La ficció al cinema i en altres mitjans
L'objectiu d'aquest bloc és oferir uns quants elements de reflexió al voltant del tractament de la ficció als diferents mitjans de comunicació, i de manera especial en el cinema.
Desenvolupament del bloc
Informar, entretenir...?
Tradicionalment, fins fa no gaire s'atribuïa als mitjans en general una clara i preponderant funció informativa, que ha anat cedint espai a grans blocs amb continguts d'entreteniment que, a poc a poc, s'han fos amb la resta de continguts de caire més informatiu; això fa que sigui molt difícil en molts casos establir una clara línia divisòria entre ambdues tendències.
Mitjans com els diaris, les revistes, la ràdio, la televisió i Internet es consideren en major o menor mesura productors de gran quantitat de continguts que tenen com un dels seus objectius primordials la informació.
Contràriament, el cinema només va tenir aquesta clara funció en els seus començaments. Aquest gènere va ser també utilitzat als seus inicis com a eina propagandística i ideològica dels governs de torn en molts indrets del món, com ara l’antiga URSS, l’Alemanya nazi… Fins i tot actualment podem trobar gran quantitat de pel·lícules que -tot i que el seu component és eminentment fictici- tenen una gran dosi ideològica i propagandística. Pensem, per exemple, en multitud de pel·lícules realitzades a les grans productores dels Estats Units.
A l'Estat espanyol el NO-DO és un exemple, encara que no únic, d’aquesta funció.
Amb l'aparició de la ràdio i la televisió, el cinema va anar perdent aquesta funció propagandística, relacionant-se cada cop més amb la ficció, tot i que hi podem trobar mostres de caire informatiu, documental, testimonial…
Per exemple, els documentals -especialment els que tracten temes de natura- són una d'aquestes mostres que encara estan força presents en el mitjà cinematogràfic, a causa de la qualitat de la imatge del cinema, que fins ara ha superat la del vídeo. També s’han realitzat força documentals per denunciar situacions determinades en molts llocs, com ara guerres, violacions dels drets humans, situacions de precarietat, etc.. El cinema no és, però, el mitjà més adequat per a aquest tipus de tasques. I no ho és per dues raons: la lentitud en la preparació abans de la seva difusió, i la consideració del cinema com un art de ficció. Aquesta tasca l’ha anat assumit la televisió i el format vídeo, més ràpid i amb més prestigi pel que la fa a emetre informació..
Actualment el cinema està centrat fonamentalment en la producció de continguts de ficció. El seu format i les peculiaritats del seu visionat aporten -de moment- al públic una experiència més gratificant que altres mitjans com ara la televisió convencional.
Existeix, així, una important indústria cinematogràfica que també subministra continguts a la televisió, una vegada els ha amortitzat amb l’exhibició a les sales. Aquesta indústria basa actualment bona part del seu èxit en la creació d’un star system d’actors i directors que intenten tenir un lloc a les pàgines de societat dels diaris i altres mitjans, per tal de promocionar la seva carrera i els seus productes. De tots són coneguts alguns noms d’actors i directors de cinema tant d’Espanya com dels Estats Units.
Hi ha també altres indústries cinematogràfiques, amb abundants productes cinematogràfics de major interès social i qualitat artística, però que solen reduir la seva exhibició als països d’origen, sales alternatives o festivals cinematogràfics. Un producte català, per exemple, difícilment s’exhibirà en altres països. Alguns dels productes catalans, però, han creuat excepcionalment amb èxit les fronteres, com ara Les Tres Bessones o el reportatge de “Balseros” TV3.
La ficció als altres mitjans
La ficció avui no és patrimoni de cap mitjà en concret. Es tracta d'un gènere que exhibeix infinitat de formats en tots els mitjans i suports. La ficció ha deixat de ser un compartiment estanc en la graella televisiva o radiofònica, o un producte destinat bàsicament a les sales de cinema, per a convertir-se en un fluid d'entreteniment i diversió, que ocupa múltiples continguts en totes les pantalles (des d'Internet, passant pels videojocs, la televisió i el cinema). Des que es produís la fusió dels grans de l'entreteniment, amb els grans distribuïdors de programari, en els inicis del 2000, la ficció és el metagénere per excel·lència.
No hem d’oblidar que altres mitjans també utilitzen continguts de ficció. La ràdio, per exemple, té una llarga història pel que fa a les radionovel·les, un gènere molt popular en dècades passades. La televisió utilitza constantment continguts cinematogràfics per omplir les seves graelles. El cinema de ficció funciona molt bé com a entreteniment i reclam per a l’espectador quan es tracta d’èxits cinematogràfics. Estrenes de pel·lícules cinematogràfiques d'èxit a la televisió han suposat unes altes quotes d'audiència, fins i tot més del 50%. Films com Titànic, els tres El Senyor dels anells, els quatre Harry Potter, Spiderman o la sèrie de La guerra de les galàxies tenen un gran poder d'atracció tant per la seva projecció publicitària com pel seu contingut.
Les sèries i les novel·les televisives són un altre dels grans gèneres de ficció que han tingut una gran presència a la televisió aprofitant moltes vegades actors, directors i mitjans cinematogràfics. En els darrers anys al nostre país han tingut força èxit produccions pròpies com ara: Ventdelplà, El cor de la ciutat… I a Espanya: Aquí no hay quien viva, Hospital central, El comisario, Siete vidas, … Aquestes emissions han aportat una bona quantitat d’audiències a les diferents televisions.
Per últim, remarcar que s’ha fet la primera producció d’una sèrie per ser visualitzada als mòbils. Es tracta de la primera incursió dels continguts de ficció adaptats a les característiques pròpies d’aquest mitjà. És una sèrie d’acció amb poc argument i molts efectes especials.
A Pera Picada - La primera sèrie de TV3 per a mòbils:
Activitat d'aula suggerida:
Treball en petits grups. Un cop realitzades les cerques i organitzada la informació, es poden plantejar posades en comú en gran grup.
Proposta:
- Intenteu fer una llista d’actors i actrius d'actualitat que tinguin o busquin una projecció internacional mes enllà del cinema o la televisió, participant en projectes solidaris, ONG o com a ambaixadors de l'ONU…
- O bé proveu de repassar el nom d'actors de l'Estat que no només tinguin projecció pel seu treball al cinema o a les sèries televisives, sinó que apareixen també contínuament a les revistes del cor, als programes de xafardeig o de qualsevol altre tipus.
Elements per a la reflexió i el debat:
Existeix una interacció entre els diferents mitjans, cinema, ràdio, televisió, Internet…, que no només venen productes, sinó també persones que acaben sent uns amics imposats i tenen un prestigi o desprestigi en mans dels mitjans mateixos.
Penseu què pot aportar tot això a la indústria de l'entreteniment i la comunicació, a aquestes mateixes persones que segueixen aquest joc, a l'èxit dels productes que publiciten, a les seves butxaques…
I a l'espectador o espectadora…, què li aporta tota aquesta publicitat creuda i aquesta presència continuada de personatges famosos en els diferents mitjans?