Què pretenen i a qui pertanyen els mitjans?

L'objectiu d'aquest bloc és treballar els objectius socials, econòmics i ideològics dels mitjans. També establir els lligams de pertinença i agrupament dels mitjans entre ells, nacionals i internacionals, i la seva relació empresarial.

Desenvolupament del bloc

Diners, tot són diners...

La publicitat és l'oxigen dels mitjans. Sense ella estarien condemnats a l'extinció. El valor econòmic de la publicitat està fora de tot dubte. En un diari, abans de fer la primera reunió de redacció a les onze del matí, ja es disposa d'uns plànols amb unes taques vermelles que signifiquen les zones i les pàgines que estaran ocupades per la publicitat. La meitat del pressupost que necessita un diari s'obté de la publicitat.


Quan parlem de publicitat estem parlant d'un motor econòmic, no només per als mitjans, sinó per a la societat de consum en què vivim. Actualment les empreses que es dediquen a la comunicació són grans macroestructures que han anat diversificant els seus negocis. Una multinacional dedicada a la producció de begudes refrescants posseeix al mateix temps diferents mitjans de comunicació (cadenes de televisió, portals d'Internet, revistes, diaris….) on pot col·locar còmodament els seus productes.

El preu de venda al públic d'un diari o d'una revista no pot cobrir totes les despeses de l'edició. Quan s'escolta la ràdio o es mira la tele (bona part de les cadenes de televisió generalistes), no s'acotuma a pagar.. Els diners necessaris per al seu funcionament surten majoritàriament de les quotes publicitàries que paguen les marques o les institucions perquè apareguin els seus anuncis als diferents mitjans.

Així es pot entendre que molts mitjans dediquin tant de temps i tants d'espais a la publicitat, tot i saltar-se una regulació específica al respecte, que moltes vegades ignoren. És possible que això no repercuteixi només en les qüestions esmentades, sinó que vagi més enllà.

La desmesurada dependència econòmica del món publicitari condiciona enormement els continguts i programacions de les cadenes, revistes i mitjans en general, fonamentalment en dos sentits: primer, haver de tenir en compte els tipus d'informacions que es publiquen sobre els diferents anunciants que els financen econòmicament; segon, haver de donar determinades prioritats als fets o esdeveniments que es tracten aparentment deslligats de la publicitat, que puguin ajudar a les marques. Es pot observar, per exemple, en alguns programes que els mateixos presentadors o presentadores, o conductors o conductores, fan publicitat sobre productes concrets parlant dels seus avantatges i promocionant la seva adquisició, posant-se ells mateixos com a exemple de consumidors.

Activitat d'aula suggerida:

Treball en petits grups. Un cop realitzades les anàlisisi organitzada la informació, es poden plantejar posades en comú en gran grup.

Proposta:

  • Els diners necessaris per al funcionament dels mitjans surten majoritàriament de les quotes publicitàries que paguen les marques o les institucions perquè apareguin els seus anuncis. Mireu aquesta gràfica i fixeu-vos en l'enorme quantitat de diners que suposa la inversió del món publicitari en els mitjans. Consulteu el document adjunt per tal d'aprofundir en l'estudi d'on han sorgit aquestes dades.

inversio.jpg

  • Mireu també aquesta taula sobre les despeses d'alguns grans anunciants l'any 2007.

A partir d'aquestes dades es pot fer una sèrie de reflexions sobre la importància que té la publicitat per als mitjans i la seva possible dependència del món empresarial, que és qui es troba al darrere de tanta inversió.

- És necessària tanta publicitat en els mitjans? - Creieu que a les empreses anunciants els resulta rendible publicitar-se? És més una qüestió de prestigi que de negoci? - De què és símptoma que un determinat producte deixi de publicitar-se insistentment a gran escala? - A qui beneficia més la publicitat: a les empreses o bé als mitjans? - Una accentuada desaparició de la publicitat, quines repercussions tindria en la nostra societat? - Creieu que els mitjans poden manipular les informacions referides a les empreses que els utilitzen com a suport publicitari? Ho fan?


A qui pertanyen els mitjans?

El consum mediàtic no suposa ineludiblement una relació unidireccional mitjans-espectadors en el sentit que els mitjans pensen i decideixen què es posa a la llum i com s'ha de tractar, i els espectadors i espectadores consumeixen passivament tot el que aquests els ofereixen.

mes.jpg

L'espectador o espectadora pot negociar els seus consums individualment a partir de les seves idees, creences, hàbits, experiències… Socialment, el seu context cultural, els seus grups de referències, el seu espai de consum, també condicionen i gestionen la informació i els missatges que els mitjans li proposen. No obstant, els mitjans generen tendències, sempre properes als interessos dels seus accionistes o les ideologies que els controlen. I amb freqüència s'estableix un càlid i còmode consens que es redueix a una activitat: comprar. Es resumeix en un consell: no pensar. I s'expressa en un eslògan: no diferenciar-se de la resta.

