Quan parlem de prevenció de violència masclista en l’àmbit educatiu necessitem clarificar, en el nostre marc social, què s’entén per prevenció i què s’entén per violència masclista. Al llarg d’aquest punt se situarà el marc legislatiu que regula a Catalunya ambdós conceptes, i revisarem el recorregut històric en la conceptualització de la violència masclista i altres conceptes necessaris per a la seva comprensió. D’altra banda, es farà una aproximació a dues eines per a la comprensió dels mecanismes de la violència que són necessàries per poder treballar en el seu abordatge.

La violència masclista, en tant que fenomen present en totes les cultures patriarcals, no és nou, la nomenclatura utilitzada - violència de gènere, violència contra les dones, violència masclista - respon a les diferents mirades sobre el problema a la vegada que a les respostes legals i socials per abordar-la.

Abans de l’any 1995, la conceptualització de la violència contra les dones no era unificada ni consensuada, tant a nivell social com a nivell legal. Als anys 80 es parlava de violència domèstica, de violència familiar.

El codi penal de l'Estat espanyol del 1995 no recollia el terme ni el concepte de “violència domèstica" o el de "violència de gènere”. Tampoc era una problemàtica que formés part dels programes d'estudis en les facultats de dret ni en l’especialització jurídica posterior en advocacia o en les oposicions d’accés a la carrera judicial o fiscal. Era un concepte desconegut per l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol que resolia les violències físiques contra les dones dins les categories penals genèriques: “lesions” constitutives de delicte o de falta, segons si el dany corporal causat precisava o no d’assistència mèdica o tractament quirúrgic, amb possibilitat d’agreujar o atenuar la pena o delicte amb l’aplicació de la circumstància modificativa de la responsabilitat de “parentiu”.

Va ser a la IV Conferència Mundial sobre la Dona, a Beijing, afavorida per l'ONU al 1995, quan es va definir el que s’entenia per Violència de Gènere:

Aquesta conferència significà un gran avenç donat que va reconèixer la importància i la universalitat del problema definint una estratègia d’acció, fent-se ressò de les demandes dels moviments feministes i incorporant els principis dels drets humans.

En aquesta conferència internacional es va acordar alhorala Declaració i la Plataforma d’Acció de Beijing, que situa el gènere com a categoria que explica la situació de discriminació històrica que pateixen les dones només pel fet de la seva diferència sexual, a la vegada que permet entendre com històricament s’ha justificat la violència masculina envers les dones amb l’objectiu i finalitat de mantenir-les en una posició de subordinació. L’avenç històric fet a Beijing inclou la definició força exhaustiva dels diferents actes que engloben l’expressió “violència contra la dona”.

Recollint aquesta filosofia, però sense reconèixer totes les violències abans esmentades, s’articula la definició legal de la Violència de gènere a la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género a l’Estat espanyol que es constitueix en el marc legal normatiu de referència, de caràcter penal, en els casos de violència de gènere.

A Catalunya es va fer un pas endavant ambla Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Aquesta proposta legislativa, de caràcter civil com dèiem abans, aprofundeix en el model conceptual i amplia els àmbits més enllà de la parella:

• Violència en l'àmbit de la parella.
• Violència en l'àmbit familiar.
• Violència en l'àmbit laboral.
• Violència en l'àmbit social o comunitari.
• Qualsevol altres formes anàlogues que lesionin o siguin susceptibles de lesionar la dignitat, la integritat o la llibertat de les dones.

D'altra banda, prenent com a referència la conferència de Beijing, amplia també el reconeixement d'altres formes d'aquesta violència. Als efectes d'aquesta llei, la violència masclista es pot exercir d'alguna de les formes següents:

1. Violència física: comprèn qualsevol acte o omissió de força contra el cos d'una dona, amb el resultat o el risc de produir-li una lesió física o un dany.
2. Violència psicològica: comprèn tota conducta o omissió intencional que produeixi en una dona una desvaloració o un patiment, per mitjà d'amenaces, d'humiliació, de vexacions, d'exigència d'obediència o submissió, de coerció verbal, d'insults, d'aïllament o qualsevol altra limitació del seu àmbit de llibertat.
3. Violència sexual i abusos sexuals: comprèn qualsevol acte de naturalesa sexual no consentit per les dones, inclosa l'exhibició, l'observació i la imposició, per mitjà de violència, d'intimidació, de prevalença o de manipulació emocional, de relacions sexuals, amb independència que la persona agressora pugui tenir amb la dona o la menor una relació conjugal, de parella, afectiva o de parentiu.
4. Violència econòmica: consisteix en la privació intencionada i no justificada de recursos per al benestar físic o psicològic d'una dona i, si escau, de llurs filles o fills, i la limitació en la disposició dels recursos propis o compartits en l'àmbit familiar o de parella.

