La revolució tecnològica ha suposat grans canvis en la comunicació humana. En aquest bloc es pretén encetar una reflexió sobre el veritable abast d'aquests canvis no només des de la dimensió econòmica, sinó també des de la social. Es presenten també algunes de les darreres tendències en els MC actuals.

Els tradicionalment entesos com mitjans de comunicació de masses, caracteritzats per transmetre una informació/entreteniment/ficció d'una manera lineal, per a una audiència determinada, i amb uns canals de retroalimentació i feed-back limitats, avui han canviat.

La confluència del sistema audiovisual i de la informàtica en el mateix suport originen els multimèdia. Com indica Cebrián Ferrers (2007) "El concepte multimèdia abasta, tots i cadascun dels sistemes considerats de forma individual: hipertext, hiperaudio, hipergràfic, hiperanimació, hiperfoto…Els multimèdia es defineixen per la seva capacitat de gestionar la informació codificada àudio-escrit-visual bé de manera separada o juxtaposada o integrada. El component bàsic en l'actualitat i en el futur dels multimèdia serà el tractament digital de la informació en tots els seus components d'imatges,sons o textos" (Pg 38 d'Informació multimèdia. Ed. Pearson. Barcelona.2007).

Cebrián assenyala que entendre el mitjà com multimèdia suposa analitzar una sèrie de canvis que afecten a l'estructura tècnica dels mitjans, a la seva estructura comunicativa, així com a les comunicacions tècniques interactives, i als canvis culturals. Estem de ple en el tsunami del canvi informatiu, amb una informació, i un entreteniment diversificat, especialitzat i personalitzat. El que es denomina convergència dels mitjans impresos i audiovisuals als multimèdia.

La Xarxa és avui l'epicentre dels fluxos i refluxos informatius i d'entreteniment. La Web 2.0 ha suposat una revolució en la capacitat participativa de l'usuari a Internet. Qualsevol usuari no només pot visitar i navegar pels hipervincles de la Xarxa, també pot penjar els seus comentaris, les seves fotos, els seus vídeos, les seves històries. És a dir, l'usuari es converteix en protagonista de la conversa pública global. És veu i vot.

Exemple de bloc amb aportacions per a l´ús de la web 2.0

Si els mitjans de comunicació tradicionals disposaven d'una estructura industrial, empresarial i econòmica vertical, els multimèdia permeten plataformes de construcció de continguts i flux i reflux permanent i multidireccional en la informació, formació, ficció, entreteniment i comunicació.

Finalment, el mateix Cebrián va voler diferenciar dues "tendències" en la Xarxa, on "conviuen" l'excel·lència i la corrupció, i expressions periodístiques i escombraries". "És relativament barat entrar en Internet per a intervenir en política, o almenys intentar-lo. De vegades s'intenta fer per a atacar als mitjans consolidats", va denunciar.

Aquestes són algunes de les línies actuals de l'evolució dels mitjans. Encara que en un principi no ho sembli, acaben sent un vehicle per a la publicitat, és a dir, una bona forma d'aconseguir beneficis. Així diuen que van començar els mitjans de comunicació: algú va ficar un cartell per fer saber a tothom que tenia els millors productes al millor preu. Ara continuem igual tot i que ha augmentat molt la sofisticació tant de les tecnologies, com dels missatges mateixos.

La convergència dels MC tradicionals (televisió, premsa i ràdio) ha sofert en aquesta última dècada una gran revolució. La redacció d'un diari no s'assembla gens al que era abans de la irrupció de les noves tecnologies. Avui un periodista pot redactar, maquetar i difondre una notícia des dequalsevol punt del planeta.

Però la comunicació no és només tecnologia. Aquest punt de vista ignora la comunicació com a relat i com a manifestació cultural per emfatitzar l'aspecte tecnològic. Des d'aquest reduccionisme, la publicitat ven un nombre sens fi d'ordinadors; i aleshores es diu que justament això indica el nivell de progrés i desenvolupament d'un país i dels seus ciutadans. Tots els mitjans en tot moment es posen d'acord per a dir el mateix.

Sembla complir-se una vegada més la profecia de M.McLuhan : "El mitjà és el missatge i també el massatge”. No obstant això, la realitat és molt menys multimèdia de com la venen. Per què la tecnologia agrada tant? Quina fascinació tan intensa provoca? Wolton respon que en aquest àmbit es produeix un conjunt de transferències. “S'associa tecnologia a joventut, que suposa modernitat, igualtat, llibertat d'accés i desplaçament. De fet el vuitanta per cent de programes informàtics dirigits al gran públic són jocs, segons les dades que ofereix el diari Libération l'agost de 1998. També s'associa tecnologia a utopia. La utopia de la Xarxa que predica de manera directa o implícita el lema que davant dels ordinadors "tots som iguals.”

"Avui dia, hem posat en pràctica els tres atributs d'allò diví: la ubiqüitat, la instantaneïtat i la immediatesa. Aquest procés de dissolució dels espais apareix impulsat per /recolzat en les noves tecnologies de la informació, unes tecnologies caracteritzades per la velocitat. L'experiència de la velocitat és l'experiència més pròpia de la modernitat. Tal vegada la característica més definitòria d'aquesta època denominada «segona modernitat »sigui la progressiva dissolució dels espais.” (Paul Virilio.)

paulvirilio.pdf

Treball en gran grup. A partir de la imatge de Forges i la lectura del text de Paul Virilio, col·loqui per contrastar criteris.

Proposta:

El text de Paul Virilio i la vinyeta de Forges coincideixen força. Proposta d'anàlisi i contrast de criteris a partir d'idees adaptables com:

b * Considereu que la convergència de les “velles” pantalles (tv,cinema) i les “noves” (Internet, consoles i dispositius mòbils), ajuden o entorpeixen la comunicació humana? * Podem dir que només ha canviat el mitjà de comunicació, però que la qualitat i quantitat de la comunicació humana és igual que abans?

* Creieu que Internet és una porta oberta a la informació, o considereu que la informació útil i accessible a la Xarxa és mínima?

* Els MSM i el Messenger són un argot juvenil o han suposat una perversió del llenguatge escrit en la sintaxi ila gramàtica?

Marshall McLuhan: És considerat com un visionari i profeta de la comunicació del segle XX. Les seves reflexions i intuïcions, les seves provocacions i extravagàncies intel·lectuals van estimular el debat acadèmic i van ajudar a difondre en l'espai públic la importància adquirida per les noves extensions tecnològiques de la comunicació i dels mitjans. Algunes de les obres seves més conegudes: El mitjà és el massatge, La Galàxia Gutenberg, Comprendre els mitjans de comunicació, El llogaret global..

Paul Virilio: És director del Col·legi de Filosofia i president de l'Escola Especial d'Arquitectura de París. Va formar part del moviment d'investigació sobre les utopies urbanes dels anys setanta, Tange, Soler, el grup Archigram i els situacionistes. Autor de L'art del motor, Velocitat i política, La màquina visió, L'horitzó negatiu. En tots ells, Virilio es revolta contra la servitud a la màquina, "contra el fet que la informació estigui abolint els fets". Es proclama ardent defensor de la memòria individual.