L'objectiu d'aquest bloc és reflexionar sobre les possibilitats de les noves tecnologies en tant que dinamitzadores de la comunicació en la societat actual.

Fins fa pocs anys, per transmetre a grans grups de població idees i continguts de forma atractiva i de bona qualitat, calien unes grans infraestructures, amb molts mitjans tècnics i humans. Calia sovint, a més, el permís de les autoritats per tal de poder difondre les pròpies idees. Aquestes infraestructures corresponien a un diari amb linotípies, una emissora de ràdio, una cadena de televisió o una pel·lícula cinematogràfica. Era necessari, a més, invertir molts diners en màquines, persones i tenir el vist-i-plau del govern.

Aquesta peculiaritat encara es dóna avui en dia. Bona part d'aquestes infraestructures es corresponen als mitjans de comunicació amb més penetració social i amb més pes en l’opinió pública. Grans diaris com La Vanguardia, El País, l’Avui, .. Emissores de ràdio com la Ser, Catalunya Ràdio, Onda Cero, o cadenes de televisió com TV3, TVE, Antena 3… són grans empreses amb unes despeses milionàries, però també amb uns ingressos en conseqüència.

Els continus canvis tecnològics transformen també el paisatge urbà que ens envolta

De fa uns anys tot això ha anat canviant. Els avenços tecnològics han permès el sorgiment de diaris, revistes, ràdios i televisions d’àmbit local que, amb molta menys inversió i audiència potencial, han anat aconseguint el seu espai. Al Catalunya hi ha centenars de ràdios i televisions locals que amb unes despeses mínimes i amb una qualitat acceptable, difonen informacions i programes fets per molts pocs professionals i utilitzant infraestructures públiques.

Vols conèixer la premsa de la teva comarca?

L’aparició de la xarxa d’Internet i la seva popularització ha fet augmentar les possibilitats d'accedir a diferents mitjans i comparar i contrastar les seves aportacions, i és possible amb vista al futur una ampliació del seu nombre i també de la seva diversitat. La gran fita és que els mitjans de difusió i distribució que estan en mans dels governs o empreses, que es queden una bona part del preu final del producte i que tenen a les seves mans fer-ne una tria, ara ja no resulten comunicativament necessaris, perquè la difusió es pot fer gratuïtament per la Xarxa. Aquest és un dels punts de control tant pel que fa al preu com pel que pot suposar de control ideològic en alguns llocs. Pensa en societats dictatorials o en democràcies poc assentades. És possible, d'altra banda, que aquests possibilitats que ofereix la Xarxa facin augmentar la diversitat d'opinions i punts de vista sobre els fets que succeeixen, i això ens porti a una major quota de democràcia i participació.

Descartada aquesta qüestió, només queda els dels mitjans tecnològics que cal utilitzar per crear el mitjà de comunicació desitjat. Els avenços tecnològics han fet que la qualitat dels aparells domèstics hagi anat augmentant fins al punt d'apropar-se als resultats dels equips professionals sense que se n'hagi disparat el preu. Particularment és remarcable l’ordinador personal, que fa les funcions de suport a la creació, confecció d’aquesta producció i distribució de la informació a través de la Xarxa.

Per tant, avui en dia una persona o bé un petit grup de persones poden muntar sense gaires complicacions ni despeses tecnològiques un mitjà de comunicació escrit o audiovisual que sigui difós per la Xarxa. Un exemple clar és la mítica revista wired, una de les primeres d’Internet. També és remarcable l'’existència cada vegada més important de grups com els antiglobalitzadors, que poden difondre a través de la Xarxa les seves idees i els seus punts de vista sobre fets que afecten tota la humanitat.

Tot i que les grans empreses mediàtiques intenten copar el mercat d’Internet, cada dia sorgeixen noves pàgines que donen altres punts de vista sobre multitud de temes, sense la necessitat de fer grans despeses.

Observat el tema a vista d'ocell, sembla d'entrada que es va cap a un nou tipus de comunicació més horitzontal. Ara ja no són uns quants que informen a tothom, sinó que existeix la possibilitat que siguin molts més els qui puguin fer d'emissor i receptor alhora. Es pot dir que s'està socialitzant la possibilitat d'accés a l'emissió de continguts de la més diversa tipologia, adreçats potencialment a un gran públic.

Cal entendre, però, que aquest model només és -de moment- accessible a una part molt reduïda i localitzada de la població del planeta, i que, tot i enriquir les possibilitats de participació en la nostra societat, al mateix temps pot també permetre la difusió i la propaganda d’idees contràries al valors democràtics.

D'altra banda, aquest fenomen no ha estat aliè als centres docents. Un ordinador amb un processador de textos, una impressora i una fotocopiadora, permeten fer revistes i diaris escolars d’una qualitat més que acceptable. Un ordinador equipat amb una tarja de so pot permetre muntar una ràdio escolar, i fins i tot una petita televisió. I sense que les despeses facin inviable el projecte.

Des de qualsevol àmbit de la vida social, cal començar a entendre els mitjans de comunicació com una oportunitat per fomentar les possibilitats horitzontals de comunicació, fent possible que augmenti la participació ciutadana, tant en les finestres que obren els grans mitjans, com en la producció i difusió de continguts i missatges a través de mitjans creats per petits grups de caire més local.

Un dels fenòmens d’aquest tipus que té una bona presencia a la Xarxa són els blocs: es tracta de pàgines que permeten la inclusió de comentaris, per part de qualsevol internauta, sobre un tema concret.

Els espais que les grans empreses de comunicació posen a disposició dels seus clients, permetent-los difondre els seus comentaris a determinades informacions, o bé valoracions a través d'enquestes per tal de tenir més participació als seus llocs web.

• Exemple: bloc de El Mundo

L'existència i proliferació d'emissores de ràdio/televisió de caire local.

• Exemple: algunes ràdios locals catalanes

L'existència i proliferació d'espais web alternatius a la informació emesa a través dels grans mitjans d'informació.

• Exemple: NODO50

L'existència d'espais web personals oberts a la participació de caire multitemàtic, anomenats blocs.

• Exemple: una llista de blocs en català