L'objectiu d'aquest bloc és analitzar la influència del comportament de l'audiència en els continguts mediàtics.

Ja hem parlat de com totes les televisions reben diàriament els índexs d'audiència dels seus programes per part d'empreses com Sofres o pàgines com vertele.com. Els programadors, que tenen la potestat de canviar els horaris dels programes, suprimir-los o influir en els continguts, la presentació i el funcionament, vetllen per aconseguir les màximes audiències possibles. Per fer-ho no solen tenir massa en compte ni la qualitat ni les utilitats dels programes. És una lluita constant per l'audiència des d'una perspectiva quantitativa. El nombre d'espectadors i espectadores obtingut influirà en els preus dels anuncis i patrocinis de què disposi el mitjà i,en definitiva, en els comptes econòmics de la cadena. Això és el que fonamentalment compta.

Quan es fa un contracte amb una persona o empresa perquè realitzi un programa, normalment s'hi inclou unes clàusules que permeten a la cadena rescindir el contracte si els índexs d'audiència no són els desitjats. Així, també passa que certs presentadors cobren més o menys diners segons aquests índexs. És la llei del mercat neoliberal: tant atreus, tant vals.

El cinema és un cas a part ja que la producció d'una pel·lícula suposa mesos de treball; quan se'n pot mesurar l'èxit, ja no hi ha temps de fer canvis. Però per fer nous productes, sí que es basen en aquells que han obtingut unes bones taquilles. És ben palpable que quan un gènere atreu, de sobte sorgeixen molts projectes similars i se'n fan noves versions. Un exemple: Indiana Jones 4, l'últim guió que David Koepp ha lliurat als tres eixos de la saga, Steven Spielberg, George Lucas i Harrison Ford, ha estat considerat prou bé com per a tornar a reprendre al mític personatge. O bé "Mortadelo i Filemón: missió salvar la terra", un altre dels clàssics del còmic que salten a la gran pantalla.

Certes estrelles poden cobrar milions de dòlars per fer una pel·lícula o bé una sèrie de televisió. També alguns escriptors d'èxit cobren bones sumes per vendre els seus drets televisius o cinematogràfics. D'aquesta manera queda assegurada una audiència que reporta beneficis a tots els implicats: productors, cadenes, anunciants…

Una cosa similar passa quan es tracta de fer-se ressò d'esdeveniments que tenen molt seguiment (olimpíades, campionats, finals esportives, … ). Les cadenes paguen sumes astronòmiques per comprar-ne els drets d'emissió, sumes que recuperen després amb l'emissió d'anuncis. Un altre exemple el tenim amb les campanades de cap d'any, al voltant de les quals els anuncis tenen els preus més elevats de l'any. Als Estat Units, per exemple, les finals de beisbol i bàsquet s'enduen la palma.

Que les programacions siguin així, que girin al voltant de criteris com els exposats, té molt a veure amb les audiències potencials i el rèdits que se'n poden treure.

Per a altres mitjans, com ara diaris, revistes i ràdio, la influència no és tan immediata ja que només reben aquesta informació cada tres mesos i els canvis, doncs, són més lents. Però són igual de determinats per als presentadors, directors o editors d'aquests. Una pujada d'audiència o seguiment pot anar acompanyada d'un augment de sou o d'una oferta millorada per part d'una altra empresa. En canvi, la baixada d'audiència pot suposar la supressió del programa o bé un canvi d'horari no convenient. Pocs mitjans es regeixen per raons que no siguin l'audiència o els interessos dels seus propietaris.

• Consulta les informacions aparegudes al diari El País sobre la supressió del programa Ruffus & Navarro de TVE.

• "Pepe Navarro vuelve a TVE con un espacio para "todos los públicos adultos"

• "El futuro del programa de Navarro, pendiente de la audiencia de anoche"
• "TVE retira el programa de Pepe Navarro por su baja audiencia"
• "Televisión Española cancela el programa de Pepe Navarro"

Si només es tingués en compte aquesta tendència, als mitjans sempre sortirien els mateixos personatges i s'emetrien els mateixos formats. Però hi ha alternatives les quals, malgrat no estar presents als mercats majoritaris (cadenes temàtiques, cinema independent, ràdios lliures, …) cobreixen una part del mercat. En un quiosc es troben les revistes més venudes i els diaris més comprats. Però també tota una munió de diaris i revistes que van dirigides a públics més minoritaris, però que també tenen el seu espai i són rendibles per als seus editors.

