la forma de relacionar-nos amb els altres.