La darrera norma legislativa se situa a la Conferència d’Istanbul (2011). El Conveni d'Istanbul, aprovat pel Consell d’Europa al 2011, i ratificat per l’estat espanyol al 2014, és el primer tractat europeu i instrument regional vinculant jurídicament a Europa que aborda específicament i de forma exhaustiva las distintes formes de violència contra les dones. Estableix uns estàndards mínims de prevenció, protecció, persecució penal i serveis, obligant als països que el ratifiquin a establir serveis tals com: línies d’assistència telefònica, centres d’acolliment, serveis mèdics, orientació i assistència legal, formació específica per a les persones que intervenen. Un aspecte central d’aquest conveni és la relació que estableix entre violència contra les dones i drets humans especificant:

Fixeu-vos que comença parlant de la violació de drets humans, en incloure aquest concepte en la definició de violència contra les dones està expressant, reconeixent i mostrant, la implicació i responsabilitat dels estats en la perpetuació de la violència contra les dones i els està invocant per a la seva eradicació. Els hi reclama tota una sèrie d’accions i compromisos per aconseguir-ho: àmbit legislatiu, jurídic, cultural, social, formatiu. Així doncs, en incorporar la vulneració dels drets humans col·loca la responsabilitat als governs i reconeix la violència contra les dones com una violència estructural. D'altra banda, afegeix i actualitza altres definicions:

Violències de Gènere:

Les violències diverses que neixen més enllà de la dicotomia home / dona són les que s’anomenen violències de gènere. És un terme relativament recent que es proposa per visibilitzar la violència més enllà de la desigualtat home / dona. Fa referència a totes aquelles violències exercides en nom del gènere com a construcció social.

Com es pot observar el debat conceptual continua vigent generant discursos i interpretacions a nivell legal com s'assenyala a l’estudi sobre violència sexual a Catalunya realitzat pel grup Antígona:L'abordatge de les violències sexuals a Catalunya.(Institut Català de les Dones ICD)

Cal entendre que les diferents formes de violència contra les dones que es reflecteixen en els diferents tractats nacionals i internacionals no serien possibles sense un ordre simbòlic i un ordre estructural que les legitimés, cal ara situar en l’origen d’aquests ordres al sistema patriarcal. El patriarcat és present en la gran majoria de les cultures conegudes com a fundador i estructurador d’aquesta violència.

Es proposa el model ecològic que explica les diverses formes de la violència col•locant-la en l’espai socio-ambiental. Mostra la interacció dels múltiples factors que intervenen en la perpetuació, transmissió i consolidació de la violència vers les dones i com s’interrelacionen entre ells. És un model que facilita la comprensió de la magnitud de la violència vers les dones i la seva multicausalitat i transversalitat. Alhora, posa en evidència la dificultat per sortir-ne i la complicitat de la societat en el seu sosteniment.

El model ecològic de Bronfenbrenner sobre la conducta humana planteja la perspectiva de considerar l’ambient en el que ens desenvolupem com un conjunt d’estructures seriades i estructurades en diferents nivells, on cadascun d’aquests diferents nivells conté a l’altre. Aquesta proposta ens permet comprendre un problema, en aquest cas la violència masclista en les relacions de parella, en tota la seva dimensió i sense reduccions.

Per comprendre aquesta interacció, el model ecològic proposa l’anàlisi de l’ecosistema en tres parts, que s’anomenen: Macrosistema, Exosistema i Microsistema

És la part de l’ecosistema en el que trobem els paradigmes, les creences, els valors i les ideologies que són predominants en una cultura determinada. Per exemple: l'ús de la violència com a eina per a resoldre conflictes, les creences que atorguen i validen el control i els privilegis dels homes vers les dones, la cosificació dels cossos de les dones, la imposició dels rols de gènere, etc.