Pel que fa a guanys econòmics, no són comparables els diferents tipus de publicacions. El preu de la majoria de publicacions no cobreix ni les despeses d'impressió. Els beneficis s'han de buscar en els anunciants, i aquests depenen de l'audiència, a vegades per quantitat i a vegades per qualitat. Això es refereix, en aquest últim cas, a publicacions dirigides a públics concrets. Un anunci d'una bicicleta de descens, per exemple, tindrà més eficàcia en una revista de ciclisme que no en un diari d'informació general.

Els canals temàtics que només emeten continguts relacionats amb el seu nom, també emeten publicitat dirigida especialment al seu públic.
Borsa	Història	Meteorologia	Justícia

Es pot organitzar així una tipologia atenent a les audiències dels diferents mitjans. Quant a la televisió, es pot parlar, per exemple, de televisió generalista, és a dir, la que es dirigeix al gran públic. I també es pot parlar de televisió temàtica, és a dir, la que té uns destinataris (audiència) concrets, d'acord amb uns interessos i un perfil determinats; per exemple, les persones que vulguin veure cinema clàssic disposen de canals temàtics de pagament que proporcionen aquest consum.

S'està produint un salt qualitatiu molt notable entre el concepte d'audiència tradicional i homogeni: "un programa en un prime time per a una audiència", a programes que permeten diferents audiències. Un dels fenòmens més recents és l'anomenada televisió per capes.

Quan som a Internet naveguem per les diferents pantalles que ens permeten arribar a diferents llocs i persones. La televisió del futur immediat (2009). Des del sofà de la nostra habitació, mirarem un anunci, una sèrie o una pel·lícula. Mentre aquestes es projectin podrem a través del control remot accedir a més informació sobre el producte, el personatge o el guió del film. Com si es tractés d'una computadora, el televisor estarà programat per a executar accions com adaptar els continguts de les imatges i accedir a informació addicional de cada espai. A més, la televisió per capes, permetrà als directors gravar els seus productes una sola vegada, sense necessitat de gravar per separat als actors i als productes. Aquesta nova tecnologia obre una important reflexió sobre la programació i les audiències, més segmentades i diversificades que mai.

Els MCM tradicionals tenen una orientació bastant generalista, encara que existeixen programes que busquen una audiència determinada. No passa el mateix amb els nous mitjans. Internet, per exemple, segmenta la població per interessos concrets, i ofereix una informació, una comunicació i un espai lúdic molt determinat cercant uns perfils de població molt marcats.

Pel que fa a la premsa, també n'hi ha d'especialitzada, com ara l'econòmica o l'esportiva, i n'hi ha de generalista, formada pels diaris locals, nacionals i estatals de gran tiratge. S'estableix així una relació molt estreta entre mitjans i audiències, que marca l'agenda i estètica de cada mitjà.

No s'ha de perdre de vista que tot i que hi ha públics i mitjans per a tot, els objectius d'aquests darrers són similars: d'una banda, el manteniment econòmic del mitjà i la consecució de guanys econòmics; de l'altra, donar suport a idees, intencions polítiques o comercials.

Treball individual: Activitat de debat pensada per ésser realitzada a través un espai tipus bloc, xarxes socials temàtiques, moodle….Perquè els alumnes hi comparteixin les seves observacions i conclusions.

Proposta:

• Escull una sèrie o bé un programa televisiu que s'adapti als teus gustos i del qual siguis assidu consumidor o consumidora. Explica les característiques que creus que fan que t'atregui especialment.

• Esbrina també quin índex d'audiència té. És un programa d'èxit?. Si és així, explica a què pot ser degut aquest èxit: als protagonistes, a l'interès de les trames, a l'interès dels temes, a la identificació del públic amb els personatges… Si penses que no és un programa d'èxit, explica'n les raons.

Utilitza aquesta pauta per construir la teva aportació. Comenta i rebat, si ho creus convenient, les aportacions de la resta de companys i companyes.