Concentració

Al gener de 2000 es produeix una fita en la història de les telecomunicacions. America On line i Estafi Warner es fusionen. Es crea el grup hipermedia més gran de l'entreteniment mundial. La fortuna d'aquest grup, traduïda al llenguatge col·loquial, representava en aquell moment la meitat del producte interior brut espanyol. Aquest i altres megagrups, domiciliats estratègicament als països del nord, s'han llançat a una carrera de fusions de vertigen. L'anomenada globalització afavoreix un sistema informatiu planetari controlat pels interessos financers i econòmics d'aquests megagrups.

polanco_y_lara.jpg

Empreses de comunicació

L'empori financer de l'FMI (Fons Monetari Internacional) i l' OMC (Organització Mundial del Comerço), entre altres grans, orquestren una plataforma verrtical i jerarquitzada que marca l'agenda setting (agenda de continguts) de les principals portades i grups de comunicació del planeta. El valor informatiu d'una notícia s'ha convertit en un valor econòmic. Els diaris, emissores, canals tradicionals s'han convertit en enormes i potents grups multimèdia que serveixen entreteniment i espectacle, amb algunes petites dosis informatives, sempre trufades d'interessos polítics i/o econòmics.

El panorama mediàtic espanyol tampoc és aliè a aquest fenomen. Està dominat per pocs grups de comunicació: Prisa, Planeta, Vocento, Godo i Zeta. Aquests grups tenen en propietat la majoria dels diaris, revistes i emissores de ràdio i televisió del país, o en són accionistes. El seu control se centra fonamentalment en aquells mitjans que tenen més audiència. Al mateix temps, tenen aliances estratègiques amb altres grups mundials.

logos_col.jpg

Un altre bloc important són els mitjans públics, que estan sotmesos al color politic dels governs de torn, tant els centrals com els autonòmics.


Activitat d'aula suggerida:

Treball individual. Revisió posterior conjunta en gran grup.

Proposta: Per a visualitzar aquest contingut necessiteu el connector d'Adobe Flash.

Públic i privat

El poder cada vegada més està concentrat en poques mans, perquè els mitjans es fusionen i convergeixen en grans grups mediàtics. Els estats i els pobles se supediten al desig de les multinacionals. Mentrestant, alguns “assumptes” com ara la protecció sanitària, social i mediambiental, o l'educació, són esquivats o tractats d'esquitllentes. Des d'aquest tipus de negociacions es deixa via lliure al capital i es despullen els estats dels seus drets més elementals. Hi ha globalització, però només econòmica, no social. Es globalitza a qui té poder adquisitiu, els “altres” simplement no compten. Tot just són un nombre en els rànquings d'audiència.

D'aquesta manera s'entenen les imatges com a representacions, el que arriba a través dels mitjans són continguts. Són productes. L'espectador és tractat com un nombre, com a audiència. Uns emeten, uns altres reben. L'empori financer -l'FMI (Fons Monetari Internacional), l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), l'OMC (Organització Mundial del Comerç) i el BM (Banc Mundial)- és el que emet..

La premsa gratuïta

quest és un fenomen relativament recent i de creixent implantació. L'aparició i la força creixent dels diaris gratuïts està suposant una certa competència als diaris de pagament. Suposen també una tria i tractament diferents de les notícies que contenen. L'origen de la seva presència, el seu finançament, la seva estructura i sistemes de difusió… els fan especialment difícils de catalogar. Pel que fa a aquest tipus de premsa, hi ha posicionaments dispars i fins i tot enfrontats. Quin és el seu veritable objectiu?, com es manté?…

Internet i la premsa gratuïta són les dues bèsties negres que preocupen i molt a la premsa tradicional. Els periòdics gratuïts han convulsionat el panorama de l'edició de premsa. Diversos canvis caracteritzen aquest fenomen.

  1. La desaparició de punts de venda tradicionals
  2. La reducció de la plantilla o redacció a la mínima expressió. Són molt pocs els redactors que construïxen la notícia.
  3. El tractament de la informació, en la qual es reduïx el text, augmenta la imatge. Amb un escàs desenvolupament de la notícia.
  4. La omnipresència publicitària. Gairebé totes les pàgines de la premsa gratuïta estan presidides per un anunci.
  5. El públic objectiu que no és el lector de premsa tradicional, sinó els "nous lectors". Joves que han nascut en l'era digital i que en el breu recorregut de casa al treball "fullegen" el diari.

Aquest conjunt de factors propicia un tipus de premsa que és substancialment diferent en la seva estructura empresarial, tractament de la informació, relació amb els anunciants, i l'audiència.

dosdoce.jpg

Article interessant: Auge y debilidad de la Prensa Gratuita en España: ¿Quién teme a los gratuitos?. Mercedes Pescador

  • Web d'origen:

Activitat d'aula suggerida:

Treball en petits grups. Un cop realitzades les anàlisisi organitzada la informació, es poden plantejar posades en comú en gran grup.

Proposta:

Fixeu-vos en el quadre d'aquest document on es reflecteix a quin grup de comunicació pertanyen alguns dels mitjans amb més audiència d'Espanya. S'hi pot veure que estan concentrats en pocs grups. Si aquestes dades es comparen amb els índexs d'audiència d'aquests mitjans, queda palesa la seva capacitat de penetració en la nostra societat.

Passegeu-vos pels webs dels principals grups de comunicació i procureu establir-hi "altres lligams o interessos econòmics" a més dels purament comunicatius (relacionats amb els mitjans de comunicació). Tenen accions en algun altre tipus d'empresa?