El tractament de la informació

L'objectiu d'aquest bloc és donar pautes per diferenciar en una informació els elements que constitueixen els fets dels que en constitueixen comentaris.

Desenvolupament del bloc

Els punts de vista

Informació procedeix de "informés", donar forma. Ja són història els feixucs i pesats debats sobre si la informació podia arribar a ser objectiva o no. Els informatius són un dels gèneres periodístics més importants. Els informatius conformen una manera de veure la realitat a través de múltiples i elaborats signes. Els grans mitjans exploten, almenys a nivell d'imatge, la nau capitana que representa la informació, venent la seva programació informativa com allò més selecte del seu treball . Els programes informatius són objecte de curosa atenció en la seva planificació i presentació, ja que d'ells depèn en bona part el prestigi de la cadena o l'emissora. Malgrat tot, Eduardo Galeano recorda que “estem informats de tot, però de fet no ens assabentem de gran cosa”.

Es constata que els informatius han gaudit d'un permís especial a l'hora de fer passar l'audiència pel realisme més mediàtic de les notícies que ens fan arribar. Un reflex d'aquest suposat realisme són frases com aquestes, pronunciades per diferents mitjans en diferents moments: “així és com ha ocorregut, i així els ho hem explicat”, “la informació en estat pur”, “si ho diem és perquè és cert”, ”si us ho mostrem és perquè existeix”…


Convé recordar que els grans grups mediàtics sobreviuen en una dura competència per l'audiència, i que per captar-ne més ofereixen cada vegada més espectacle i menys contingut informatiu, generant així una generalitzada confusió entre informació i entreteniment.

L'última fita informativa l'ha marcat Internet, que és una excel·lent eina per a la informació, encara que pugui semblar més un lloc d'oci. Els portals són una adreça que dins la Xarxa serveix com a pàgina de referència per a qualsevol persona. Abans eren simples cercadors, ara ofereixen serveis afegits, com ara notícies, correus, webs, directoris, etc.

També convé tenir en compte els cada vegada més usuals blocs dels diaris digitals, on periodistes de renom mantenen informació actualitzada sobre diferents temes i permeten la participació dels internautes. Aquest fenomen no va començar als diaris, sinó que van ser iniciatives particulars que van tenir i tenen força seguiment.

francino.jpg lorenzomila.jpg matiaspratsportada.jpg

Cal fer esment també que davant dels noticiaris de les grans cadenes de ràdio i televisió s'hi acostuma a posar personatges de prestigi, que tinguin molt bones qualitats comunicatives, i atreure així l'atenció de l'espectador o espectadora. Volen crear d'aquesta manera una relació amb l'audiència que doni credibilitat a les informacions que la cadena transmet. Els sous d'aquests personatges són molt superiors als dels altres periodistes; alguns d'aquests personatges semblen autèntiques estrelles mediàtiques.

Activitat d'aula suggerida:

Treball en petits grups.

Proposta:

  • Entreu en algun dels blocs següents i analitzeu què aporten de nou a la dinàmica informativa dels mitjans tradicionals.

Dels fets a l'opinió

Qualsevol fragment o unitat informativa de qualsevol mitjà conté sempre dos ingredients, sovint barrejats íntimament: esdeveniments i comentaris. Els esdeveniments són fets/successos mostrats en un mitjà audiovisual, sonor, imprès o digital, formats bàsicament per dades i fets. Els comentaris són aportacions visuals, audiovisuals o sonores que il·lustren, completen, interpreten o valoren el fet amb elements que no pertanyen al conjunt dels fets.

Esdeveniments (fets) i comentaris apareixen molt barrejats, molt junts, en totes les modalitats informatives. Això obstaculitza l'anàlisi. El temps que es dedica als comentaris o bé a les opinions és molt superior al temps que es dedica a l'esdeveniment en si. En el món de la premsa, aquests dos ingredients apareixen teòricament separats pel seu mateix format: la notícia té menys comentaris que esdeveniments. Els reportatges tenen més comentaris. No obstant això, no és senzill separar ambdues dimensions perquè l'espectacle sempre hi és present.

La Web 2.0 obre un nou espai a la participació ciutadana. Qualsevol internauta pot fer les seves aportacions, entrant a formar part de la conversa pública. El periodisme professional qüestiona la credibilitat d'aquestes fonts d'informació. Però del que no hi ha dubte és que la ciutadania pot formar part en la notícia, no només com a receptors, sinó també com a emissors. Per tant, s'ha obert una nova era en la informació, en la qual la construcció de la realitat mediàtica queda legitimada per a tots (els connectats).

Activitat d'aula suggerida:

Treball individual.

Proposta:

Relata els fets que s'hi expliquen. - Fes una llista dels comentaris que hi apareixen. - Quina utilitat, funció o sentit trobes als comentaris que s'hi han inclòs?