L'objectiu d'aquest bloc és analitzar els dos elements sobre els quals es fonamenta bàsicament el discurs mediàtic: l'impacte audiovisual i la tria de continguts.

Aconseguir cada cop més augmentar l'audiència farà que els ingressos per publicitat siguin també superiors. Els guanys econòmics són, en definitiva, el termòmetre de la bona o mala salut d'un mitjà en qüestió. Caldrà buscar, doncs, fórmules que facin possible que el públic estigui interessat com més temps millor a seguir fidel a allò que se li ofereix.

Per aconseguir aquests objectius, els mitjans se serveixen de diferents tècniques que van des de la publicitat en altres mitjans fins a la selecció dels continguts i el seu tractament audiovisual.

Per dir-ho d'una altra manera, en termes generals els mitjans procuren tenir en compte allò que presumptament atreu la gran majoria, per tal de potenciar-ho i aprofitar-ho en benefici propi..

Per què la gent escolta, mira o adquireix uns determinats mitjans i no uns altres?. Quines raons els porten a veure majoritàriament una cadena de televisió, comprar un diari determinat o una revista, o escoltar una emissora de ràdio concreta? En part sol ser pels continguts que ofereixen els mitjans en qüestió i també pel tractament que els donen, per la manera com els presenten.

D'una manera esquemàtica es poden agrupar les estratègies que s'utilitzen per fer més atractiu un producte mediàtic en dos gran blocs:

a. Les que conformen l'embolcall audiovisual.

b. Les que vénen donades pel tipus de continguts que s'ofereixen i el seu tractament.

Els productes mediàtics poden ser d'allò més variat i atreure per motius diferents:

Treball en petits grups. Un cop realitzades les cerques i organitzada la informació, es poden plantejar posades en comú en gran grup.

Proposta:

• Entrar al web de la guia de TV http://www.laguiatv.com/audiencias.htm, dins l'apartat Audiencias TV. Procurar establir un rànquing d'audiència televisiva d'algun període recent. Passar aquest rànquing a la taula semblant a la del document adjunt. Procurar completar-lo buscant entre aquests programes més vistos algun dels elements que hem comentat.

Generalment, en parlar de preferències per determinats productes mediàtics, ja siguin televisius, radiofònics, de la premsa… se sol pensar en motius relacionats amb la utilització de determinades temàtiques i l'enfocament que se'ls dóna.

Fins ara, els continguts més tractats pels mitjans serien, doncs, aquells que presumptament agraden més a la majoria. En els mitjans televisius i radiofònics, els índexs d'audiència solen ser un important punt de referència per canviar programes i modificar horaris i programacions. Però des de l'inici d'aquest tercer mil·leni, internet ha revolucionat el panorama dels mitjans de comunicació. Tant en els seus continguts, com en la difusió dels mateixos, i en la participació de la ciutadania en la seva creació i revisió. La premsa, la ràdio, la televisió tenen la seva prèvia i la seva perllongació a la xarxa. L'espectador que veu una sèrie o llegeix una col·lumna, es converteix en usuari d'aquesta col·lumna o sèrie a internet. Els continguts passen d'una pantalla a l'altra. Els usuaris poden aportar en temps real la seva opinió i penjar les seves reflexions i comentaris. Qualsevol ciutadà amb una càmera de focus automàtic, un portàtil i una connexió a internet, es converteix en improvisat periodista.

Segons les estadístiques, els programes més vistos són les retransmissions esportives, els diaris més venuts són els esportius, les revistes amb més tirada són les de xafarderies i del cor, les pàgines més visitades a Internet són les de sexe, i bona part de la programació de moltes televisions és plena de crims sagnants. Podeu comprovar algunes d'aquestes dades a l'Oficina de Justificación de la Información.

Poca gent, però, admet que els agraden les revistes o els programes del cor, però com pots comprovar són les més venudes i amb molta diferència sobre la resta. Només algunes persones admeten que els seus programes preferits son els esportius, però si veiem les estadístiques acostumen a ser els més vistos.

Hi ha, per tant, motius d'atracció no expressats que, d'acord amb la seva presència als mitjans, són molt atractius per a la gent: l'esport, els crims, el sexe i les xafarderies.

Treball individual o en grups de dues persones:

Proposta:

• Amb l'ajuda de la informació de les dues adreces anteriors, prova de fer una llista improvisada dels programes televisius que creus que es veuen més i marca'n la temàtica seguint l'exemple d'aquesta taula:

Elements per a la reflexió i el debat:

Tenint present el que t'ha sortit i el contingut d'aquesta pràctica, què en penses d'aquests apunts?:

- Per què creus que se sol donar una contradicció entre el que es diu que es veu, es llegeix, s'escolta…, i el que realment es veu, s'escolta o es llegeix?

- El domini del tractament mediàtic d'uns continguts sobre uns altres és degut als mitjans mateixos o bé a la demanda de la societat? Per què?

- Creus que s'haurien de suprimir de la programació programes de l'estil de Diario de Patricia o Sin tetas no hay paraíso, perquè són un reclam per a la violència, el sexisme, la violació de la intimitat o una manera de guanyar diners a qualsevol preu? Per què?

- Ets de l'opinió que els mitjans han d'intentar millorar culturalment la nostra societat, o bé han de procurar fer el necessari per aconseguir la màxima audiència per tal de guanyar diners?

- De qui és la responsabilitat dels continguts que ofereixen els mitjans, dels programadors i els polítics en cas de la televisió pública, o dels programadors i accionistes, en cas de la televisió privada?. La televisió que hi ha actualment la determina el públic; o dit d'una altra manera, cada públic té la televisió que es mereix?