Les audiències

Els mitjans i les audiències es retroalimenten constantment. Els programadors justifiquen les seves programacions afirmant que ofereixen el que els espectadors demanen. Aquí es mira de desfer aquest sofisma, i també de veure com les audiències remenen uns resultats que no obeeixen al consum genèric del la ciutadania. S'afirma que en la mesura que cada ciutadà i ciutadana forma part real de l'audiència, no només consumeix sinó que també participa en el control de la mateixa. Una anàlisi de les audiències és una anàlisi del llenguatge dels mitjans, de la seva recepció, de les estratègies comunicatives, de l'entramat empresarial. Dur a l'aula el concepte d'audiències, des de la pràctica, ensenya que posar-se darrere la càmera o davant d'un full en blanc per dissenyar la portada del diari suposa preguntar-se a qui va dirigit el producte, quins són els seus gustos i preferències, i què espera de l'audiència

Objectius

  • Analitzar què s'entén per audiència i conèixer els principals mecanismes de control d'audiència de què disposen els mitjans de comunicació.
  • Analitzar la influència del comportament de l'audiència en els continguts mediàtics.
  • Analitzar els canals de participació ciutadana en el consum i producció mediàtics.
  • Analitzar els valors i contravalors individuals i col·lectius que transmeten els mitjans de comunicació.
  • Reflexionar sobre les diferents possibilitats que ofereixen les noves tecnologies com a dinamitzadores de la comunicació en la societat actual.
  • Establir relacions entre els continguts propis del mòdul i el seu aprofitament didàctic.

Continguts

  • Concepte i paper de l'audiència.
  • Influència de l'audiència en els continguts mediàtics.
  • La recepció crítica i activa. La participació.
  • La transmissió de valors i contravalors en els mitjans de comunicació.
  • Transformacions tecnològiques i nous models de comunicació.

Pràctiques

  • Pràctica 1: Concepte i control d'audiència
  • Pràctica 2: Influències de l'audiència en els mitjans de comunicació
  • Pràctica 3: Democràcia i participació als mitjans de comunicació
  • Pràctica 4: Valors i contravalors en els mitjans de comunicació
  • Pràctica 5: La participació social i les noves tecnologies

Bibliografia

  • GARCÍA MATILLA, AGUSTÍN (2003): Una televisión para la educación. La utopía posible. Gedisa, Barcelona.
  • CALLEJO GALLEGO, Javier (1995): La audiencia activa. El consumo televisivo: discursos y estrategias.C.I.S., Madrid.
  • GABELAS BARROSO, MARTA LAZO (2008). Consumos y mediaciones de familias y pantallas. Gobierno de Aragón. Zaragoza.
  • .MARTÍN-BARBERO, J. (1987): De los medios a las mediaciones. Comunicación, cultura y hegemonía. Gustavo Gili, México-Barcelona.
  • AGUIAR PERERA, FARRAY CUEVAS (coords.) (2003) Sociedad de la información y cultura mediática. Netbiblo. Las Palmas-La Coruña.
  • GABELAS BARROSO, MARTA LAZO (2008). Consumos y mediaciones de familias y pantallas. Gobierno de Aragón. Zaragoza.

La investigació, prioritària en la societat multimèdia, s'emmarca dintre de la iniciativa "Pantallas Sanas", pionera a Espanya. Es tracta d'un projecte del govern d'Aragó que, amb el repte d'educar per a la salut, concedeix rellevància als mitjans com a vehicles del desenvolupament de l'individu. La clara exposició i l'interessant contingut permet que es proposi com lectura a tots els pares interessats a conèixer els hàbits de recepció mediàtica dels seus fills, als mestres i professors, als universitaris i postgraus, que gràcies a aquesta investigació compten amb una visió científica sobre com optimitzar una operació tan quotidiana com el consum de pantalles, per a convertir-la en part del procés de creixement integral de l'individu.