Les tres clàssiques funcions que s'atribueixen als MC són informar, entretenir i formar. Però, en realitat, les tres es resumeixen en una, entretenir. Perquè el que no és espectacular no entreté, i si no entreté no és rendible. No s'ha de perdre de vista que els mitjans estan vigilats, controlats i justificats per les audiències.

Per aquest motiu, el bloc se centra en les estratègies de la ficció i de la publicitat, encara que s'estiguin analitzant els informatius. La història dels informatius a Occident en els últims vint anys es redueixen a l'entreteniment; per això investigareu quines són les fonts i les agències d'informació, i com funciona la compravenda de notícies. Veureu quines són les estratègies que conformen l'espectacle informatiu. També tindreu en el vostre punt de mira la publicitat. Escola de seducció. Observareu quins són els seus mecanismes i estratègies de seducció.

• Analitzar els elements sobre els quals es fonamenta bàsicament el discurs mediàtic.
• Analitzar el tractament de la ficció en els diferents mitjans.
• Analitzar el paper de la publicitat en els mitjans de comunicació.
• Reflexionar sobre el pes del fenomen publicitari en els mitjans.
• Diferenciar algunes de les principals estratègies d'atracció publicitàries.
• Diferenciar els fets dels comentaris en una notícia.
• Establir relacions entre els continguts propis del mòdul i el seu aprofitament didàctic.

• L'èxit del discurs mediàtic. L'impacte audiovisual i la tria de continguts.
• Entretenir. La funció dominant?
• La publicitat. Funcions.
• Tipus de publicitat. Estratègies d'atracció publicitària.
• Els esdeveniments i els comentaris en una informació.
• Les fonts d'informació i els punts de vista dels mitjans.

• Pràctica 1: Un llenguatge i una temàtica pensats per seduir
• Pràctica 2: La ficció al cinema i en altres mitjans
• Pràctica 3: Els llenguatges de la publicitat
• Pràctica 4: Estratègies publicitàries
• Pràctica 5: El tractament de la informació
• Pràctica 6: La tria i presentació de la informació

• GUTIÉRREZ MARTÍN, A (2003) Alfabetización digital. Algo más que ratones y teclas. Gedisa. Barcelona
• MANOVICH, L: (2005): El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. Paidós Comunicación. Barcelona.
• TURKLE, SHERRY. (1997): La vida en la pantalla. La construcción de la identidad en la era de Internet. Paidós Transiciones, Barcelona.
• TOUS ROVIROSA, A. (2009) L'era del drama a la televisió. Recurrència temàtica i gènere a cinc sèries CAC Barcelona.
• VERDÚ, VICENTE. (2003). El estilo del mundo. La vida en el capitalismo de ficción. Anagrama, Barcelona.
• KLEIN, N. (2001): No logo. El poder de las marcas. Paidós, Barcelona.
• VERDÚ, VICENTE. (2003): El estilo del mundo. La vida en el capitalismo de ficción. Anagrama,.Barcelona.

Es tracta d'un petit assaig que radiografia amb agudesa i ironia aquesta última dècada pel que fa als hàbits socials i consums. Verdú desenvolupa una visió crítica sobre el que ell denomina capitalisme de ficció. S'ha passat d'una societat productiva a una societat de consum, un consum alegre, agradable. Aquest capitalisme no pretén la producció de béns, sinó la producció de realitat. L'autor ens condueix per un paisatge ple d'il·lustracions molt quotidianes que, amb un profund sentit plàstic, regira la nostra reflexió i obre interrogants per comprendre millor les dues últimes dècades d'Occident.