Els valors i les creences culturals que es defineixen en el Macrosistema necessiten, per ser absorbides per l’individu, un mitjà que faci possible i assimilable aquests discurs. Aquesta mediació entre la ideologia, la cultura i les persones es realitza a través dels agents que formen part de l'estructura més pròxima i de la qual depenen: l’àmbit educatiu i del lleure,els òrgans judicials i de seguretat, els mitjans de comunicació etc. A través d'aquests agents, s’assegura la divulgació i socialització entre totes les persones, i així es converteixen en part de la vida i donen sentit a les creences de la població a la qual van dirigides. Per entendre el funcionament, el Macrositema transmet a base de missatges culturals la inferioritat de les dones, i l'exosistema ho confirma col·locant-les en un lloc social de discriminació (p.ex: a mateixa feina, sous més baixos). Es constitueix així en un espai de mediació entre el microsistema i el macrosistema.

És el primer ecosistema (família) en el què ens trobem i on es comença a construir la identitat personal, (la pròpia història). És on es donen les relacions més íntimes i directes entre les persones. El context familiar és el nucli del microsistema on es construeixen els vincles d’afectivitat,de relació més propers, on rebem les primeres informacions sobre la cultura en la qual ens trobem, i que poden incloure, o no, model patriarcal, estereotips de gènere molt marcats, resolució de conflictes a través del poder i amb recurs a la violència, pràctiques tradicionals necessàries per ser acceptada en la comunitat. etc. També haurem de situar dins el microsistema les relacions entre iguals, les relacions de parella, aquestes relacions que són reciproques i bidireccionals.

La interseccionalitat és un mètode d’anàlisi que vol posar consciència en les diverses discriminacions que poden estar influint sobre una noia, una dona, en un moment donat. Posa de relleu la diversitat d’identitats que cada dona té i quines discriminacions actuen en cadascuna, és a dir situa el gènere, l’edat, la classe, l’ètnia, l’opció sexual, l’origen cultural, la religió,etc. i analitza com la intersecció de totes aquestes discriminacions fa que cada experiència de violència masclista sigui singular i, per tant, requereixi d’intervencions també singulars.

Tal com dèiem a l'inici, per abordar la prevenció de la violència masclista en l'àmbit educatiu ens cal el marc conceptual i legal de referència. En aquest apartat concretem què s'entén per prevenció i a quins nivells es pot intervenir des de l'àmbit educatiu.

Nivells de prevenció:

• Prevenció Primària: nivell on es treballa per tal que el problema no succeeixi. Aquí s’inclouen totes aquelles estratègies de sensibilització i de prevenció que faciliten la conscienciació de la problemàtica i la visibilització de les arrels de la violència masclista. És en aquest nivell que incidim en el macrosistema a través de la nostra pràctica educativa a l’escola, és a dir, des de l’exosistema, fomentant una mirada crítica en relació als diferents factors que interactuen en la problemàtica.
• Prevenció Secundària: en aquest nivell es treballa amb població en risc, en aquest cas infants i adolescents, per tal de poder detectar possibles casos de violència masclista. A través de l’exosistema podem facilitar la detecció de casos quan treballem amb la població diana en la identificació de situacions de violència masclista que es dóna en els àmbits propers a la persona.
• Prevenció Terciària: en la prevenció terciària s'intervé directament amb la població afectada, això és amb infants o adolescents que estan en situacions de violència masclista bé a la família, bé a la parella. En aquest nivell treballem directament en el microsistema, tenint en compte la persona afectada, el grup d’iguals, la família i la seva interrelació conjuntament amb l’escola.

Com podem veure, el treball en prevenció de violència masclista que es realitza a les escoles i centres educatius és principalment prevenció primària. No es pot obviar però, que sovint hi ha casos que precisen d'un altre nivell de prevenció, cal tenir present que detectar i/o identificar una situació de violència masclista a l'escola no significa una intervenció directe sobre el cas per part del professorat però sí requereix el coneixement i l'activació dels protocols d'intervenció que la xarxa posa a la disposició de l'escola i el professorat. En l’àmbit educatiu disposem de protocols per a la Millora de la convivència escolar, del Departament d’Ensenyament, que són adequats per treballar la prevenció de relacions abusives en l’entorn escolar. Aquest qüestió s'aprofundirà en el mòdul 4.

Tal com anirem veient al llarg de la formació, l'escola té molta capacitat d'incidència en els canvis culturals i socials que són necessaris per a l'eradicació de la violència masclista, els períodes vitals de l'alumnat són molt transcendents en la integració i transmissió de la nostra cultura i valors i, per tant, la prevenció en l'àmbit educatiu es fa imprescindible per a la transformació de la cultura masclista.